Durant la fase de desenvolupament de la revista amb el grup, mai hem perdut de vista el paper de l’ètica en la professió docent. Com a editors de la revista, en hem assegurat en tot moment que el contingut fos autèntic i original, és a dir, no hem plagiat altres treballs, sempre hem citat les fonts utilitzades; també hem procurat que la nostra revista reflecteixi la diversitat de l’alumnat, amb continguts inclusius i respectuosos amb tots els membres de la comunitat educativa.

Ens hem preocupat de que els nostres continguts fossin precisos i fiables, verificant la informació presentada i assegurant-nos de no difondre informacions falses o enganyoses; així mateix, quan hem fet ús de les opinions de l’alumnat (entrevista) hem respectat la seva privacitat i no hem divulgat informació personal sense el seu consentiment explícit.

Considero que la nostra revista pot ser una bona plataforma per fomentar la reflexió crítica i el debat constructiu, de fet, els nostres articles s’han redactat amb la intenció d’animar la diversitat d’opinions i encoratjar els alumnes a pensar de manera crítica sobre els diferents temes que hi tractem.

Personalment, considero que la dimensió ètica de la tasca docent ha estat un dels aspectes en que més he aprofundit durant aquesta fase de desenvolupament; suposo que ha estat bastant influenciat pel fet de coincidir amb les pràctiques al centre, i adonar-me de com n’és d’important aquesta dimensió en el dia a dia del docent, tant per l’exercici de la pròpia professió com per saber transmetre-la a l’alumnat, no només amb paraules, sinó també amb les nostres accions diàries, que han de ser exemple per ells/es.

Evidències: He incorporat una de les entrades del meu Diari de les pràctiques realitzades al centre, on em vaig trobar davant d’un dilema ètic, que no he sabut afrontar.