Començar el màster de formació del professorat m’ha suposat fer un pas més en la meva trajectòria professional i personal. Com he comentat en l’apartat “Qui sóc?”, vaig cursar el grau de Turisme a la UOC, el què em va servir per conèixer la importància d’aspectes crucials en les empreses privades, en especial les del sector turístic, com són la Responsabilitat Social Civil o la sostenibilitat mediambiental, sociocultural i econòmica. En aquest sentit, hem enfocat el model de negoci de la nostra empresa en principis i valors que guien el comportament i les decisions a prendre, assegurant que actuïn de manera íntegra i responsable. És per aquest motiu que ara em trobo en el moment adequat per començar una nova aventura, ensenyant, guiant, ajudant i assessorant joves. Soc plenament conscient de la dificultat que comporta formar part de l’educació i del desenvolupament dels estudiants i del compromís que com a docents hem d’adoptar, i és que l’educació ha de ser vista com una contínua reconstrucció de l’experiència (John Dewey, 1938). Així doncs, m’agradaria poder inspirar als meus futurs estudiants a ser ciutadans responsables, conscients del seu impacte en el món i compromesos amb la construcció d’una societat més justa i sostenible, posant especial èmfasi en l’empatia, la comprensió i la resposta a les necessitats dels uns i dels altres dins de l’àmbit educatiu.

Per acabar aquesta primera reflexió de la dimensió ètica de la docència, voldria compartir aquest vídeo del filòsof i professor argentí Carlos Cullen, en què reflexiona sobre la globalització, l’ètica als centres educatius i la velocitat dels canvis tecnològics. 

Quan em vaig matricular per a fer el màster de professorat en l’especialitat de FOL, van ser molts els amics i amigues que em van dir que aquesta era l’assignatura més feixuga. Aquesta situació em va fer pensar: Com seran les classes? L’alumnat pararà atenció? Exactament, què es fa a FOL? Tan avorrit és? En definitiva, allò que ens passa a les persones quan ens deixem guiar per comentaris d’altres.

Va arribar el dia D i començava, ara sí, el moment de conèixer des de dins l’assignatura. La meva aventura amb els continguts de FOL començaria amb el grup de CFGM de TEBE, compost per 32 alumnes. En Jaume, el meu cotutor, comença la classe explicant la NF2 PLANIFICACIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS EN L’EMPRESA. Donat era el primer dia amb aquest grup, no paro gaire atenció als continguts que s’estan explicant, però sí que observo que les noies (només hi ha un noi) prenen atenció al professor i a la dinàmica de l’aula. Només començar ja vaig veure que tot depèn de com el professor explica i interactua amb l’alumnat, ja que el grup va estar atent pràcticament durant tota la sessió.

L’endemà va ser la primera tutoria amb la meva tutora, la Maribel, amb la que vam xerrar sobre el funcionament del centre educatiu, el calendari i pla de treball, entre d’altres. A més a més, aquell dia em deixaria un llibre de text de FOL per familiaritzar-me amb els continguts i tenir a mà tot el necessari per comprendre l’assignatura. Adjunto evidència:

Amb tot això, vaig iniciar el disseny de la revista de FOL amb els meus companys amb una nova percepció i amb optimisme, tant pel desenvolupament de l’artefacte digital com pel meu futur com a docent de FOL. Per una banda, crear una revista digital de FOL és una eina que apropa a l’estudiantat de formació professional a conceptes clau pel seu futur professional. D’altra banda, el meu futur com a docent crec que estarà assegurat, ja que com he comentat, l’assignatura tracta de conceptes molt importants relacionats amb la incorporació al treball i la prevenció de riscos laborals.

Per tant, la meva primera aproximació amb els continguts de FOL ha estat genial i, doncs, em proposo per a la següent fase aquests tres objectius:

1. Comprendre el format del currículum de FOL
2. Investigar sobre metodologies innovadores
3. Evolucionar en el desenvolupament de la revista digital

En llegir el pla docent i veure sobre que tractava el projecte de la revista de FOL, vaig pensar que havia d’actuar de pressa per tal de trobar un grup que s’adaptés a les meves necessitats. La competència comunicativa ocupa un lloc central en el desenvolupament de projectes col·laboratius, especialment en entorns acadèmics on la coordinació i la interacció entre membres són claus per a l’èxit. Sempre m’he considerat una persona amb empenta, així que vaig prendre la iniciativa de posar-me en contacte amb els que serien els meus dos companys, en Jaume Torrats i en David Borrell, dos companys que gràcies a les seves presentacions em van generar una gran confiança sense, literalment, conèixer-los.

Adjunto evidència:

La rapidesa amb què vam establir el grup, sent els primers de la classe a fer-ho, posa de manifest la nostra capacitat per actuar de manera àgil i coordinada. Aquesta acció inicial va ser fonamental per establir un canal de comunicació immediat, facilitant un espai on compartir idees, distribuir tasques i, sobretot, consolidar el sentiment de pertinença i suport mutu entre els membres de l’equip.

Adjunto evidència:

Adjunto una altra evidència del grup de Whatsapp que vam iniciar el 22 d’octubre de 2023:

Finalitzo aquesta reflexió amb tres objectius per a la següent fase:

1. Optimitzar la comunicació interna del grup mitjançant reunions i conversacions virtuals i digitals regulars.
2. Desenvolupar habilitats de retroalimentació constructiva de manera efectiva.
3. Enfortir la capacitat d’escolta activa i empàtica dins del grup, mostrant interès i comprensió cap als diferents punts de vista i situacions personals dels meus companys.

La competència digital s’ha convertit, com sabem, en una de les habilitats clau en el món modern. La meva trajectòria professional i acadèmica, juntament amb el desenvolupament de la meva empresa privada, ha estat marcada pel continu desenvolupament en la competència digital. En aquest sentit, l’inici de l’assignatura Ensenyar i Aprendre FOL i la creació de la revista digital, em va semblar una excel·lent idea per continuar amb el meu aprenentatge acadèmic i digital. Dins d’aquest marc digital, vam començar amb un nou front-end de la UOC, les Aules Canvas, amb les que ràpidament vaig aconseguir familiaritzar-me. D’altra banda, amb el grup vam gestionar, també de manera ràpida, la creació d’un Google Drive des d’on compartiríem i desenvoluparíem les primeres tasques grupals.

Adjunto evidència:

D’altra banda, l’elaboració de la revista implica utilitzar una plataforma de disseny i en el nostre cas escolliríem Canva. Aquest programari també fa temps que l’uso, tenint a més a més la versió PRO, ja que ens serveix a l’empresa per crear dissenys senzills sense haver de demanar-ho a tercers. Ara bé, encara no he realitzat cap treball cooperatiu amb la plataforma digital, per la qual cosa serà un repte fer-ho amb les millors garanties, tenint en compte que el disseny i els continguts, com en moltes coses a la vida, depèn dels gustos de cadascú.

Adjunto evidència:

Finalitzo aquesta reflexió amb tres objectius per a la següent fase:

1. Explorar i aplicar tecnologies educatives per enriquir el procés d’aprenentatge.
2. Desenvolupar projectes educatius digitals que utilitzin les TIC per fomentar l’aprenentatge actiu i significatiu.
3. Fomentar l’ús efectiu digital en el treball en grup, compartint coneixements i estratègies per millorar la recerca.