Respecte al punt de partida en aquesta competència, aquest era realment bo. Per l’època en la qual vaig néixer, he crescut en una era d’una evolució molt ràpida i constant en tots els aspectes. Els canvis, no només tecnològics, han fet que des de petita hagi hagut de viure en una constant adaptació a l’entorn. És per això que crec, certament, que això és el que em fa competent en aquest àmbit.

Com a objectius inicials em vaig establir seguir millorant-hi, tot establint com a pautes d’actuació la recerca de noves eines i recursos digitals per a garantir-ne un eficaç aprenentatge de l’alumnat així com aprendre habilitats d’autogestió que agilitzessin el treball més administratiu del professorat.

D’aquesta forma, a la darrera entrada sobre aquesta competència, ja vaig mostrar diverses evidències que suportaven que anava en la direcció adequada per assolir els meus objectius inicials proposats. Des del descobriment de nous recursos per a fer presentacions, resums i materials atractius per a l’alumnat, com aprendre a utilitzar altres eines de gestió docent, com ara Esemtia, es feia el patent el meu avenç al respecte.

Ara que ja hem arribat a la fase de publicació de la revista, estic molt satisfeta tant amb el contingut com a l’estètica d’aquesta. Hem creat un recurs visual, atractiu, entenedor i que pot resultar tant útil com d’interès i ser capaç d’atreure’n l’atenció de l’alumnat.

Per autoavaluar-me en aquest aspecte he realitzat honestament un qüestionari en línia sobre el meu desenvolupament de la competència digital docent que aporto com a evidència (The Academy TotemGuard, s.d.). Els resultats han estat prou satisfactoris, i, en general tinc un bon desenvolupament en aquesta competència obtenint una puntuació del 70%. Així i tot, m’ha sobtat que d’acord amb l’anterior entrada, en la qual m’autoavaluava la competència oral, aquella en la qual, en un inici, em veia menys desenvolupada, els resultats assolits hagin estat inferiors.

Atès el meu caràcter exigent, vull millorar aquesta competència que cria com a molt més desenvolupada.

I és que les conclusions del test, el qual us deixo adjuntat al final, demostren molt bé la realitat. D’aquesta manera, tot iniciant-me com a docent, soc conscient que encara haig de fer cursos i formacions al respecte.

En un principi, quan vaig començar a treballar com a professora, allò que més em va desbordar i angoixar en un principi va ser la utilització d’eines de gestió docent digitals i, en concret, del Moodle, el qual se’m va fer un món.

Així doncs, tenint en compte que mai he rebut cap mena de formació al respecte, estic força segura que, quan les realitzi, seré capaç de millorar bastant.

Una de les meves preocupacions en aquest àmbit és la gestió i aprenentatge de les oportunitats educatives que la intel·ligència artificial ens pot oferir com a docents i alumnes. Així, vull realitzar alguna mena de formació que em permeti conèixer les diferents eines i fer-ne un ús adequat per a promoure l’aprenentatge eficaç de l’alumnat. Considero que, ben utilitzada, aquesta eina pot ser de gran ajuda tant per al professorat com per a l’alumnat. Les dificultats se’n deriven de com s’ha d’utilitzar l’eina per a treballar correctament amb aquest suport sense deixar de banda els mètodes tradicionals d’ensenyament-aprenentatge que resulten d’efectivitat i una adequada i justa avaluació dels i de les alumnes.

Us animo a dur a terme el test que he esmentat i aportat com a evidència. Pot resultar d’utilitat per a confrontar la realitat amb les nostres pròpies expectatives o sentiments sobre el vostre desenvolupament al respecte. És molt curt, consta de 35 preguntes tipus test, i el temps de realització no supera els tres quarts d’hora.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

The Academy TotemGuard. (s.d.). Test-competencias-digitales-preguntas. Lloc web: https://www.totemguard.com/aulatotem/test-competencias-digitales-tic/

Cursar aquest Màster, i en concret, la present assignatura, ha sigut crucial per al meu aprenentatge en relació amb la matèria de FOL. D’aquesta forma, ja vaig avançar que si bé és cert que mai he cursat una FP ni el mòdul de FOL i en tenia una vaga idea sobre la seva estructuració i continguts. Haver estudiat Dret m’ha facilitat gran part de la feina, ja que molts dels continguts els he tractat a la carrera, sobretot aquells que fan referència al Dret Laboral, així com la part de recursos humans que, si bé és cert no la vaig estudiar, la meva experiència com a consultora de recursos humans ja m’aplanava el camí en el nucli formatiu referent a la recerca activa d’ocupació.

D’aquesta forma, la UF en la que menys coneixement en tenia era la UF 2, relativa a la Prevenció de Riscos Laborals. Per aquest motiu, un dels meus objectius, a banda de l’actualització i revisió dels conceptes esmentats anteriorment, era el d’aprendre sobre aquesta concreta UF.

L’elaboració de la Revista Digital ha ajudat en gran manera en aquest sentit, ja que durant la fase anterior vaig haver d’investigar sobre diferents recursos i materials per tal d’exposar-los a la revista. A més, la defensa oral també contribueix a una integració i assoliment dels aprenentatges.

Com a evidències puc aportar la creació de la Situació d’Aprenentatge que vaig haver de dur a terme al pràcticum. Aquesta creació implica tenir-ne un coneixement general de la matèria i profund de la qüestió a treballar. En el meu cas, vaig escollir treballar sobre els Drets laborals i les fonts que els recullen, així com la interpretació normativa i contractual. D’aquesta forma, vaig acomplir activitats de cerca en el conveni específic dels i les tècnics i tècniques superiors de màrqueting i publicitat de diferents drets laboral i comparar-los amb allò que es disposa en l’ET. A partir d’una anàlisi que tingués en compte els principis de jerarquia normativa i d’altres principis laborals, havien d’escollir quin dret havia de ser aplicat. Aquesta activitat m’ha permès, tant en el seu disseny com en la seva implementació a l’aula, actualitzar conceptes apresos amb anterioritat, així com treballar diferents metodologies didàctiques que poden facilitar l’aprenentatge de l’alumnat.

A més, altres activitats paral·leles realitzades en el màster m’han permès seguir aprenent sobre Formació i Orientació Laboral. Així doncs, en una altra assignatura hem hagut de realitzar una programació de FOL i desenvolupar una de les activitats proposades en aquesta. D’aquesta forma, he acabat assumint l’estructura del currículum de FOL.

En resum, considero que el meu aprenentatge sobre el mòdul, arribats a aquest punt gairebé final del màster, ha estat molt gran. Ja no em fa por haver d’exercir com a docent de la matèria, com m0’ho feia al principi, ja que considero que la domino bastant.

Com sempre, cal ser conscient que l’aprenentatge mai s’atura, com ja he esmentat en diverses entrades. Davant la incertesa de què passarà amb el mòdul de cara als anys vinents amb la nova reforma educativa, hem d’estar preparats i preparades per actualitzar-nos en coneixements. D’aquesta manera, continuen els objectius: estar al corrent de les pròximes modificacions curriculars i, sobretot, de l’avenç de la societat. I parlo d’aquest últim en tant que, el mòdul de FOL, és un mòdul que, deguda la seva transversalitat i utilitat pràctica a la vida diària i quotidiana lliga necessàriament amb la realitat i els esdeveniments socials, culturals i humanístics. És un mòdul viu i útil per a qualsevol persona.

Per finalitzar, vull destacar la importància del docent que es dedica a l’ensenyament de FOL. Aquesta persona ajudarà a formar persones des d’una perspectiva integral, treballant sobre la base de les diferents qualitats, competències i habilitats que hom pot arribar a assolir en el seu desenvolupament personal. És, doncs, important que el/la docent sigui una persona compromesa amb el coneixement i amb el seu alumnat, polivalent i polifacètica, creativa entre d’altres qualitats i aspectes al respecte.

Serà genial seguir-ne en constant formació a aprenentatge.

Fins a la propera!

El meu punt de partida en aquesta competència era, en un principi baix, essent la competència en la qual ja vaig establir que havia de treballar amb més profunditat. Així doncs, com a objectius inicials, em vaig proposar elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions.

Essent conscient, doncs, de la importància de la present competència per a ser una bona docent, m’hi vaig posar-hi a treballar-la tot abordant-la des de diferents perspectives, que em permetés un assoliment integral d’aquesta. D’aquesta forma, vaig anant treballant sobre la base de la lectura del llibre que vaig esmentar en l’entrada corresponent a la fase de desenvolupament. D’altra banda, el desenvolupament de les sessions en les pràctiques també m’han ajudat a progressar molt en aquest sentit, així com el desenvolupament de diferents treballs que hem hagut de realitzar en les diverses assignatures del màster en grup, el que m’ha ajudat a sortir de la zona de confort i conèixer noves persones, el que ha fet que deixi de banda la meva timidesa.

Arribats a aquest punt final, puc concloure que he notat una millora progressiva i així ho demostren diverses evidències, d’entre les quals voldria destacar aquelles aportades en la darrera fase, així com incorporar-ne de noves amb l’opinió de la meva mentora en la seva valoració final el darrer dia de pràctiques. Enfront dels diversos bloquejos amb els quals m’havia trobat en algun desenvolupament de les sessions durant la fase d’intervenció acompanyada, al final de la fase d’intervenció autònoma vaig aconseguir un nivell bastant bo de desenvolupament en aquest sentit. I així m’ho va fer saber la meva mentora, que em va destacar aquest punt com a valoració positiva del meu període.

Com a avaluació, m’agradaria fer una anàlisi sobre la base d’una taula proposada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a l’avaluació d’aquesta competència (Gobierno de Cantabria, s.d.). Tot i que està enfocada per a l’avaluació de l’alumnat, jo la utilitzaré per fer una autoavaluació. Com podreu observar La competència comunicativa es divideix en cinc subàrees, de les quals se’n valoren un o diversos aspectes. Cada columna té una puntuació específica entre 0 i 5. La puntuació màxima és, doncs, sobre 40 punts totals. En la meva autoavaluació –he marcat en verd aquelles caselles les quals considero que es corresponen amb les meves habilitats comunicatives– he tret una puntuació de 36 punts.

D’aquesta manera, puc extreure’n les següents conclusions. D’una banda, abans de fer l’autoavaluació considerava que la meva comunicació oral era bastant fluixa, i és que la realitat m’ha fet adonar del fet que he millorat bastant en aquest aspecte. Potser la meva perspectiva inicial resulta esbiaixada per posar-ne el focus exclusivament en el to de veu. Així i tot, inclús el to de veu l’he millorat moltíssim pràctica rere pràctica, mostrant-me més oberta i confident a l’hora d’exposar la matèria com de tractar amb l’alumnat i, en general, amb tothom, per la qual cosa em sento molt satisfeta.

D’altra banda, el que em preocupa és que tot i haver tret una puntuació força bona, hi ha paràmetres que no s’avaluen en aquesta taula. Així i tot, considero que el resultat final no variaria massa.

36 punts, en la nostra escala per excel·lència numèrica-avaluativa correspondrien a un 9 sobre 10, la qual cosa m’ha fet motivar per seguir millorant a aquest respecte.

Tot s’ha de dir, i és que, tot i haver millorat molt al respecte, l’aprenentatge, com ja he exposat en alguna entrada anterior mai s’atura. No només de la matèria, també molt important, sinó també de la resta de competències i habilitats docents que es requereixen per a ser un/a bon/a professor/a.

Així doncs, el repte continua!

I tu? T’animes a realitzar aquest exercici d’autoavaluació?

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Gobierno de Cantabria. (s.d.). Escala de valoración de la expresión oral. Castellano. Consejería de Educación, Cultura y Deporte. [Recurs en línea: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/http://educalab.es/documents/10180/494684/rubricascastellanoyplantilla3ep.pdf/38bdbaa8-b179-46e4-ab1d-03f12b8bed66]

En relació amb la dimensió ètica de la professió, tant a la primera fase com a la fase de desenvolupament ja vaig establir que era aquella en la qual més desenvolupada em trobava. Així i tot, durant aquest curs he seguit formant-me i aprenent en aquesta dimensió.

La revista digital, en concret, ha permès desenvolupar aquesta habilitat, ja que s’han hagut de tenir en compte factors ètics en la seva elaboració. L’aprenentatge inclusiu i que tingui en compte tots i cadascun dels estils d’aprenentatge de l’alumnat triat han tingut molt a veure en aquest aspecte. D’aquesta manera, atenint-nos a les necessitats individuals del grup triat com a les col·lectives s’ha intentat incloure la informació més rellevant per a ells, sempre des d’una perspectiva entenedora, emprant llenguatge tècnic però assequible per facilitar la comprensió dels conceptes de FOL i EIE.

Des d’una perspectiva ètica, s’han tingut en compte, entre d’altres, valors i principis com ara la solidaritat, el compromís social, el feminisme i la igualtat. S’ha pretès que mitjançant el desenvolupament de les activitats de la revista l’alumnat fos capaç de treballar els continguts bàsics de la matèria tot enfocant-los des d’una perspectiva integradora.

Quant a la resta d’activitats desenvolupades en la present assignatura, també he pogut treballar la dimensió ètica de la professió, concretament amb l’elaboració d’aquest portafolis, que m’ha dut a reflexionar-hi sobre aquest aspecte. Pensar en l’elaboració d’una revista d’aprenentatge permet desenvolupar aquesta pràctica reflexiva, ja que requereix una investigació prèvia del grup-classe al qual s’adreça, així com dels diferents estils d’aprenentatge.

D’altra banda, les converses sobre la seva elaboració amb la resta de components del grup ha permès també la discussió sobre l’ètica docent.

Com a evidència adjunto un dels exercicis pràctics de la revista que té en compte un aspecte ètic molt important sobre el qual s’ha de treballar en l’exercici docent: el benestar psicològic. La incorporació d’aquest tipus d’activitats determinen en gran manera les motivacions i interessos dels i les docents. Així, explicar i tractar causes i conseqüències d’un malestar psicològic, així com tècniques i recursos per a fer-lo front, no només des de la perspectiva laboral, sinó també personal permet determinar que el docent o la docent és una persona compromesa amb l’ètica i salut emocional del seu alumnat i que es preocupa per ell.

D’altra banda, l’elaboració de recursos i materials assequibles també són un factor que determina el desenvolupament ètic docent.

Com a objectius en aquesta dimensió durant la primera fase en vaig establir el d’adoptar com a modelatge i meta el comportament de la meva mentora de pràctiques, una persona compromesa amb l’aprenentatge i l’alumnat, atenta, empàtica i que sap escoltar i detectar les respostes correctes davant diferents situacions en les quals ens podem trobar com a docents. D’aquesta manera, considero que he assolit el meu objectiu inicial, tot i que l’aprenentatge en aquest sentit no s’atura mai, i sempre em trobaré en constant formació.

També vaig establir, en la primera entrada que “el/la bon/a docent no és aquella persona que en sap molt de la matèria. És aquella que s’involucra en la seva tasca, que s’estableix continua i diàriament metes cap a la progressió del seu propi aprenentatge”. Al final d’aquesta etapa m’agradaria afegir-hi un component més: l’humanitari. L’aprenentatge no tindria sentit sense que l’exercici del professorat fos estrictament competencial sense tenir-hi en compte les emocions i sentiments del seu alumnat. Aquí és on desenvolupa l’ètica docent i la seva importància. La nostra principal missió, imparteixis l’assignatura o mòdul que imparteixis és la de formar éssers en plenitud. I considero que aquesta darrera afirmació és la base de la docència.

D’acord amb la infografia que vaig realitzar sobre el Codi deontològic de la professió docent elaborat pel Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura, estableixo que he assolit satisfactòriament els principis que mouen l’acció docent: el compromís amb l’alumnat, amb el coneixement, amb la professió, amb la societat i amb l’ús responsable de la tecnologia.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (2024). Codi deontològic de la professió docent. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent