Començar el màster de formació del professorat m’ha suposat fer un pas més en la meva trajectòria professional i personal. Com he comentat en l’apartat “Qui sóc?”, vaig cursar el grau de Turisme a la UOC, el què em va servir per conèixer la importància d’aspectes crucials en les empreses privades, en especial les del sector turístic, com són la Responsabilitat Social Civil o la sostenibilitat mediambiental, sociocultural i econòmica. En aquest sentit, hem enfocat el model de negoci de la nostra empresa en principis i valors que guien el comportament i les decisions a prendre, assegurant que actuïn de manera íntegra i responsable. És per aquest motiu que ara em trobo en el moment adequat per començar una nova aventura, ensenyant, guiant, ajudant i assessorant joves. Soc plenament conscient de la dificultat que comporta formar part de l’educació i del desenvolupament dels estudiants i del compromís que com a docents hem d’adoptar, i és que l’educació ha de ser vista com una contínua reconstrucció de l’experiència (John Dewey, 1938). Així doncs, m’agradaria poder inspirar als meus futurs estudiants a ser ciutadans responsables, conscients del seu impacte en el món i compromesos amb la construcció d’una societat més justa i sostenible, posant especial èmfasi en l’empatia, la comprensió i la resposta a les necessitats dels uns i dels altres dins de l’àmbit educatiu.

Per acabar aquesta primera reflexió de la dimensió ètica de la docència, voldria compartir aquest vídeo del filòsof i professor argentí Carlos Cullen, en què reflexiona sobre la globalització, l’ètica als centres educatius i la velocitat dels canvis tecnològics.