Publicat per

FASE FINAL – La dimensió ètica de la professió

FASE FINAL – La dimensió ètica de la professió
Publicat per

FASE FINAL – La dimensió ètica de la professió

Si haguéssiu de definir el vostre docent del futur en tres adjectius, quins serien? He fet l’exercici i aquest ha estat el…
Si haguéssiu de definir el vostre docent del futur en tres adjectius, quins serien? He fet l’exercici i aquest…

Si haguéssiu de definir el vostre docent del futur en tres adjectius, quins serien? He fet l’exercici i aquest ha estat el resultat:

Si sou una mica cinèfils, veureu que la imatge d’aquesta evidència correspon a la pel·lícula “El club dels poetes morts”(1989). És una història inspiradora sobre la passió per l’ensenyament i la poesia mentre explica la relació entre el professor i un grup d’alumnes d’un internat als Estats Units el 1959. El professor encoratja els seus estudiants a pensar per si mateixos i a viure la vida al màxim, utilitzant la poesia com a eina per obrir els seus ulls a un món més enllà de les expectatives dels seus pares i la societat. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic, i ha esdevingut un clàssic del cinema.

No pretenc ser com el professor d’aquesta pel·lícula perquè seria molt agosarat, però sí que vull ser lliure d’esperit, inconformista, optimista i apassionada per ensenyar al meu alumnat a pensar per si mateixos, a apreciar la vida, i a no tenir por de perseguir els seus somnis i aspiracions.

“Carpe diem, aprofitin el dia nois i noies, facin que les seves vides siguin extraordinàries”

Debat0el FASE FINAL – La dimensió ètica de la professió

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE FINAL- Competència digital

FASE FINAL- Competència digital
Publicat per

FASE FINAL- Competència digital

La intel·ligència artificial (IA) és el camp de la informàtica que desenvolupa i estudia el comportament intel·ligent de les màquines i del…
La intel·ligència artificial (IA) és el camp de la informàtica que desenvolupa i estudia el comportament intel·ligent de les…

La intel·ligència artificial (IA) és el camp de la informàtica que desenvolupa i estudia el comportament intel·ligent de les màquines i del programari. La IA no és un concepte nou, a la Segona Guerra Mundial existia la màquina Enigma nazi que encriptava els seus missatges  i la creació d’una màquina que els va desxifrar per part del brillant matemàtic Alan Turing, conegut com el pare de la IA, va reduir els anys de guerra i, per tant, va ajudar a salvar moltes vides humanes. Actualment, els experts creuen que ens trobem en el punt de singularitat, aquell punt en el temps en el qual la IA pot superar a la IH provocant un frenètic avançament tecnològic que podria canviar dràsticament la societat i la forma en què vivim.

El món educatiu no està exclòs d’aquesta transformació digital, l’aparició de l’aplicació ChatGPT ha revolucionat les aules i el nostre alumnat com a natius digitals que són, l’estan utilitzant cada vegada amb més repercussió. L’empresa OpenAI va llençar ChatGPT el 30 de novembre de 2022 i en cinc dies va aconseguir un milió d’usuaris, 60 dies després ja en tenia 100 milions d’usuaris. Segons dades d’una enquesta de març de 2023 publicada per Impact Research, un terç dels estudiants d’Estats Units entre 12 i 17 anys utilitzen ChatGPT i un 51% dels docents també. Podem concloure que la incorporació de la IA als processos educatius és un fet.

Des de que he començat les pràctiques  he pogut comprovar durant aquests mesos de participació a l’aula amb les meves tutores que l’aplicació del ChatGPT és utilitzada pels alumnes cada vegada en major mesura i en moltes ocasions de manera equivocada. Les docents es limiten a demanar que no es faci servir la IA per realitzar els exercicis, ja que consideren que plagien altres treballs i/o enganyen sobre l’autoria en les seves tasques. Però, és aquesta la solució? Prohibir el ChatGPT?

Si analitzem els resultats negatius podem arribar a dues conclusions, la primera, que l’alumnat no sap fer servir el ChatGPT i, segon, que els docents no els hi han explicat com es fa servir per desconeixem o desconfiança. Segons els experts són els mateixos docents qui posen les principals barreres que limiten l’adopció de les tecnologies basades en dades i IA. I sembla que moltes de les reivindicacions dels docents sobre el potencial revolucionari de la IA en l’educació es basen en conjectures, especulacions i desconeixement.

En aquest sentit les tecnologies basades en Intel·ligència Artificial (IA) tenen molt potencial per ajudar a transformar el model educatiu. Segons la UNESCO la IA és un gran aliat per combatre els desafiaments actuals del món educatiu com són la innovació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge i la consecució de l’ODS4 , una educació de qualitat. L’ús de la IA en l’educació pot ser  divers i pot tenir diverses aplicacions, a grans trets:

  • Pot donar suport per a l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant traductors, lectors, cercadors i aprenentatge assistir com simuladors, realitat augmentada…
  • Pot donar suport als docents per facilitar la generació d’activitats, l’avaluació d’alumnes o la personalització dels aprenentatges…
  • Pot donar suport als centres educatius o al sistema educatiu per tot allò que tingui que veure amb les dades i el seu tractament, pot millorar els processos de recollida de dades, per exemple, facilitar processos administratius,…

És essencial l’adopció per part dels docent de la transformació digital de la IA.

Debat0el FASE FINAL- Competència digital

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Dimensió ètica dels docents

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Dimensió ètica dels docents
Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Dimensió ètica dels docents

No volia deixar de posar una evidència relativa a l’ús del mòbil a les aules per part de l’alumnat. Durant els mesos…
No volia deixar de posar una evidència relativa a l’ús del mòbil a les aules per part de l’alumnat.…

No volia deixar de posar una evidència relativa a l’ús del mòbil a les aules per part de l’alumnat. Durant els mesos que he realitzat pràctiques he vist com els alumnes es passen dues hores a l’aula mirant el mòbil i, fins i tot, jugant entre ells davant dels docents, i sense contemplacions, igual que si tinguessin un bolígraf a la mà.

En alguna ocasió que he estat explicant algun tema a l’aula i he vist que just l’alumne que estava davant utilitzava el mòbil si que  li he demanat si us plau que el deixes, però si s’hagués de fer cada vegada que l’alumnat mira el mòbil els docents no podrien fer classe, impossible. També he vist com les meves mentores els hi demanen que deixin el mòbil, però els alumnes el deixen al moment i després hi tornen. Tenen una dependència brutal al mòbil.

Conec la potencialitat del mòbil com a recurs educatiu, però és evident que quan l’alumne té el mòbil a la mà durant tota la classe no està fent un ús educatiu. Gestionar l’ús del mòbil a l’aula i de l’entorn social que vivim no és una tasca fàcil. Per treure el mòbil de l’aula es necessiten límits a l’aula i fora de l’aula. Aquest gener del 2024 el Govern ha aprovat les instruccions que han de permetre regular l’ús dels mòbils a escoles i instituts, i que estableixen dues indicacions molt clares: a les escoles cap infant podrà fer servir el mòbil i als instituts només es podrà utilitzar en casos excepcionals o per a un ús “educatiu específic autoritzat”. Tinguem present que els docents de FOL estem a la formació post obligatòria i, per això, encara sumem un plus de dificultat. Tenim alumnat que treballa, tenen família i d’altres obligacions, i prohibir el mòbil a un menor de setze anys és una cosa, però prohibir-lo a uns adolescents de setze anys i adults n’és una altra.

El phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d’ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l’acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil. Es tendeix a pensar que el problema del mòbil és dels adolescents i que la solució demana prohibir el mòbil als centres, però el problema no s’acaba aquí. L’altre dia vaig assistir a un ple municipal del meu poble com a públic i vaig quedar alarmada. Quan un regidor parlava la resta miraven el seu mòbil, excepte una o dues persones, fins i tot, quan responien alguna pregunta d’un regidor aquell que l’havia fet ni se’l mirava. El problema del mòbil és de tots.

No em considero una persona enganxada al mòbil. Gaudeixo del que es pot fer amb el mòbil, però també soc conscient de l’impacte negatiu que pot tenir en els nostres infants i adolescents.  El conseller de Salut en un article recent va assenyalar que «els problemes de comportament alimentari van molt lligats a les pantalles i la pressió estètica que comporten les xarxes. Això es trasllada en el fet que la nostra joventut està entrant en molts temes de salut mental, fins i tot triplicant els intents de suïcidi». A l’aula, l’ús constant de mòbils provoca distraccions que dificulten la concentració i afecten la retenció de la informació i, en conseqüència, l’aprenentatge.

La nostra missió com a docents és promoure un ús responsable del mòbil per part dels alumnes i una utilització com a recurs educatiu  Els docents hem de marcar els límits a l’inici del curs i els mòbils només es treuen quan necessitem per fer una activitat en concret. Ho hem d’intentar!

 

Aquí us deixo aquest curtmetratge del director Chenglin Xie sobre l’ús del mòbil. Aquesta pel·lícula, Life Smartphone, amb el seu estil satíric i humorístic, serveix per representar la situació social actual i donar a la gent l’oportunitat de ser introspectiva.

 

Us deixo també una infografia del departament d’educació de la Generalitat referent a l’ús del mòbil pel curs vinent:

 

Debat0el FASE DE DESENVOLUPAMENT – Dimensió ètica dels docents

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT- La competència digital

FASE DE DESENVOLUPAMENT- La competència digital
Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT- La competència digital

La realització de la revista digital m’ha fet conèixer amb certa profunditat el programa Canva. Abans d’això, l’havia utilitzat esporàdicament per fer…
La realització de la revista digital m’ha fet conèixer amb certa profunditat el programa Canva. Abans d’això, l’havia utilitzat…

La realització de la revista digital m’ha fet conèixer amb certa profunditat el programa Canva. Abans d’això, l’havia utilitzat esporàdicament per fer el currículum i poca cosa més, però he descobert que és una eina potent i versàtil que ofereix una gran varietat de recursos per a la creació de dissenys visuals. Amb les seves nombroses plantilles, Canva facilita la creació de materials gràfics de manera ràpida i eficient. A més a més, la seva biblioteca d’imatges, icones i fonts permeten personalitzar els dissenys i adaptar-los a les teves necessitats segons cada projecte.

Ara puc dir,  després de tres mesos intensos de fer-lo servir, que el Canva pot estimular la creativitat, ja que ofereix una plataforma intuïtiva que permet experimentar amb diferents elements visuals i combinacions de colors. Això pot ajudar a generar idees fresques i innovadores per a la comunicació visual i sense necessitat de tenir coneixements avançats en disseny gràfic.

I no oblidem que tot això de manera gratuïta i accessible, ja que es pot utilitzar des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet. Pel que fa al treball en equip ens ha facilitat la col·laboració perquè permet compartir i editar de manera asíncrona. També m’agradaria destacar que ofereix opcions de compartir i descarregar els dissenys en diferents formats, facilitant la seva difusió en diferents canals de comunicació.

No m’agradaria acabar aquesta entrada sense ensenyar-vos alguns projectes que he fet amb Canva. No perdeu més el temps amb altres programes i feu servir el Canva,  és una eina increïble!

 

Debat0el FASE DE DESENVOLUPAMENT- La competència digital

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE DE DESENVOLUMPAMENT – Relació a l’aprenentatge del contingut de Fol

FASE DE DESENVOLUMPAMENT – Relació a l’aprenentatge del contingut de Fol
Publicat per

FASE DE DESENVOLUMPAMENT – Relació a l’aprenentatge del contingut de Fol

Què en penseu dels llibres de text? És un tema antagònic per mi. El departament de FOL de l’institut (on faig pràctiques)…
Què en penseu dels llibres de text? És un tema antagònic per mi. El departament de FOL de l’institut…

Què en penseu dels llibres de text?

És un tema antagònic per mi.

El departament de FOL de l’institut (on faig pràctiques) treballa amb llibres de text, això vol dir que demana que l’alumnat es compri el llibre de text en paper o virtual, tant a FOL com a EIE. Vaig observar que tan sols un 10 % de l’alumnat portava el llibre de text a classe. La mateixa editorial proporciona a l’equip docent, presentacions dels temes en Power Point i multitud de proves preparades tipus test. La metodologia a l’aula és tradicional, la docent explica la matèria projectant un Power Point i, a continuació,  l’alumnat fa els exercicis del llibre que la docent ha penjat al  Classroom.

El que m’ha fet pensar que és una situació incoherent és el fet que es faci comprar a l’alumnat el llibre i que realment no sigui necessari portar-lo a classe. No és necessari perquè la majoria d’alumnes no el porten, no hi ha conseqüències i realment sinó el porten poden seguir perfectament la classe, ja que, les docents projecten un PowerPoint i penjant els exercicis que han de fer l’alumnat al Classroom.

No existeix cap llei que parli de l’obligatorietat del llibre de text com a material escolar. Però sí que hi ha un debat obert constant. Que aixequi la mà qui no ha tingut a les mans i usat un llibre de text al llarg de la seva vida. L’hem fet servir com a alumnes, com a mares o pares i, ara, en el meu cas com a futur docent. S’ha de reconèixer l’èxit comercial del llibre de text, i la seva pervivència en el temps. De moment, ha aconseguit sobreviure a les noves tecnologies.

En general, la despesa en llibres en l’àmbit familiar és una batalla social, una despesa que mobilitza famílies, ajuntaments, i comunitats autònomes. I després estan els conflictes sobre l’adequació dels llibres als continguts que tothom hi vol posar cullerada.

Personalment, crec que el llibre de text suposa una despesa poc rendible. És un material fungible i, en el cas de FOL, encara més, ja  que el seu contingut curricular consta de lleis que canvien molt sovint, és un material que s’ha de reemplaçar i adaptar constantment. Podeu veure a la imatge que he adjuntat del llibre de text que utilitza l’institut a FOL on indicava que a la premsa és el primer recurs on pots trobar ofertes de feina (vaig al·lucinar!). Per més que pugui quan sigui docent, organitzaré un dossier amb recursos propis i actualitzats. Veurem!

Debat0el FASE DE DESENVOLUMPAMENT – Relació a l’aprenentatge del contingut de Fol

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Competència comunicativa

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Competència comunicativa
Publicat per

FASE DE DESENVOLUPAMENT – Competència comunicativa

La definició més senzilla i a la vegada correcta és que comunicar significa transmetre un missatge des d’un emissor a un receptor…
La definició més senzilla i a la vegada correcta és que comunicar significa transmetre un missatge des d’un emissor…

La definició més senzilla i a la vegada correcta és que comunicar significa transmetre un missatge des d’un emissor a un receptor i és quelcom que tots fem servir cada dia de la nostra vida. Ara bé, l’art de saber comunicar va molt més enllà de dir coses, és una habilitat que, com d’altres, es pot entrenar i millorar.

No sé si us ha passat alguna vegada, jo tinc un somni recorrent que és que em cauen totes les dents. Sempre he pensat i en alguna ocasió ho he llegit en una revista o article que somiar amb la caiguda de les dents també pot ser indicativa que hi ha algú del nostre entorn amb qui no ens comuniquem bé. En conclusió, és un tema que m’amoïna això de no comunicar-me bé i no mantenir l’atenció del que m’escolta.

Em fascina quan una persona és capaç de comunicar-se i mantenir l’atenció del públic, per això, soc una entusiasta de les xerrades de TED. Pels qui no ho sabeu TED és una organització americana sense ànim de lucre que creu en idees poderoses, que es presenten poderosament, que ens mouen: sentir alguna cosa, pensar d’una altra manera, prendre mesures. Les xerrades TED (Technology, Entertainment and Design) són la gran revelació del segle XXI. Es pot accedir a totes elles gratuïtament des de qualsevol dispositiu mòbil (fins i tot tenen la seva pròpia app). Aquests esdeveniments es realitzen per tot el món i pots fer-te amb una entrada per a veure-les en directe.

Aquestes conferències estan impartides per personalitats de la divulgació científica, empresaris, pensadors, figures polítiques, economistes, ecologistes i artistes. Les conferències TED tenen com a objectiu promoure les idees dignes de ser difoses.  Pots trobar xerrades sobre llenguatge corporal, com seran les ciutats del futur, la importància de l’educació, robòtica, salut, música… En fi, de tot.

Actualment hi ha més de 2000 xerrades TED que pots trobar en la seva pàgina web, en una infinitat d’idiomes diferents.

He escollit per penjar-vos una xerrada de Ken Robinson, un escriptor, conferenciant i assessor internacional sobre educació britànic, considerat un expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans. Es tracta d’un discurs entretingut i profundament commovedor sobre la creativitat i el sistema educatiu. Val la pena escoltar-lo!!

 

Debat0el FASE DE DESENVOLUPAMENT – Competència comunicativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

FASE DISSENY – La competència comunicativa

FASE DISSENY – La competència comunicativa
Publicat per

FASE DISSENY – La competència comunicativa

Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de: Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones; Capacitat de transmetre informació…
Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de: Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones; Capacitat…

Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de:

  • Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones;
  • Capacitat de transmetre informació de manera senzilla i comprensible, de formular una pregunta o petició sense mostrar negativitat ni agressivitat, de mantenir un diàleg constructiu;
  • Habilitat per a adaptar l’estil de comunicació a l’interlocutor;
  • Capacitat per a escoltar l’interlocutor i comprendre les seves emocions i necessitats.

Un dels elements que no poden ser una opció al bon gust, o les bones intencions del docent, és la seva competència comunicativa, la seva eficiència en el maneig de les relacions interpersonals. Aquesta competència forma part d’aquesta professionalitat i és un requisit essencial per a una bona pràctica pedagògica.

No sempre ha quedat explícit el caràcter comunicatiu del procés d’ensenyament‑aprenentatge. Sembla com si tot fos més important que això mateix. Però la veritat és que quan un docent està “només davant el perill” és precisament el seu maneig de la comunicació “el que li salva”.

Els futurs docents hem de tenir en compte que amb la competència comunicativa transmetem la informació curricular, ens relacionem emocionalment amb l’alumnat, expressant els nostres sentiments i afectes i, regulem la conducta dels alumnes.

Pel que fa a la meva reflexió personal haig de dir que tinc un bon domini de la llengua escrita, ara bé, haig de millorar la pràctica de la llengua oral i, sobretot, vigilar de no abusar del llenguatge col·loquial. Amb la pràctica espero assolir un bon nivell de llenguatge oral. Per altra banda, sempre m’han dit que parlo amb els ulls, que la meva cara parla i que ràpidament poden esbrinar que penso del que veig o escolto. És evident que es tracta d’una de les meves maneres d’expressar-me, de comunicar-me. Ara, fent pràctiques, penso que aquesta part de la meva competència comunicativa l’haig de treballar una mica. Haig de poder expressar allò que vull expressar quan i com vulgui sense expressar-ho amb els meus gestos perquè aquests em poden delatar. Bé, ho treballaré, no descarto apuntar-me a fer un curs de comunicació com he pogut llegir a l’Àgora dels Folios que ha fet la companya Laia.

Debat0el FASE DISSENY – La competència comunicativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc Graduat en Dret,…
En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc…

En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc Graduat en Dret, aquesta és només una petita part dels continguts de FOL, i amb el pas de les setmanes m’hi reafirmo. L’elaboració de la revista, i les pràctiques del màster que estic realitzant al centre educatiu, m’han permès copsar la varietat dels continguts tant de FOL com de EIE.

El fet és que, per tal d’elaborar la revista, vam haver de revisar tots els continguts dels currículums dels mòduls de FOL i EIE, i em va sorprendre molt la part del contingut de FOL relativa a l’autoconeixement, on es tracten temes com el reconeixement de les habilitats i competències de l’alumnat, els seus interessos, valors i personalitat. Considero que és una de les parts més amables del mòdul, i he pogut veure com l’alumnat respon molt positivament quan es tracten aquests aspectes com l’autoconeixement.

Pel que fa a l’elaboració de la revista, un cop revisat el contingut dels currículums dels mòduls de FOL i EIE, vam decidir dividir-la en diferents blocs temàtics i ens el vam repartir segons les nostres preferències. Com que jo em sentia més còmode i segur amb la matèria relacionada amb el Dret, em vaig quedar el bloc relatiu a les relacions laborals, drets i deures, contractació, etc. Segur que hi havia temes molt més interessants, però degut a les meves limitacions amb el Canva, i tractant-se d’un treball en grup, i que per tant, el resultat final afectarà la nota de tots els membres, vaig preferir no posar-m’ho encara més difícil i agafar els temes amb els que, en principi, em sentia més familiaritzat.

Finalment, he de dir que, tot i haver-me decantat pels temes que més coneixia, tot el grup ha supervisat la tasca dels diferents membres, així que he pogut aprendre molt de la feina dels companys i fer les aportacions que m’han semblat oportunes; així que durant aquesta fase, pel que fa als continguts de FOL, estic veient una mica de tot, que és l’objectiu que em plantejava inicialment.

 

Evidències:

Part de la revista on parlem sobre l’autoconeixement

 

Debat0el Aprenentatge del contingut de FOL

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència digital

Publicat per

Competència digital

Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte, ja que tot i tenir certs coneixements digitals, gràcies al màster i sobretot a les pràctiques externes que realitzo al centre educatiu, he descobert un munt d’eines digitals que són totalment noves per mi. Un cop superat el vertigen inicial, he de dir que mica en mica m’he anat adaptant a moltes de les aplicacions digitals que he anat coneixent, com…
Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte,…

Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte, ja que tot i tenir certs coneixements digitals, gràcies al màster i sobretot a les pràctiques externes que realitzo al centre educatiu, he descobert un munt d’eines digitals que són totalment noves per mi.

Un cop superat el vertigen inicial, he de dir que mica en mica m’he anat adaptant a moltes de les aplicacions digitals que he anat coneixent, com el Canva, el Genially, el Kahoot, el Moodle, el Google Forms, etc. Totes elles les he fet servir en algun moment, ja sigui a les meves pràctiques, en la preparació del Treball Final de Màster, o en l’elaboració de la revista.

Així mateix, també he après a fer presentacions incorporant les meves explicacions amb vídeo, i les he pogut editar i muntar. Per mi ha estat tot un repte, i n’he quedat força content del resultat.

Per raons evidents, on més he pogut desenvolupar aquesta competència i millorar les meves habilitats, ha estat en l’elaboració de la revista. Vam triar l’eina digital Canva per fer-la i, tot i que al principi jo no n’estava massa convençut, per experiències anteriors, he de reconèixer que ha estat un encert i que es tracta d’una plataforma molt intuïtiva, senzilla d’utilitzar, i que ofereix moltes possibilitats per crear dissenys atractius que cridin l’atenció dels lectors i lectores.

 

Evidències:

  • Video de presentació del centre de secundària a familiars d’alumnes (assignatura de Societat, Família i Educació)

 

Video on explico com ha estat l’elboració del portafolis que vam fer per l’assignatura de Projectes metodologies didàctiques de FOL:

Debat0el Competència digital

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència comunicativa

Publicat per

Competència comunicativa

En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup es converteix en…
En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup…

En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup es converteix en un equip de redacció, toca fer reunions, parlar sobre els temes que han de sortir a la revista, dir quin ens agraden i quins no tant, i mirar de repartir-nos la feina, si pot, d’acord amb les nostres preferències.

En el cas del meu grup, la comunicació en aquesta fase sempre ha estat fluïda, fins i tot agradable, ja que no només parlàvem de la revista, sinó que sempre hi havia cinc minuts per compartir l’experiència del màster, i una mica les angoixes amb el volum de feina i els terminis de lliurament. Crec que aquestes trobades han anat força bé als membres del grup perquè fer el màster online fa que de vegades et puguis sentir bastant sol, i no sempre pots compartir-ho amb gent que t’entén perquè estan passant per la mateixa situació.

A banda d’aquest aspecte fonamental de la comunicació, de parlar sobre com ens sentim i encoratjar-nos de cara a afrontar la tasca, si parlem estrictament de l’elaboració de la revista, he de dir que la comunicació ha estat en tot moment fluïda, ràpida i efectiva. Personalment, crec que he complert amb els objectius que em proposava en la fase inicial, he estat clar quan m’he adreçat al grup, evitant ambigüitats i malentesos, i he abordat les diferències d’opinions de manera constructiva mantenint un bon clima de treball.

Aquesta manera d’afrontar la tasca m’ha ajudat també a millorar aquesta competència a l’aula durant les meves pràctiques, no només amb l’alumnat, sinó també en la interacció amb la meva mentora, així com amb la resta de l’equip docent del centre.

 

Evidències:

Mail amb la meva mentora de pràctiques al centre educatiu

 

Entrada del diari de camp que evidencia una millora en la competència comunicativa

Whatsapp amb el grup de la revista

Debat0el Competència comunicativa

No hi ha comentaris.