A vegades quan un ha de fer un treball té clar de bon inici serà el nucli d’aquest i quin tema tractarà, no va ser aquest el cas per mi.

Vam començar el període de pràctiques de forma una mica controvertida, de 3 integrants 2 no vam tenir accés al centre on les realitzàvem fins a l’últim dia, i per tant, no sabíem fins a quin punt podríem accedir a la documentació necessària en cas de triar el nostre centre. Per sort la nostra companya Laura si que portava uns dies fens les pràctiques i tenia accés total a la informació que necessitàvem per tirar endavant la feina de la revista digital, va ser així com vam triar la mecatrònica industrial com a centre del treball.

No era molt coneixedor de la mecatrònica industrial, si més no amb profunditat. Gracies a treballar aquest tema puc dir que ara soc bon coneixedor d’aquesta especialitat, sobretot també al fet que tots els integrants del grup hem anat treballant diversos apartats i no sempre ens em mantingut a la mateixa àrea, això ha permès que tots tres ens involucréssim en totes les parts que componen el treball i per tant haver de dominar la temàtica.

Si el dia de demà algú em pregunta per la mecatrònica industrial, tinc molt a dir.

Per la meva part, estic acostumat treballar en un mateix lloc, si he de revisar correus, que sigui al mateix lloc on tinc la resta de material que necessito, així en quan llegeixo el missatge puc respondre o resoldre el que necessiti al moment, ja que ho tinc tot disponible.

Això ha canviat molt amb el temps, ara tot es rep al mòbil però no sempre en un moment o en una disponibilitat adequada per poder respondre de forma fonamentada o enviar el que s’ha sol·licitat i quan tens un dia a dia ple de coses a fer pots oblidar fàcilment el que has llegit, per això m’agrada consultar temes de feina en el moment que puc fer-la.

No obstant en el nostre grup en hem gestionat molt bé aquesta comunicació, no només amb els missatges sinó també amb videotrucades on decidir com fer la feina. Inclús resoldre dubtes que tenim entre nosaltres o consultes que fer al professorat. Així que per aquesta part, el problema de rebre coses de feina quan no puc fer-la no m’ha afectat gràcies al treball grupal i la comunicació asíncrona.

Al revisar el meu procés d’aprenentatge com a futur deocent de formació i orientació laboral, puc veure com he avançat i evolucionat en la meva preparació com a futur docent d’aquesta matèria cabdal. Inicialment, vaig reflexionar profundament sobre el rol del docent de FOL i la seva importància en la formació dels alumnes de Formació Professional. Vaig establir les bases per a la meva pràctica docent, explorant les meves creences i valors sobre la docència com a servei a l’altre i com a agent de justícia social.

Durant les pràctiques, vaig experimentar aquest rol en un entorn educatiu real. Vaig ser conscient de la importància de ser un facilitador de coneixement i un model de conducta ètica per als alumnes. Les decisions que prenia i les activitats que desenvolupava tenien un impacte directe en el procés d’aprenentatge dels alumnes, cosa que em va fer reflexionar profundament sobre la responsabilitat i l’impacte de la meva pràctica docent.

A partir d’aquestes experiències, vaig començar a conceptualitzar el meu paper com a docent de FOL. Vaig comprendre que el meu objectiu principal és capacitar els alumnes per afrontar els reptes del món laboral i fomentar la seva consciència crítica sobre les qüestions ètiques i socials relacionades amb el treball. Vaig veure la importància de ser un model de reflexió per als alumnes i de promoure la justícia social a través del meu exemple i de la meva pràctica docent.

Durant les pràctiques, vaig posar en pràctica les meves idees i teories sobre la docència de FOL. Vaig adaptar les meves estratègies d’ensenyament segons les necessitats dels alumnes i vaig buscar noves maneres d’engrescar-los en el procés d’aprenentatge. Vaig ser conscient dels reptes ètics i pràctics que es presentaven en l’aula i vaig treballar activament per abordar-los de manera efectiva.

En resum, tant aquesta assignatura, com la confecció de la revista digital i també les pràctiques m’han proporcionat una experiència valuosa per aprofundir en la meva identitat docent i continuar creixent com a professional de l’educació. M’han ajudat a comprendre millor el paper del docent de FOL i a adquirir les habilitats i coneixements necessaris per afrontar els reptes del futur en aquest camp. Així, arribo al final d’aquest trajecte amb una major seguretat en les meves capacitats i amb un fort compromís amb la formació i orientació laboral dels meus futurs alumnes.

En primer lloc dir que mai he fet servir el Canva i, abans de començar a fer substitucions de professor no sabia ni que era, però toca adaptar-se.

Amb els anys som menys propensos a voler aprendre coses noves, hi ha gent que fins a l’últim dia de la seva vida vol estar aprenent i hi ha gent que ho ha intentat evitar des que te ús de coneixement, està en la persona.

Com a persones tenim la tendència de voler estar en la nostra zona de confort, també amb el coneixement, però els temps canvien i com a espècie ens hem de saber adaptar, inclús en les petites coses mundanes com són els programes de presentacions. Així que toca saber fer funcionar el Canva, encara que fins ara has pogut tenir una vida plena sense conèixer aquest programa.

Per altra banda dir que m’ha semblat molt interesant per fer presentacions o, en aquest cas, la revista digital. Com deia, les persones volem estar en zona confort, i, a mesura que vas aprenent els bàsics del Canva, vas entrant més en aquesta zona, no te una corba d’aprenentatge molt forçada, així que amb uns coneixements inicials ja tens prou per fer una cosa amb cara i ulls, per sort és un treball en equip i això implica tenir accés al coneixement de tots els membres i és nota quan algú domina aquesta eina, on gràcies a les meves companyes ha sortit un treball molt satisfactori.