Cada cop tinc més clar aquell refrany “a caminar s’aprèn caminant”. Em preocupava molt el tema de poder desenvolupar unes bones competències comunicatives, però ara en comptes de preocupar-me, estic ocupant-me.

El fet de poder anar al centre de pràctiques i parlar directament amb l’alumnat, ha estat una experiència molt enriquidora. Me n’adono de que perquè t’entenguin has d’aconseguir entrar en el seu món, parlant d’experiències similars a les que ells puguin estar vivint i utilitzant metàfores que resultin senzilles d’entendre.

I també el que temia m’ha passat: estava explicant un concepte d’EIE a una alumna i no l’ha entès a la primera. Tampoc a la segona, i a la tercera he provat d’una altra manera i per fi hem pogut compartir el missatge. La meva conclusió és: no passa res si el que explico no s’entén a la primera, hi ha molts factors en joc i només tinc que tornar-ho a intentar.

Respecte al tema de la revista, també em preocupa que sigui atractiva pel jovent al que va dirigida: l’alumnat d’A3D. La part positiva és que com estic amb ells i elles a la classe, puc escoltar-los i familiaritzar-me amb la seva forma de parlar i comprendre la realitat. Així, amb aquesta petita investigació, considero que podré adaptar molt més la revista a les seves necessitats i manera de comunicar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=1FyZ074GCfw&ab_channel=Cyberclick%E2%80%A2MarketingDigital

Utilitzar vídeos a classe ajuda també a transmetre alguns conceptes especialment complicats, com aquest que vam utilitzar amb la mentora de pràctiques per explicar els anàlisi DAFO i CAME.