Aquesta dimensió era una de les que tenia més clares però que alhora em donava més motius per a la reflexió. D’una banda, tinc clar que l’ètica ha de guiar la meva vida professional i personal en tots els casos. D’altra banda, no sempre estic segura de quina és la millor manera d’aplicar aquestes idees.

Al llarg del Màster, un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el tractament de dilemes ètics. Com els han gestionat els professors i professores que ja tenen anys d’experiència, i com ho puc portar jo a la meva realitat.

L’institut on faig les pràctiques està situat en una zona de nivell educatiu i socioeconòmic elevat, i les famílies desestructurades són menys freqüents que en altres barris. Tot i així, hem trobat que al centre hi ha alumnat que té necessitats especials de suport emocional.

Per exemple, un alumne té moltes faltes sense justificar, i pot perdre l’avaluació per aquest motiu. D’altra banda, aquest alumne està passant per una depressió, i tot i que l’orientadora del centre i el seu tutor proven de mantenir el contacte amb ell, gairebé no contesta els emails.

Què es pot fer en aquest cas? Estic segura de que em trobaré molts més en aquest inesperat camí de la docència. I quina és la millor opció en cada situació? Suposo que amb l’experiència podré anar definint cada cop el meu propi criteri.

L’activitat sobre els dilemes ètics va ser una de les meves preferides.