Després d’un període de temps, vull tornar a reflexionar sobre l’evolució de l’aspecte ètic en la meva pràctica docent com a professora de FOL. Quan vaig plantejar el meu pla d’acció personal per abordar l’ètica educativa, tenia clares les meves intencions de crear un ambient d’aprenentatge inclusiu i respectuós, promoure la responsabilitat i l’ètica digital entre els estudiants, i garantir la igualtat d’oportunitats per a tots. Ara, amb el benefici de la retrospecció, puc veure com aquests objectius s’han anat consolidant i expandint al llarg del temps.

La promoció de la inclusió i l’equitat també ha estat un focus constant en la meva pràctica docent i també en la meva escolta activa i crítica. Quan he tingut l’oportunitat, he adoptat pràctiques pedagògiques que busquen atendre les necessitats diverses de l’alumnat, ja sigui mitjançant l’adaptació del contingut del curs, l’ús de múltiples modalitats d’ensenyament o la implementació de tècniques d’avaluació fomatives. Això ha requerit una atenció meticulosa i una voluntat constant de millora, però els resultats han estat gratificants en termes de creació d’un entorn educatiu més just i inclusiu per a tots. En aquest sentit, he trobat molt útil la Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives del Departament d’Educació. Aquesta guia proporciona indicadors per valorar la pràctica inclusiva als centres educatius i, després d’analitzar-la, he tingut un ull més crític a l’hora d’observar les diferents pràctiques docents i la meva pròpia. A continuació deixo algunes de les preguntes d’autoavaluació que ofereix la Guia:

A més, he mantingut obertes les línies de comunicació i retroalimentació amb els meus estudiants i els seus tutors. A través d’aquest diàleg continu, he pogut entendre millor les seves necessitats i preocupacions, i adaptar la meva pràctica docent en conseqüència. Aquesta flexibilitat i adaptabilitat han estat claus per mantenir la rellevància i la eficàcia de la meva tasca com a educadora ètica.