En aquesta competència considero que surto des d’una bona posició. Des de l’institut he assistit a classes de teatre, i m’han agradat sempre les exposicions orals, tot i que em considero una mica introvertida i tímida. Quant a la comunicació escrita, també gaudeixo organitzant les idees i trobant la manera de fer més senzill i atractiu el contingut.

Tot i així, sóc conscient de que no és el mateix el món acadèmic com a estudiant, que com a professor/a. Aconseguir que t’entenguin persones que ja dominen la matèria no és el mateix que quan aquesta es veu per primer cop, com en el cas de l’alumnat. És necessari un grau molt més elevat d’adaptació i flexibilitat dels continguts.

El meu repte en aquest cas és poder adaptar els coneixements de FOL, que normalment són densos, a un alumnat que ha escollit una professió més interactiva i visual, com és l’animació 3D. Em pregunto si seré capaç de presentar els continguts de manera que siguin atractius per l’alumnat i els puguin comprendre correctament.

Respecte a les presentacions en vídeo, el meu objectiu també és aprendre a no allargar-me massa quan parlo, perquè tinc tendència a explicar els conceptes amb molt de detall i a posar molts exemples. Em preocupa que el que comento no s’entengui bé, i per això insisteixo en l’explicació i l’emfatitzo. Aquest aspecte és positiu quan realment es tracta d’un concepte complicat, però en altres casos pot resultar redundant.

Per això, el meu objectiu també serà poder sintetitzar els coneixements que presento en les exposicions orals. Considero que és important, de cara a la pràctica docent, poder presentar la informació de manera atractiva i breu per tal d’implicar l’alumnat sense acabar perdent el seu interès.

En aquest sentit, les aules poden ser una mica com el teatre: has de mantenir l’atenció dels espectadors perquè es mantinguin ben desperts i després se’n recordin!

Continuo rebent al correu avisos d’obres de teatre que s’estrenen, tot i que no sempre hi he pogut anar! La comunicació és crucial en qualsevol etapa de la vida.

M’agradaria començar amb el que considero que sempre ha estat el meu punt feble: les competències digitals. Tot i haver nascut més o menys en l’època tecnològica (recordo el primer ordinador que vaig veure quan tenia 9 anys) no em considero massa afí a la tecnologia.

La considero una eina útil i reconeixo que té molts avantatges. Ens ha permès avançar en tots els àmbits. Tot i així, m’estimo més llegir en paper i utilitzar llibres de text en comptes d’ordinadors. Per això, una de les preocupacions que tinc és no saber desenvolupar-me correctament en l’aula en aquest àmbit, i no aprofitar adientment el potencial de les noves tecnologies.

Per això precisament em sembla una de les competències que més he de treballar. En aquesta assignatura també trobo un repte: hem de preparar una revista digital, i el disseny ha de ser atractiu. Em veig capaç de preparar el contingut en un Word o PDF, però que tingui elements més innovadors és un requisit que no sé si podré assolir.

Per sort. tinc el meu equip per recolzar-me. El contingut no em suposa un problema: m’agrada molt investigar i sintetitzar la informació, però poder realitzar un disseny digital pot ser més complicat. Les úniques eines que jo he utilitzat fins al moment han estat Word, Excel i PowerPoint. Ni tan sols estic familiaritzada amb aquesta eina tan famosa que es diu Canva i en la que es poden trobar plantilles amb dissenys originals i moderns.

Al llarg d’aquestes setmanes, espero poder familiaritzar-me amb elles i trencar aquest “gel” digital. Si vull motivar l’alumnat per provar coses noves i aprendre a utilitzar la tecnologia, jo ho he de fer en primer lloc! Així podré evitar la “típica” imatge de docent que sap molt de la matèria però que no es capaç de connectar el projector. Els i les docents hem d’actualitzar-nos també!

Com es pot veure, la darrera versió del PowerPoint que tinc és de 2007. Ja és moment d’innovar!