Publicat per

FASE DISSENY – La competència comunicativa

FASE DISSENY – La competència comunicativa
Publicat per

FASE DISSENY – La competència comunicativa

Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de: Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones; Capacitat de transmetre informació…
Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de: Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones; Capacitat…

Una bona competència comunicativa consta, entre altres, de:

  • Talent i predisposició innats per a comunicar-se amb les persones;
  • Capacitat de transmetre informació de manera senzilla i comprensible, de formular una pregunta o petició sense mostrar negativitat ni agressivitat, de mantenir un diàleg constructiu;
  • Habilitat per a adaptar l’estil de comunicació a l’interlocutor;
  • Capacitat per a escoltar l’interlocutor i comprendre les seves emocions i necessitats.

Un dels elements que no poden ser una opció al bon gust, o les bones intencions del docent, és la seva competència comunicativa, la seva eficiència en el maneig de les relacions interpersonals. Aquesta competència forma part d’aquesta professionalitat i és un requisit essencial per a una bona pràctica pedagògica.

No sempre ha quedat explícit el caràcter comunicatiu del procés d’ensenyament‑aprenentatge. Sembla com si tot fos més important que això mateix. Però la veritat és que quan un docent està “només davant el perill” és precisament el seu maneig de la comunicació “el que li salva”.

Els futurs docents hem de tenir en compte que amb la competència comunicativa transmetem la informació curricular, ens relacionem emocionalment amb l’alumnat, expressant els nostres sentiments i afectes i, regulem la conducta dels alumnes.

Pel que fa a la meva reflexió personal haig de dir que tinc un bon domini de la llengua escrita, ara bé, haig de millorar la pràctica de la llengua oral i, sobretot, vigilar de no abusar del llenguatge col·loquial. Amb la pràctica espero assolir un bon nivell de llenguatge oral. Per altra banda, sempre m’han dit que parlo amb els ulls, que la meva cara parla i que ràpidament poden esbrinar que penso del que veig o escolto. És evident que es tracta d’una de les meves maneres d’expressar-me, de comunicar-me. Ara, fent pràctiques, penso que aquesta part de la meva competència comunicativa l’haig de treballar una mica. Haig de poder expressar allò que vull expressar quan i com vulgui sense expressar-ho amb els meus gestos perquè aquests em poden delatar. Bé, ho treballaré, no descarto apuntar-me a fer un curs de comunicació com he pogut llegir a l’Àgora dels Folios que ha fet la companya Laia.

Debat0el FASE DISSENY – La competència comunicativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

Com vaig comentar a les entrades anteriors relatives a l’aprenentatge del contingut de FOL, l’elaboració de la revista m’ha ajudat a tenir…
Com vaig comentar a les entrades anteriors relatives a l’aprenentatge del contingut de FOL, l’elaboració de la revista m’ha…

Com vaig comentar a les entrades anteriors relatives a l’aprenentatge del contingut de FOL, l’elaboració de la revista m’ha ajudat a tenir una visió més completa de tota la matèria que s’arriba a tractar tant a FOL com a EIE.

Ara que per fi hem publicat la nostra revista, i que també he finalitzat les meves pràctiques al centre educatiu, puc dir que m’ha sorprès molt l’ampli ventall de continguts que té el mòdul de FOL. Suposo que en part m’ha sorprès perquè jo no vaig cursar cicles formatius, i per tant no coneixia el mòdul, però tot i així, he trobat que els continguts són molt complets i interessants, i això ha fet que encara tingui més ganes de ser docent d’aquesta matèria.

Considero primordial que, a banda de que el docent hagi de ser un expert en la matèria que imparteix, aquesta li agradi i li sembli interessant. Jo encara soc molt lluny de ser un entès en tot el temari de FOL i EIE, però els temes que hem tractat al llarg de la revista, durant les meves pràctiques i durant tot el màster en general, m’han agradat, fins i tot els que per, per la meva formació acadèmica (Dret) em semblen més llunyans. A més, he tingut la sort de que la meva mentora em regalés el llibre de FOL i una guia laboral bàsica editada per l’Ajuntament de Barcelona, que és força amena i entenedora, i que adjunto com a evidències. A banda d’això, he conegut molts portals d’Internet que parlen de FOL, com Gafas de FOL, Tiempos Modernos, Ni Fu Ni FOL, etc. que ja tinc a la barra de Preferits de Google!

En conclusió, l’elaboració de la revista, i la realització de les pràctiques, han renovat la meva motivació per ser docent de FOL i EIE, m’han fet veure que no estava equivocat volent fer aquest canvi en la meva vida professional, i m’han deixat dins les ganes de voler tornar a les aules ben aviat!

Evidències:

                                           

 

Debat0el Aprenentatge del contingut de FOL

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència digital

Publicat per

Competència digital

Aquesta és sens dubte la competència que, arribats a aquest moment final de publicació, més he pogut desenvolupar, principalment perquè venia de…
Aquesta és sens dubte la competència que, arribats a aquest moment final de publicació, més he pogut desenvolupar, principalment…

Aquesta és sens dubte la competència que, arribats a aquest moment final de publicació, més he pogut desenvolupar, principalment perquè venia de bastant avall.

Com vaig comentar a la primera entrada referent a la competència digital, jo no em considerava novell amb aquest tipus d’eines, fins que vaig arribar al màster i, sobretot, quan vaig començar les meves pràctiques al centre educatiu. Aleshores vaig començar a sentir tot de noms d’aplicacions i programes totalment nous per mi: Canva, Genially, Kahoot!, Educaweb, moodle, etc.  Això em va espantar una mica.

Tot i aquesta primera impressió, vaig decidir no atabalar-me i anar entrant poc a poc en totes aquestes noves eines; per sort meva, vaig trobar que la majoria d’elles eren força intuïtives i en poc temps m’hi vaig anar familiaritzant.

Ara bé, una cosa és saber una mica com funcionen, i l’altra és arribar a treure’n tot el profit, d’això potser encara hi soc una mica lluny, però tant la revista, com sobretot les meves pràctiques al centre, han ampliat moltíssim el meu coneixement sobre aquesta matèria i m’han permès aprofundir-hi una mica més.

De fet, a les pràctiques he ajudat alumnes a preparar presentacions amb Canva i Genially, vam preparar un Kahoot! amb la tutora i l’activitat a classe la vaig dirigir jo, i finalment, tal com veureu en l’evidència que deixo penjada, vaig preparar una presentació de Google Slides per explicar als meus alumnes d’Emergències Sanitàries tot el que han de saber del seu conveni laboral.

TES CONVENI – ROGER 

Debat0el Competència digital

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència comunicativa

Publicat per

Competència comunicativa

Arribats a aquesta fase de publicació, diria que aquesta competència ha estat una de les que més he pogut desenvolupar, gràcies al…
Arribats a aquesta fase de publicació, diria que aquesta competència ha estat una de les que més he pogut…

Arribats a aquesta fase de publicació, diria que aquesta competència ha estat una de les que més he pogut desenvolupar, gràcies al bon grup de treball del que he format part.

Sincerament, a mi no m’ha agradat mai massa treballar en grup, per diferents raons, però sempre les mateixes: diferents graus d’implicació i compromís, insatisfacció amb les tasques del companys, dificultats de comunicació, etc. Però, aquesta vegada he de dir que treballar amb aquest grup ha estat una de les millors experiències que m’emporto del meu pas pel màster!

Crec que la bona disposició dels companys de grup, l’Anna i el Carlos, m’ha permès millorar una de les facetes on més objectius m’havia marcat en la fase inicial de disseny. Considero que he pogut expressar sempre amb llibertat les meves idees i que he estat capaç d’escoltar activament els companys i fer totes aquelles propostes que se m’acudien. A més, em sembla recordar que no hem tingut cap diferència important, el que ha fet que l’ambient de treball sempre hagi estat sa i productiu, on penso que tothom s’ha pogut sentir valorat i ha tingut l’oportunitat de contribuir.

Per mi això ha estat molt important, ja que arrossegava molts prejudicis dels treballs en grup, moltes vegades no m’he sentit a gust i m’ha costat dir la meva, però en aquest cas no ha estat així, i per pura casualitat ens hem trobat tres persones que ens hem sabut entendre molt bé, amb empatia i comprensió, posant-nos al lloc de l’altre i entenent els seus punts de vista i necessitats.

Per mostrar el canvi que ha suposat en mi el fet de treballar a gust amb un grup, afegiré que el meu TFM té com a tema principal l’aprenentatge cooperatiu. Adjunto com a evidència, el formulari de Google que he enviat als alumnes del centre on he fet les pràctiques.

Debat0el Competència comunicativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

Dimensió ètica de la professió

Publicat per

Dimensió ètica de la professió

En l’inici de tot aquest viatge que ha estat l’elaboració de la revista, quan ens trobàvem a la fase de disseny, em…
En l’inici de tot aquest viatge que ha estat l’elaboració de la revista, quan ens trobàvem a la fase…

En l’inici de tot aquest viatge que ha estat l’elaboració de la revista, quan ens trobàvem a la fase de disseny, em vaig marcar l’objectiu de que, amb l’ajuda del grup, fóssim capaços de transmetre als nostres lectors/alumnat que l’ètica té un paper fonamental al mòdul de FOL, ja que es tracta d’una matèria que els apropa al món laboral.

Considero, un cop arribats a la fase de publicació, que amb la nostra revista hem aconseguit explicar com funcionen les relacions laborals, així com els drets i les obligacions de treballadors i empresaris, mostrant-los supòsits en els que l’ètica i la moral hi tenen molt a veure, i on han de ser capaços d’analitzar les conseqüències d’aplicar o no els raonaments ètics en les seves decisions.

A banda d’això, el grup ha seguit amb el compromís, adoptat des del principi, d’assegurar-nos en tot moment de verificar la informació presentada i assegurar-nos de no difondre informacions falses o enganyoses, així com que el contingut de la revista fos precís, fiable, autèntic, i original. En cap moment hem plagiat treballs d’altres autors i sempre hem citat les fonts utilitzades, com podreu comprovar en l’evidència que adjunto de la bibliografia de la revista.

A més, crec que la revista publicada reflecteix la diversitat de l’alumnat, amb continguts inclusius i respectuosos amb tots els membres de la comunitat educativa, de manera que, com a futurs docents, considero que hem tingut molt en compte la dimensió ètica de la professió.

Evidència:

Adjunto com a evidència de la cura que hem tingut a l’hora de citar les nostres fonts, la bibliografia de la revista.

Debat0el Dimensió ètica de la professió

No hi ha comentaris.

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

Publicat per

Aprenentatge del contingut de FOL

En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc Graduat en Dret,…
En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc…

En la meva entrada anterior, en relació a l’aprenentatge del contingut de FOL, comentava que, si bé jo soc Graduat en Dret, aquesta és només una petita part dels continguts de FOL, i amb el pas de les setmanes m’hi reafirmo. L’elaboració de la revista, i les pràctiques del màster que estic realitzant al centre educatiu, m’han permès copsar la varietat dels continguts tant de FOL com de EIE.

El fet és que, per tal d’elaborar la revista, vam haver de revisar tots els continguts dels currículums dels mòduls de FOL i EIE, i em va sorprendre molt la part del contingut de FOL relativa a l’autoconeixement, on es tracten temes com el reconeixement de les habilitats i competències de l’alumnat, els seus interessos, valors i personalitat. Considero que és una de les parts més amables del mòdul, i he pogut veure com l’alumnat respon molt positivament quan es tracten aquests aspectes com l’autoconeixement.

Pel que fa a l’elaboració de la revista, un cop revisat el contingut dels currículums dels mòduls de FOL i EIE, vam decidir dividir-la en diferents blocs temàtics i ens el vam repartir segons les nostres preferències. Com que jo em sentia més còmode i segur amb la matèria relacionada amb el Dret, em vaig quedar el bloc relatiu a les relacions laborals, drets i deures, contractació, etc. Segur que hi havia temes molt més interessants, però degut a les meves limitacions amb el Canva, i tractant-se d’un treball en grup, i que per tant, el resultat final afectarà la nota de tots els membres, vaig preferir no posar-m’ho encara més difícil i agafar els temes amb els que, en principi, em sentia més familiaritzat.

Finalment, he de dir que, tot i haver-me decantat pels temes que més coneixia, tot el grup ha supervisat la tasca dels diferents membres, així que he pogut aprendre molt de la feina dels companys i fer les aportacions que m’han semblat oportunes; així que durant aquesta fase, pel que fa als continguts de FOL, estic veient una mica de tot, que és l’objectiu que em plantejava inicialment.

 

Evidències:

Part de la revista on parlem sobre l’autoconeixement

 

Debat0el Aprenentatge del contingut de FOL

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència digital

Publicat per

Competència digital

Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte, ja que tot i tenir certs coneixements digitals, gràcies al màster i sobretot a les pràctiques externes que realitzo al centre educatiu, he descobert un munt d’eines digitals que són totalment noves per mi. Un cop superat el vertigen inicial, he de dir que mica en mica m’he anat adaptant a moltes de les aplicacions digitals que he anat coneixent, com…
Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte,…

Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte, ja que tot i tenir certs coneixements digitals, gràcies al màster i sobretot a les pràctiques externes que realitzo al centre educatiu, he descobert un munt d’eines digitals que són totalment noves per mi.

Un cop superat el vertigen inicial, he de dir que mica en mica m’he anat adaptant a moltes de les aplicacions digitals que he anat coneixent, com el Canva, el Genially, el Kahoot, el Moodle, el Google Forms, etc. Totes elles les he fet servir en algun moment, ja sigui a les meves pràctiques, en la preparació del Treball Final de Màster, o en l’elaboració de la revista.

Així mateix, també he après a fer presentacions incorporant les meves explicacions amb vídeo, i les he pogut editar i muntar. Per mi ha estat tot un repte, i n’he quedat força content del resultat.

Per raons evidents, on més he pogut desenvolupar aquesta competència i millorar les meves habilitats, ha estat en l’elaboració de la revista. Vam triar l’eina digital Canva per fer-la i, tot i que al principi jo no n’estava massa convençut, per experiències anteriors, he de reconèixer que ha estat un encert i que es tracta d’una plataforma molt intuïtiva, senzilla d’utilitzar, i que ofereix moltes possibilitats per crear dissenys atractius que cridin l’atenció dels lectors i lectores.

 

Evidències:

  • Video de presentació del centre de secundària a familiars d’alumnes (assignatura de Societat, Família i Educació)

 

Video on explico com ha estat l’elboració del portafolis que vam fer per l’assignatura de Projectes metodologies didàctiques de FOL:

Debat0el Competència digital

No hi ha comentaris.

Publicat per

Competència comunicativa

Publicat per

Competència comunicativa

En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup es converteix en…
En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup…

En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup es converteix en un equip de redacció, toca fer reunions, parlar sobre els temes que han de sortir a la revista, dir quins ens agraden i quins no tant, i mirar de repartir-nos la feina, si pot ser, d’acord amb les nostres preferències.

En el cas del meu grup, la comunicació en aquesta fase sempre ha estat fluïda i agradable, ja que no només parlàvem de la revista, sinó que sempre hi havia cinc minuts per compartir l’experiència del màster, i una mica les angoixes amb el volum de feina i els terminis de lliurament. Crec que aquestes trobades han anat força bé als membres del grup perquè fer el màster online fa que de vegades et puguis sentir bastant sol, i no sempre pots compartir-ho amb gent que t’entén perquè estan passant per la mateixa situació.

A banda d’aquest aspecte fonamental de la comunicació, de parlar sobre com ens sentim i encoratjar-nos de cara a afrontar la tasca, si parlem estrictament de l’elaboració de la revista, he de dir que la comunicació ha estat en tot moment fluïda, ràpida i efectiva. Personalment, crec que he complert amb els objectius que em proposava en la fase inicial, he estat clar quan m’he adreçat al grup, evitant ambigüitats i malentesos, i he abordat les diferències d’opinions de manera constructiva mantenint un bon clima de treball.

Aquesta manera d’afrontar la tasca m’ha ajudat també a millorar aquesta competència a l’aula durant les meves pràctiques, no només amb l’alumnat, sinó també en la interacció amb la meva mentora, així com amb la resta de l’equip docent del centre.

 

Evidències:

Mail amb la meva mentora de pràctiques al centre educatiu

 

Entrada del diari de camp que evidencia una millora en la competència comunicativa

Whatsapp amb el grup de la revista

Debat0el Competència comunicativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

Dimensió ètica de la professió

Publicat per

Dimensió ètica de la professió

Durant la fase de desenvolupament de la revista amb el grup, mai hem perdut de vista el paper de l’ètica en la…
Durant la fase de desenvolupament de la revista amb el grup, mai hem perdut de vista el paper de…

Durant la fase de desenvolupament de la revista amb el grup, mai hem perdut de vista el paper de l’ètica en la professió docent. Com a editors de la revista, en hem assegurat en tot moment que el contingut fos autèntic i original, és a dir, no hem plagiat altres treballs, sempre hem citat les fonts utilitzades; també hem procurat que la nostra revista reflecteixi la diversitat de l’alumnat, amb continguts inclusius i respectuosos amb tots els membres de la comunitat educativa.

Ens hem preocupat de que els nostres continguts fossin precisos i fiables, verificant la informació presentada i assegurant-nos de no difondre informacions falses o enganyoses; així mateix, quan hem fet ús de les opinions de l’alumnat (entrevista) hem respectat la seva privacitat i no hem divulgat informació personal sense el seu consentiment explícit.

Considero que la nostra revista pot ser una bona plataforma per fomentar la reflexió crítica i el debat constructiu, de fet, els nostres articles s’han redactat amb la intenció d’animar la diversitat d’opinions i encoratjar els alumnes a pensar de manera crítica sobre els diferents temes que hi tractem.

Personalment, considero que la dimensió ètica de la tasca docent ha estat un dels aspectes en que més he aprofundit durant aquesta fase de desenvolupament; suposo que ha estat bastant influenciat pel fet de coincidir amb les pràctiques al centre, i adonar-me de com n’és d’important aquesta dimensió en el dia a dia del docent, tant per l’exercici de la pròpia professió com per saber transmetre-la a l’alumnat, no només amb paraules, sinó també amb les nostres accions diàries, que han de ser exemple per ells/es.

Evidències: He incorporat una de les entrades del meu Diari de les pràctiques realitzades al centre, on em vaig trobar davant d’un dilema ètic, que no he sabut afrontar.

 

Debat0el Dimensió ètica de la professió

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase final: dimenssió ètica de la professió

Publicat per

Fase final: dimenssió ètica de la professió

Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i orientació laboral, puc dir que he après moltes coses significatives. Primerament, he interioritzat que la voluntat d’un futur millor passa per les accions i decisions del present. Com a futur docent, comprendre que he de ser un estudiant primerament és crucial. Això implica que el que vull arribar a ser ha de començar a existir des de la persona que sóc…
Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i…

Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i orientació laboral, puc dir que he après moltes coses significatives. Primerament, he interioritzat que la voluntat d’un futur millor passa per les accions i decisions del present. Com a futur docent, comprendre que he de ser un estudiant primerament és crucial. Això implica que el que vull arribar a ser ha de començar a existir des de la persona que sóc ara, com a professional i educand. Aquesta màxima actua com un canal que connecta el temps verbal del passat, present i futur.

Considero la docència com una professió de servei a l’altre. Ens formem per garantir als educands l’accés i el gaudi d’una sèrie de drets. M’inspire en figures com Paulo Freire i la seva “pedagogia de l’oprimit” per entendre que la docència està al servei dels exclosos, dels vulnerats, dels col·lectius minoritzats, però també dels educands, dels aprenents. Aquest enfocament, de base deontològica alliberadora, busca salvaguardar drets fonamentals com l’alfabetització, l’educació i l’aprenentatge, contribuint a l’exercici de la plena ciutadania.

Un docent ha d’estar disposat i disponible. Ha de ser proactiu, podent esperar o buscar a aquell alumne que necessita més temps o suport. La humanitat que transmet la seva presència durant i fora del temps lectiu és fonamental. Com diu Rassman, l’educador i el professor eduquen i ensenyen més pel que són que pel que diuen.

La reflexió per la justícia social és essencial. A través de la pràctica reflexiva, el docent ha de contemplar les implicacions morals i ètiques de les seves accions i decisions, tenint en compte les conseqüències per als alumnes. Aquesta reflexió ha d’estar lligada a la recerca de l’equitat i la justícia social, basada en la comprensió del context on s’imparteix la tasca docent.

L’ètica és la dimensió central de l’excel·lència docent. Des del compromís amb la igualtat i la praxi de l’equitat, la docència ha d’estar al servei dels més vulnerables, garantint els seus drets fonamentals. L’aposta per la relació amb l’educand com a subjecte de drets és clau, contribuint al seu ple reconeixement com a ciutadans. La teoria de la bastida, segons Bruner i Vygotsky, ens recorda que els docents tenim la responsabilitat d’afavorir el ple desenvolupament dels educands, ajudant-los a ser ciutadans formats i crítics.

En resum, l’aprenentatge d’aquest procés m’ha conduït a comprendre que la docència és una professió d’ajuda, d’aprenentatge constant i d’ètica profunda. És un compromís amb la justícia social, amb la reflexió constant i amb la voluntat de formar ciutadans crítics, conscients dels seus drets i capacitats per contribuir al món.

Per finalitzar i compartir un document d’instrucció en la funció alliberadora de la pedagogia, us comparteixo un video explicatiu sobre un dels inspiradors d’aquest procés i apartat: Paulo freire i la seva pedagogia per l’oprimit.

 

https://www.youtube.com/watch?v=hHQWsTPakm8&pp=ygUmcGF1bG8gZnJlaXJlIHBlZGFnb2dpYSBvcHJpbWl0IGNhdGFsw6A%3D

Debat0el Fase final: dimenssió ètica de la professió

No hi ha comentaris.