FASE DE DISSENY:

Pel que fa aquest àmbit, considero que no és un àmbit en el qual hi tingui dificultat. M’agrada explicar-me, compartir amb les persones i comunicar allò que penso i sento. Penso que és primordial per apropar-se a l’altre, compartir una mica d’allò que portem dins, d’allò que forma part d’una mateixa. Considero que m’agraden les relacions sinceres, sense aparences ni dificultats i on les coses hi poden ser dites.

Dit això, també penso que d’entrada, això no és el que es troba a l’aula. Bé, no és tampoc el que s’ha de trobar ja que no hi anem a fer amics però si que alguna cosa de les nombrades hi ha d’haver. Penso que hi ha d’haver relacions sinceres, amb límits establerts i hi ha d’haver proximitat perquè l’aprenentatge sense vincle, no pot ser significatiu. Penso que calen paraules càlides i ganes d’acompanyar a les persones amb qui comparteixes el camí.

En relació al comunicació si que he de dir que m’he hagut d’anar adaptant a treballar en grup, quadrar disponibilitats i organitzar-me a nivell familiar per poder seguir endavant amb el màster. És per això, que vaig formar grup amb dues persones més que es trobaven amb una situació vital força semblant a la meva i des d’aquí podíem entendre’ns. Arribat aquest punt, una companya ha deixat el màster i, per tant, ens hem quedat fent grup de dos. I la feina s’ha fet més gran però la logística més fàcil… posar-te d’acord amb una persona és més fàcil que fer-ho amb més.

És per això nombrat, que valoro que a nivell de grup, vam poder despedir a la companya des d’un lloc amable i càlid, perquè abans de ser estudiants som persones i perquè les necessitats personals està molt bé que passin per davant de les formatives. Ara, però, ens espera organització i molta feina per davant amb el petit grup que formem per seguir amb la revista que vam engegar!

FASE DE DESENVOLUPAMENT

La competència comunicativa durant la fase de desenvolupament ha estat clau. La creació de la revista digital, perquè sigui coherent, necessita que la informació arribi a l’alumnat i això és el que he intentat fer. En aquest sentit, la idea que hem perseguit ha estat comunicar de manera clara i concisa tots els continguts de la revista per escrit. Per a aconseguir-ho, ha estat necessari imaginar la situació i pensar en les necessitats de l’alumnat. També hem dedicat un temps a recordar les nostres experiències quan teníem la seva edat per a connectar amb ells i entendre millor què els podia interessar. Personalment, he recordat que no en sabia res de temes laborals i el meu primer contracte el vaig portar a casa, abans de firmar perquè no tenia la capacitat per entendre el que hi deia! Els meus pares, em van poder explicar tot allò que hi deia.

Durant aquesta fase també hem tingut algunes converses amb alumnes a les classes de Formació i Orientació Laboral. Això ens ha permès conèixer el seu nivell de coneixement i identificar els temes en què necessitaven més informació. Per això, puc afirmar que també ha estat important la capacitat de treballar en equip, per la coordinació establerta amb el meu company i per la voluntat d’aprofundir en les necessitats de l’alumnat.

Captura de pantalla de les converses setmanals amb el meu company de grup.

FASE DE PUBLICACIÓ

L’experiència de crear una revista digital compartida sobre FOL m’ha permès reflexionar sobre el paper de la comunicació i les tecnologies en l’àmbit educatiu. La incorporació d’eines tecnològiques en els processos d’aprenentatge ha demostrat el seu potencial per a flexibilitzar i enriquir l’experiència dels alumnes.

La revista ha estat el resultat d’un treball en equip continu, on la comunicació constant entre nosaltres ha estat clau per fer les entregues i per expressar dubtes i malestars. Per fer-ho possible, hem hagut de desenvolupar habilitats personals i de reflexió tots els membres (inicialment érem tres i al final hem quedat dos de nosaltres).

El repartiment de tasques i la responsabilitat individual sobre cada apartat de la revista han estat importants per la seva elaboració. Tot i això, el treball en equip s’ha anat teixint en tot moment,  amb valoracions i reelaboracions col·laboratives.

Cadascun de nosaltres ha aportat el seu granet de sorra per enriquir el projecte amb els coneixements i punt de vista! I finalment, puc dir que n’estic contenta del treball final. De l’esforç per dur a terme la revista i de la informació que hi conté.

Captura de pantalla de la portada de la revista digital.

Per finalitzar, m’agradaria dir que la creació de la revista digital ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès desenvolupar habilitats com el treball en equip, la gestió del temps i la comunicació. També, m’ha apropat a reflexionar sobre el paper de la comunicació en l’educació.