1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Si bé és cert que la dimensió competencial, és a dir, “l’expertesa en el contingut i la didàctica de la matèria”, és fonamental per poder ser un bon professional, la dimensió ètica es posiciona com el factor clau per poder esdevenir un “professional bo” i, per tant, aquest ha de formar part del quefer quotidià (Hortal, 2002).

Així doncs, arribats a la fase final de la revista, contemplo la dimensió ètica en aquest repte, i en general, en el màster i en el meu futur professional educatiu, com un component essencial per a la construcció de la meva identitat docent i per assolir l’excel·lència professional.

Si ens referim al Codi Deontològic que regula la professió, en el seu preàmbul, aquest exposa “Atès que els éssers humans no neixen amb el bagatge de coneixements, actituds i valors necessaris per fer una vida personal plena i viure en una societat, cal facilitar-los al màxim que els adquireixin per mitjà de l’acció educativa.” D’aquí es desprèn la responsabilitat social, a la qual hem fet referència des d’un inici, de no limitar la nostra labor docent a la mera transmissió del coneixement, sinó que també hem de formar ciutadans íntegres, crítics i responsables, amb capacitat per actuar de forma ètica en tots els àmbits, incloent-hi el laboral que és el que abordem essencialment a través d’aquest repte i en el context de l’especialitat de FOL.

Conscients d’aquesta responsabilitat durant totes les fases que han conformat el procés de la revista, crec que en aquest punt, podem afirmar que l’hem assumit amb èxit, ja que, per una banda, la revista reflecteix el contingut laboral a través de valors ètics com la igualtat, la diversitat, el respecte i la responsabilitat social; i promou, en suma, una formació integral de l’alumnat, des del vessant cognitiu, social i afectiu, en fomentar el pensament crític, l’anàlisi reflexiva i la capacitat de prendre decisions informades, així com l’autonomia, la responsabilitat i el compromís en la pròpia formació i desenvolupament personal i professional.

I, d’altra banda, hem demostrat al llarg del procés, també una integritat acadèmica i professional que ens permet ser un “exemple” per al nostre alumnat, actuant en línia amb els valors i principis ètics i socials que hem pretès transmetre i que en tot cas, han de regir el nostre exercici professional: respecte per la diversitat i la igualtat, respecte pels drets d’autors i normes ètiques en la publicació de continguts; estàndards d’excel·lència i qualitat; pensament reflexiu i crític; veracitat, objectivitat i rigor de la informació; treball col·laboratiu, entre d’altres.

Així mateix, sent crítics i fent-nos responsables també del nostre deure de progressió i millora professional a favor del desenvolupament i èxit educatiu de l’alumnat, considero que, en un futur, per potenciar la formació integral d’aquests a través de la revista com a recurs pedagògic, caldria involucrar-los en el procés de disseny i elaboració dels continguts, fomentant així el seu compromís i responsabilitat social i ètic, al posar-los en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En conclusió, considero que com a futurs docents, hauríem complert el nostre objectiu de, a través d’una pràctica professional, contribuir a formar futurs professionals compromesos amb la responsabilitat i l’ètica laboral i social, els quals, seran capaços d’actuar d’acord amb aquests principis en el mercat de treball i en el context social en general.

I és que com bé exposa Victor Küppers, “per ser un bon professional, cal ser una bona persona”.

Font: extret de Tiktok (8focus), Victor Küppers (2023).

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com es desprèn del procés reflexiu al llarg de les etapes de disseny i desenvolupament de la revista, la dimensió comunicativa docent que ha implicat aquest repte i que en general, demanda la professió, té un doble vessant en funció de l’agent educatiu: l’alumnat o l’equip docent.

Així doncs, quant al que afecta l’alumnat, com a principal receptor de la labor pedagògica i públic objectiu de la revista; des d’un inici, teníem clar que se’ns requeria ser capaços de transmetre el coneixement derivat del mòdul de FOL a l’alumnat, través d’un bon domini de la llengua.

En aquest sentit, personalment, considero que aquesta capacitat és una fortalesa que conforma la meva identitat professional i personal, especialment procedint de l’àmbit dels recursos humans. No obstant això, ha estat a través d’aquest repte, i en general el màster, que he pogut integrar-la en l’àmbit docent, perquè el mateix presenta unes peculiaritats, començant pels receptors, que cal tenir en compte i que, en suma, m’han requerit un treball d’adaptació i de progressió en aquest àmbit competencial.

En suma, tal com es reflecteix del resultat final de la revista, fent ús d’una comunicació efectiva, és a dir, clara, respectuosa, motivant i accessible; i al mateix temps, adaptant el llenguatge (especialment el registre) a les necessitats i característiques de l’alumnat i del context educatiu, i en tot cas, traslladant missatges adequats; es facilita la comprensió i aprenentatge dels continguts, i en definitiva, l’adquisició dels coneixements que com a docents, hem pretès transmetre. A més a més, en tot moment hem garantit la correcció lingüística i la formalitat de la llengua catalana, la qual cosa també implica, lligant-ho amb la dimensió ètica, l’ús d’un llenguatge inclusiu.

Tot plegat, m’ha permès explorar diferents estils de comunicació, aprofundint en la dimensió de la transmissió, que contempla la competència comunicativa; així com millorar la meva expressió escrita des del punt de vista formal; podent assegurar, sense cap dubte, que, en definitiva he assolit l’objectiu d’utilitzar el llenguatge i la comunicació efectiva, com a ferramenta pedagògica que permet garantir la transmissió del coneixement i l’èxit educatiu de l’alumnat.

Com a aspecte futur de millora que es podria integrar en el marc de la competència comunicativa i del repte de la revista per fomentar la transmissió del coneixement i la formació integral de l’alumnat, seria facilitar l’accés i la distribució digital de la revista a l’alumnat al qual va dirigida aquesta així com, adaptant-ne el contingut al context educatiu específic, a la resta d’alumnat de FOL.

D’altra banda, pel que fa a l’equip docent, considerant en aquest col·lectiu, al meu equip de treball (la Keri i la Carla); l’àmbit de la comunicació, en un context més ampli que l’anterior, ha estat crucial, ja que ens ha requerit no només d’una efectiva transmissió de la informació, sinó també d’una escolta activa i d’un diàleg constant, perquè poguéssim col·laborar eficaçment amb l’objectiu final d’elaborar un producte educatiu, com és la revista, de qualitat.

Com es pot despendre del procés reflexiu que hem anat compartint al llarg del repte, podem assegurar que tot l’equip, ha sigut capaç d’assolir el principal objectiu que teníem en la dimensió comunicativa: acordar i comunicar eficaçment els objectius, l’enfocament, els criteris i el contingut de FOL a través dels diferents reptes de l’assignatura i com a resultat final, a través de la revista.

I això, ho hem fet possible establint canals de comunicació efectius com són l’ús Whatsapp, Google Meet o Google Drive (especialment important en el treball en línia) i la realització de reunions periòdiques i una comunicació continuada i fluida a través dels canals. Igualment, hem fomentat en tot moment una comunicació oberta, respectuosa i constructiva, promovent la participació activa, la reflexió crítica a través de l’intercanvi d’idees i proporcionant retroalimentació i sobretot, estant alineades en les decisions i les accions a través del consens i arribant a acords, així com fent ús de l’empatia i el principi de col·laboració. A més a més, no hem oblidat celebrar els èxits assolits i no hem dubtat a reconèixer el treball en equip i individual, la qual cosa, ha permès una major cohesió i un sentit de pertinença que, sense cap dubte, han contribuït molt positivament al resultat final de la revista.

Finalment, també cal destacar que, els reptes que ens han requerit, en diferents fases, d’una presentació de la nostra revista a la resta de companys, també ens han permès desenvolupar la comunicació oral, reforçant la nostra capacitat per a transmetre informació a la resta de comunitat educativa de forma eficaç i efectiva.

Així doncs, en suma, tot plegat ens ha permès consolidar la competència comunicativa docent contribuint a la qualitat i l’èxit de la revista.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

Com hem comentat al llarg del procés reflexiu, pel que fa a la dimensió de la competència digital, aquesta es posiciona com a crítica i essencial en l’actual context educatiu i social, marcat per la digitalització i la irrupció de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.

En aquest sentit, el nostre objectiu principal en el marc de la revista, era la integració efectiva dels recursos digitals en el procés d’ensenyament-aprenentatge, millorant així la qualitat de la formació oferta a l’alumnat. La qual cosa, creiem que hem aconseguit amb escreix, ja que, com es pot comprovar en el resultat final de la revista i a través del procés reflexiu plasmat en les anteriors fases, hem utilitzat la potencialitat de les TIC de manera creativa, eficaç, segura i personalitzada, enriquint els continguts de la revista i sobretot, millorant l’experiència educativa de l’alumnat. A tall d’exemple, hem creat i inclòs contingut multimèdia i hem fet ús de ferramentes col·laboratives i recursos interactius per fomentar la participació activa del lector.

Al mateix temps, també, a través de la revista i del nostre exemple, aconseguim promoure el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat, proporcionant-los recursos i eines digitals rellevants; convidant-los a reflexionar críticament; i transmetent i reforçant la importància de l’ús responsable i ètic de les TIC i altres noves tecnologies; preparant-los així per a la seva futura inserció i desenvolupament professional, en un context laboral cada cop més digitalitzat.

I tot això, respectant els principis ètics, garantint l’assoliment dels objectius d’aprenentatge, i considerant l’alumnat i el context educatiu específic i general, tant pel que fa a les seves necessitats, com les seves característiques i interessos.

No obstant això, l’altre objectiu que, com a docents de FOL, ens havíem plantejat durant aquest repte i en general, en el màster, és el desenvolupament i la millora continuada professional de la competència digital. En aquest sentit, com vaig comentar, el meu nivell de coneixements teòrics i pràctics en aquesta dimensió eren adequats, tot i que hi havia marge de millora. És per això que, al llarg de les diferents entregues, tant en la fase de disseny, com de desenvolupament i publicació de la revista, gràcies a una actitud autodidacta i comptant amb l’expertesa de la resta de l’equip, he pogut assolir un domini sòlid de les ferramentes i plataformes digitals en l’àmbit educatiu i professional, en general, tals com les eines de disseny gràfic (Canva), editors de text (Word) i plataformes de gestió de contingut (Calaméo) o de treball col·laboratiu (Google Meet i Google Drive); estant ara a l’última de les tendències i novetats tecnològiques. La qual cosa, en suma, ens ha permès i ens permetrà aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les TIC en l’àmbit pedagògic.

Complementàriament, també, atès el requisit de l’assignatura de compartir, en un parell d’ocasions, el nostre treball amb la resta de companys, podríem dir que hem aconseguit posar a disposició de la comunitat docent el recurs educatiu digital que hem creat.

Finalment, continuant amb la línia d’identificar aspectes que permetin millorar el resultat educatiu i donar continuïtat al projecte, considero que, per una banda, en aquest punt, podríem promocionar i difondre la revista a l’alumnat de FOL del centre (tant del cicle administratiu com, si s’adapten els continguts, a d’altres), utilitzant estratègies de màrqueting digital (com les xarxes socials).

I, d’altra banda, per continuar progressant professionalment. i considerant que la tecnologia està en constant evolució, seria positiu explorar noves tendències i recursos alternatius o complementaris, tals com les ferramentes digitals de gestió de projectes tipus Asana, les quals, ens permetrien una més eficient col·laboració docent.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com hem comentat al llarg d’aquest procés, la dimensió de l’aprenentatge del contingut de FOL ha estat fonamental per a garantir l’èxit de la revista, tenint en compte que el nostre objectiu principal, era el de garantir una formació integral i de qualitat a l’alumnat, proporcionant-los un coneixement profund del contingut específic del mòdul, a través d’aquesta ferramenta pedagògica.

En aquest sentit, el resultat de la revista demostra l’assoliment, en un nivell d’excel·lència, d’aquest objectiu. A efectes pràctics, a través dels 3 blocs definits i explicats en les anteriors fases:

• Bloc 1 d’Orientació i Inserció Laboral.
• Bloc 2 de Relacions Laborals.
• Bloc 3 de Prevenció de Riscos Laborals.

S’aborden, de forma completa, totes les temàtiques i continguts més rellevants de FOL, com el mercat de treball, la cerca de feina, l’autoocupació, la legislació laboral i la prevenció de riscos:

• Incorporant una visió innovadora i actual, exposant, per exemple, les tendències del mercat laboral, com són la irrupció de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.
• Oferint una perspectiva pràctica, a través de contingut real o simulat, com són exemples pràctics, recursos multimèdia, la veu d’experts i notícies i en tot cas, considerant en tot moment el sector econòmic i el perfil professional.
• Integrant un contingut flexible i adaptable, utilitzant diversitat de formats (gràfics, visuals i de text), diferents estratègies didàctiques (com hem comentat anteriorment) i considerant, en tot moment, la pluralitat d’interessos, característiques i necessitats de l’alumnat (per exemple, el nivell d’experiència laboral, els coneixements previs i les aspiracions professionals).

En suma, considerant l’objectiu educatiu principal de la formació professional i, particularment, del mòdul de FOL, la revista persegueix no només transmetre coneixement teòric a l’alumnat, sinó proporcionar-li les bases, les orientacions i els recursos específics i generals, que li permetin accedir, consultar, relacionar i aplicar aquest contingut en situacions i contextos laborals reals que es trobaran en la seva futura incorporació al mercat del treball.

Aquest enfocament pedagògic és el que permet posicionar aquest recurs educatiu, com una eina útil per a la personalització de l’aprenentatge i en última instància, per al desenvolupament de les competències i les habilitats transversals clau en l’àmbit laboral.

Per arribar a aquest objectiu, però, considero que tot l’equip hem realitzat un important esforç per adquirir i dominar, amb un nivell d’expertesa considerable, el contingut de FOL. En aquest sentit, tot i que en el meu cas, ja tenia coneixements i experiència professional en l’àmbit dels recursos humans, era conscient que encara podia aprofundir més en el coneixement del contingut específic de FOL, atenent el currículum i el context educatiu de la formació professional, així com l’àmbit laboral específic del sector administratiu. A més a més, havia de ser capaç de reciclar-me per oferir un coneixement i uns aprenentatges actualitzats; i el que m’ha requerit més esforç i em suposava un repte, havia d’adaptar aquest contingut perquè resultés comprensible, útil i rellevant per a l’alumnat.

En aquest sentit, la revisió de bibliografia i altres tipus de recursos de FOL i educatius; i el posterior treball d’elaboració pròpia del contingut a partir d’aquests, ha estat fonamental per fer-ho possible.

En suma, podem dir que la revista, com hem exposat, garanteix una formació, en l’àmbit del mòdul, integral i de qualitat, contribuint a preparar l’alumnat per a la seva futura inserció laboral, promovent el desenvolupament de competències personals i professionals clau (com són l’autonomia, la iniciativa, la responsabilitat i el compromís, la creativitat, el respecte, la capacitat de raonament crític, entre d’altres).

Com a repte educatiu futur que caldria abordar, considerant la continuïtat de la revista, seria el de mantenir actualitzat el contingut de FOL, considerant la naturalesa caduca dels coneixements i recursos en l’àmbit laboral, que requereix estar constantment actualitzat.

Evidència 1: Mostra del resultat final de la revista.

Enllaç en línia a la presentació final de la revista: https://vimeo.com/941848620?share=copy 

Enllaç en línia a la revista: https://www.calameo.com/read/007626006d517a0ed6034?authid=NBqPGM6fieuP 

Evidència 2: Mostra de la comunicació i el treball en equip en la fase final de la revista.

Evidència 3: Codi deontològic de la professió docent.

Evidència 4: Debat sobre “Què vol dir ser mestre avui?”, el qual, m’ha permès reflexionar al voltant de l’ètica docent i altres qüestions, al llarg de les diferents fases de la revista i del màster, en general.

Font: extret de Youtube, Fundació Bofill (2012).

Evidència 5: Recomanacions en les quals ens hem basat per a treballar en equip i en xarxa en un entorn digital, durant les diferents fases.

Font: extret de Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2022).

Font: extret de Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2019).

Bibliografia

Hortal, A. [Alonso]. (2002). Ética general de las profesiones. Desclée De Brouwer.

Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura. (s.d.). Codi deontològic de la professió docent. Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent

Küppers, V. [Victor], (2023). Ser buenas personas. [vídeo en línia] TikTok. https://www.tiktok.com/@8focus/video/7236869116852718875

Relats, V. [Vicenç], Coord. (2012). Què vol dir ser mestre avui? Diàleg entre Mònica Terribas, periodista, i Jaume Cela, mestre. Fundació Jaume Bofill i Moviments de renovació pedagògica de Catalunya. [vídeo en línia] YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=-qi1yPgOIv4

Romeu, T. [Teresa]; Guitert, M. [Montse] (2019). “Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa”. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00266786/

Romeu, T. [Teresa]; Guitert, M. [Montse]; Romero, M. [Marc] (2022).”Com treballar en equip en entorns virtuals”. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00284553/

1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Iniciàvem la fase de disseny de la revista, reflexionant al voltant de la dimensió ètica de la professió docent en un sentit ampli, i en essència, fèiem referència, com a base, a la responsabilitat social del professorat.

Continuant amb aquest procés reflexiu i entrant ja en la fase de desenvolupament, és moment d’aplicar i transmetre els valors i l’ètica professional que es deriven d’aquesta responsabilitat, aportant, en suma, credibilitat, honestedat, integritat, respecte i compromís per l’excel·lència, a través del contingut de la revista i del procés de desenvolupament d’aquesta i, en tot cas, dins de la comunitat educativa.

Així doncs, com a equip, prèviament a l’inici d’aquesta fase, hem consensuat i seguit uns principis o línies d’actuació ètiques clares:

• Autenticitat i plagi: Es garanteix que tots els continguts són originals i que, en tot cas, se cita adequadament qualsevol font externa, evitant, per tant, cap mena de plagi.
• Fiabilitat i precisió: Es garanteix que el contingut és precís i veraç, havent verificat la informació i recolzant-nos en fonts confiables i rellevants.
• Privacitat i tractament de les dades: Es garanteix un tractament ètic de les dades personals i de la informació obtinguda i publicada que es podria considerar sensible, complint amb les lleis de protecció de dades i confidencialitat. Específicament, s’ha sol·licitat consentiment previ i informat a les fonts abans de recollir i publicar els continguts.
• Diversitat: Es promou la diversitat dels continguts i dels col·laboradors, garantint una visió plural i integradora, que permeti no només garantir la representativitat de la comunitat, sinó també atendre les diferents necessitats, característiques i interessos del públic objectiu de la revista (principalment, l’alumnat de FOL), perquè els continguts siguin rellevants i accessibles per tothom.
• Respecte i no discriminació: En línia amb la diversitat, s’utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista i, igualment, es busca reflectir i promoure la igualtat i la diversitat en els continguts.
• Reflexió crítica: La revista proporciona un espai que fomenta el pensament crític i el debat informat sobre qüestions ètiques i valors relacionats amb el mòdul de FOL. En concret, s’incentiva aquesta reflexió sobre temàtiques rellevants per a la societat actual, com són el teletreball i el dret a la desconnexió digital; el futur del mercat laboral, atenent la irrupció de les noves tecnologies; o qüestions de gènere en el mercat laboral; i d’altres derivades de la responsabilitat social corporativa i la justícia social; a través d’articles i anàlisis que aborden aquests dilemes ètics i qüestions sobre valors socials.

D’altra banda, com ja detallàvem en la fase de disseny, el treball en equip, també implica alguns aspectes ètics que hem continuat considerant i respectant:

• El repartiment equitatiu de responsabilitats, el suport mutu i el reconeixement i la valoració de totes les contribucions.
• La transparència i l’ètica en la presa de decisions i les accions, garantint la participació de tots els membres i assegurant en tot moment, criteris objectius i els valors socials i professionals derivats del treball col·laboratiu.

Un cop finalitzada la revista, podem concloure que l’aspecte ètic és clau en la fase de desenvolupament i que en suma, implica un compromís ferm amb la responsabilitat, la transparència i la integritat.

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com apuntavem en un inici, la competència comunicativa en la fase de desenvolupament de la revista, resulta essencial i crítica, donat l’objectiu pedagògic principal d’aquesta: la transmissió dels coneixements i aprenentatges de FOL al públic objectiu (principalment, l’alumnat), a través dels seus continguts.

En aquest sentit, durant la fase de desenvolupament, hem cercat en tot moment una comunicació efectiva, principalment escrita, per garantir l’èxit educatiu de la revista. En concret, pel que fa a aquesta dimensió, podem destacar els següents principis:

• Claredat, coherència i capacitat de síntesi: El contingut, tant pel que fa a les idees com els missatges transmesos, s’estructura de manera lògica i coherent i es presenta amb un llenguatge clar i accessible (evitant tecnicismes innecessaris, però sense comprometre la professionalitat dels continguts), facilitant la comprensió; i a més a més, de forma precisa i sintètica, destacant els punts clau i obviant informació redundant.
• Correcció lingüística: Es garanteixen els aspectes formals de la llengua catalana, tals com la correcció ortogràfica i gramatical.
• Varietat de formats i recursos: A l’hora d’escollir els formats i recursos per tractar els diferents continguts, hem considerat la diversitat i adequació d’aquests per transmetre la informació de forma efectiva. En aquest sentit, hem optat tant per contingut escrit, com visual i interactiu; i per formats diversos tals com articles escrits, infografies, vídeos, esquemes, entrevistes, gràfics, entre d’altres.
• Adaptació al públic objectiu: Es consideren, comprenen i integren les necessitats i característiques del públic objectiu, així com del context educatiu, adaptant el contingut de FOL en conseqüència. Això ha implicat l’ús d’un estil comunicatiu adequat, la selecció prèvia de temes significatius i interessants, i l’oferiment d’informació actual, útil i pràctica.
• Creativitat i originalitat: Per captar l’atenció i involucrar al públic objectiu des del primer moment, hem utilitzat un estil de comunicació persuasiu, el qual ha tingut com a suport un contingut original i creatiu, transmès a través d’enfocaments i recursos innovadors i efectius per abordar les temàtiques, entre altres estratègies.
• Capacitat per motivar i inspirar: Considerant tots els elements anteriors i remarcant la incorporació d’exemples pràctics, casos d’estudi rellevants i testimonis inspiradors de professionals en l’àmbit educatiu i laboral; es pretén despertar l’interès de l’alumnat pel seu procés d’aprenentatge i pel mòdul de FOL.
• Qualitat del contingut: La presentació del contingut, d’acord amb tots els criteris mencionats anteriorment, en garanteix la qualitat.

Aconseguir integrar tots aquests aspectes fonamentals de la comunicació en la nostra revista, ha requerit, sobretot, el desenvolupament i l’aplicació pràctica d’habilitats de redacció i edició a un nivell superior, tant a escala acadèmica com professional.

Pel que fa a la comunicació de l’equip, hem continuat considerant aquest element com clau per a l’èxit de la revista, garantint una freqüència i una regularitat adient per poder desenvolupar els continguts; tot i que, no s’ha requerit tanta planificació i formalitat com en l’anterior fase del disseny, atesa la dinàmica de treball que s’ha anat forjant al llarg dels reptes, la qual, permet una coordinació més efectiva.

Així doncs, la comunicació en aquesta fase s’ha centrat, sobretot, en la planificació de l’execució i el repartiment de les tasques, així com en l’oferiment mutu i constant, de retroalimentació constructiva, la qual cosa, ha implicat la revisió d’esborranys, la identificació d’àrees de millora i punts forts i el suggeriment de canvis; tot això, per assegurar, en suma, que el contingut complís amb els estàndards de qualitat i excel·lència que ens hem marcat.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

D’acord amb el Marc de Referència de la Competència Digital Docent (2022), les noves tecnologies resulten, actualment, indispensables en qualsevol entorn. En aquest sentit, en el context educatiu, se’ns demana, com a docents, que les considerem com un “mitjà o eina per desenvolupar qualsevol altre aprenentatge”, és a dir, en el desenvolupament de la praxi docent, es refereix al seu ús didàctic i metodològic en el procés d’ensenyament-aprenentatge (Becerril, Ornellas, Canadell, 2023).

Així doncs, atenent aquest mandat, a través de la fase de desenvolupament de la revista, hem pogut millorar i posar en pràctica la nostra competència digital docent. Les evidències que així ho demostren són:

• Gestió, selecció i avaluació de ferramentes digitals: Hem seleccionat i avaluat críticament els recursos digitals disponibles, assegurant que siguin adequats i rellevants per al contingut i el públic objectiu; i ens hem familiaritzat i augmentat la nostra competència en el seu ús, per a un bon desenvolupament de la revista.
• Gestió de la informació: hem sigut capaces de buscar, seleccionar i gestionar, de forma efectiva, un gran volum d’informació en un entorn digital, avaluant la fiabilitat i rellevància de les fonts.
• Disseny i estructuració dels recursos digitals: hem dissenyat i estructurat el contingut en format digital, de manera efectiva, és a dir, tenint en compte aspectes tals com la navegabilitat i la usabilitat per al públic objectiu; i integrant diferents tipus de contingut multimèdia per enriquir i millorar l’experiència del lector; fent ús de les habilitats de disseny gràfic i maquetació, que també han aportat una identitat visual a la revista, atenent aspectes com l’estètica, la llegibilitat i el professionalisme.
• Creativitat digital: fent ús i aprofitant les potencialitats de les ferramentes digitals, hem dissenyat una revista atractiva, impactant i interactiva, creant contingut multimèdia, com imatges, gràfics, infografies o animacions; així com seccions interactives i recursos addicionals en línia, que permeten a l’alumnat participar activament del procés d’aprenentatge i aprofundir en el contingut i els aprenentatges, despertant el seu interès.
• Gestió de plataformes de publicació: hem gestionat i administrat la publicació en format digital de la revista, a través de la plataforma Calameo, assegurant el funcionament adequat d’aquesta.

Això, per descomptat, ha requerit un treball en equip, que ha consistit en la revisió i la prova dels elements digitals incorporats a la revista, identificant possibles errors o millores, i proposant solucions adequades per superar-los; així com en la transferència i el compartiment de coneixements i habilitats digitals entre el grup, permetent així no només millorar el resultat final de la revista, sinó també, un cop més, les nostres competències digitals.

En aquest últim cas, he de tornar a reconèixer que les meves companyes, la Keri i la Carla, són unes expertes en l’àmbit digital, tant pel que fa a la seva aplicabilitat acadèmica, com a professional, la qual cosa, considero que ha enriquit enormement el meu procés d’aprenentatge i el resultat de la revista.

Igualment, com en la fase de disseny, les tecnologies han estat també claus per a una comunicació i col·laboració efectiva entre l’equip de treball en un entorn digital i virtual.

En suma, les ferramentes digitals que hem utilitzat durant aquesta fase de desenvolupament han estat: Canva, Google Meet, Google Drive, Microsoft Excel, Microsoft Office, Calameo, Pexels, Adobe, Youtube, WhatsApp, Campus virtual UOC, Instagram, Linkedin, diaris en línia, entre altres plataformes.

Finalitzada la fase de desenvolupament de la revista, podem assegurar que aquesta, aprofitant al màxim les potencialitats de les TIC, compleix amb els estàndards de qualitat digital que garanteixen una experiència d’usuari satisfactòria.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com comentava a la fase de disseny, a causa del meu bagatge acadèmic i professional en el món dels recursos humans, aquest àmbit em resulta el més familiar i és en el qual puc contribuir de forma més significativa al resultat final de la revista.

Així doncs, disposada a desplegar tot el meu potencial, durant aquesta fase, he aprofundit, de forma intensiva, en el contingut del currículum de FOL considerant, en tot cas, el disseny de la revista que havíem acordat inicialment i el respectiu índex de continguts.

En concret, he realitzat, de forma seqüencial:

• Cerca en profunditat de les diferents temàtiques contemplades a l’índex.
• Anàlisis dels continguts i bibliografia cercada prèviament.
• Selecció dels continguts i bibliografia més rellevant, atenent els objectius de la revista, l’índex, el context educatiu i els lectors.
• Exploració en profunditat dels continguts seleccionats prèviament.
• Redacció del contingut a tall d’esborrany considerant la retroalimentació de la docent.
• Redacció del contingut definitiu d’acord amb la retroalimentació de l’equip.
• Presentació del contingut definitiu a la revista.

Tot aquest treball, ha suposat un procés de desenvolupament molt intens i enriquidor el qual, ha resultat, definitivament, en un contingut:

• Rellevant i actual: aquest, era un dels nostres reptes principals, tenint en compte la naturalesa caduca i canviant del contingut de FOL i els interessos i motivacions de l’alumnat. No obstant això, creiem que hem pogut abordar tots els temes de forma alineada amb les tendències actuals del món laboral, i proporcionant a l’alumnat les habilitats i els coneixements necessaris per a la seva futura incorporació al mercat de treball.
• Pràctic i aplicable: en línia amb el que he comentat, considero que la revista es beneficia d’un enfocament pràctic en introduir, entre altres coses, exemples i recursos pràctics, estudis de casos reals, notícies actuals…
• Interdisciplinarietat: hem introduït un enfocament interdisciplinari que permeti relacionar el contingut de FOL amb altres àmbits com són l’economia, la qüestió de gènere, les TIC, entre d’altres; per tal de proporcionar a l’alumnat un context educatiu més ampli.
• Accessible, clar i adaptable: com hem comentat prèviament, hem procurat que el contingut sigui comprensible per tothom i que consideri i atengui la diversitat del públic objectiu, i que, a més a més, pugui ser adaptable, és a dir, que en un futur, pugui modificar-se a conveniència.

Si aprofundim en aquest contingut, com vam comentar, la nostra revista, addicionalment al contingut base (com la línia editorial, presentació de les redactores, etc.) disposa de 3 blocs temàtics:

• Bloc 1-Orientació i inserció laboral: Considero especialment significativa la visió emprenedora que s’aporta a la revista, posant aquesta opció laboral damunt la taula, ja que normalment, no es contempla ni en els cicles formatius, ni en general, en el sistema educatiu espanyol.

Igualment, cal remarcar la visió actual i pràctica dels recursos per a la cerca de feina que hem proporcionat, introduint conceptes tals com “la marca personal” i com fer-la realitat; o introduint les proves de selecció vinculades amb les TIC, que actualment han irromput el mercat de treball.

• Bloc 2-Relacions laborals: Destacaria el contingut laboral tan complet, pràctic, actual i específic per al cicle formatiu i el perfil d’alumnat; així com la facilitació dels recursos necessaris i rellevants perquè l’alumnat pugui accedir, assolir i inclús ampliar de forma autònoma, els aprenentatges.
• Bloc 3-Prevenció de riscos laborals: En línia, el que he comentat per a l’anterior bloc, i fent menció addicional a la incorporació de contingut multimèdia atractiu i rellevant per a garantir el benestar i seguretat de l’alumnat; així com l’abordament d’una temàtica que no se sol tractar al mòdul de FOL, però que aixeca polseguera i és de debat públic i actual, i per tant requereix reflexió crítica, com és el fenomen del teletreball i el dret a la desconnexió digital.

En suma, la fase de desenvolupament, ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès reflexionar profundament sobre la importància del contingut de FOL i millorar-ne el propi coneixement acadèmic i professional. En el meu cas, he d’admetre que tot i els coneixements previs, he pogut refrescar-los i ampliar-los de forma significativa, no només des del punt de vista acadèmic, sinó considerant sempre el component pràctic professional.

Tot i això, voldria puntualitzar que, tenint en compte que som un equip docent, i atenent el volum de treball que representa la creació de la revista; el desenvolupament del contingut, ha estat distribuït entre les diferents integrants, atenent els interessos i l’expertesa de cadascú, la qual cosa, ha facilitat el treball i ha aportat qualitat a la revista. Però a la vegada, també és cert que no ens ha permès aprofundir tant com ens agradaria en tots els blocs temàtics.

No obstant això, tot l’equip ens hem compromès a revisar la totalitat dels blocs i contingut, així com a oferir retroalimentació i aportar suggeriments i propostes de millora que permetin enriquir la revista, independentment de la distribució inicialment acordada; la qual cosa, ha permès superar, en gran part, la limitació comentada.

Per acabar i a tall de conclusió, considero que el resultat final del contingut de la revista, pel que fa a FOL, és rellevant i d’una elevada qualitat, constituint-se així com a una ferramenta educativa valuosa i eficaç.

Evidència 1: Mostra de la comunicació via WhatsApp entre l’equip de treball durant la fase de desenvolupament, exemple de convocatòria de reunió a través de Google Meet i planificació del treball en equip.

Evidència 2: Mostra dels diferents reptes entregats durant la fase de desenvolupament.

Enllaç en línia a la revista: https://www.calameo.com/books/007626006d517a0ed6034?authid=NBqPGM6fieuP

Evidència 3: Mostra d’avaluació de la fase de desenvolupament de la revista.

Bibliografia:

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Departament d’Educació. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/marc-referencia-cdd.pdf

1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Abans d’iniciar el repte, i de forma global, abans de cursar el màster, he de reconèixer que no contemplava la dimensió ètica de la professió, no perquè no la trobés essencial, sinó perquè entenia que era intrínseca a la identitat docent.

Sempre he considerat que, la base de l’ètica en l’àmbit laboral, es basa en la següent premissa: “per ser un bon professional, primer, s’ha de ser bona persona.” I si bé és cert que aquest concepte pot pecar d’ambigu, crec que tots estem d’acord en molts dels atributs que caracteritzen un bon professional i una bona persona, els quals, van més enllà del consensuat i àmpliament valorat “coneixement tècnic o competencial”.

En aquest sentit, parlem de l’aspecte ètic com a base, i d’altres dimensions directament relacionades i tan bàsiques com són el respecte, l’empatia, la humilitat, la responsabilitat o la col·laboració.

Així doncs, durant aquest període de formació del professorat i en tots els reptes que hem d’afrontar arran del mateix, resulta imperatiu no només centrar-nos en el “saber fer”, el qual contempla les dimensions instrumentals, instructives i teòriques de la pràctica docent; sinó també en el “saber ser”, en el sentit de desenvolupar les dimensions morals, actitudinals i morals (Jordán, 2015).

En concret, pel que fa a la fase de disseny de la revista i la dimensió ètica, en primer lloc, cal parlar sobre la responsabilitat social que tenim com a docents, en el sentit que hem de reflexionar i actuar en la fase de disseny, i en la resta també, tenint en compte l’impacte que el nostre treball, a través de la revista com a eina pedagògica, pot tenir en l’alumnat i en l’àmbit educatiu i social en general.

En aquesta línia, l’àmbit acadèmic, ha d’anar acompanyat de la dimensió cívica i humana, en el sentit de què la nostra labor docent no és exclusivament transmetre els coneixements de la matèria de FOL de forma eficaç; sinó que hem d’anar més enllà i ser capaços de promoure, a través del mòdul i la labor pedagògica, el ple i integral desenvolupament de l’alumnat, formant ciutadans responsables i ètics. Això, emmarcant-ho al repte en concret, és el principal objectiu que persegueix la nostra revista, especialment en la fase de disseny, tenint en compte que és l’eix vertebrador.

En segon lloc, durant la investigació que hem hagut de dur a terme per poder contextualitzar la nostra revista, també he pogut ser conscient de la importància de respectar uns principis ètics com són la integritat en la recopilació i l’anàlisi de dades, perquè les mateixes siguin acurades i suficients per prendre decisions informades i objectives pel que fa al disseny i posterior desenvolupament de la revista; així com el consentiment informat a l’hora d’extraure i tractar determinades dades del centre i l’alumnat, especialment aquelles que poden resultar sensibles; i en línia, la protecció dels participants, no només pel que fa al respecte a la privacitat, sinó també en un sentit més ampli pel que fa a la intencionalitat de la revista, és a dir, determinant uns objectius que efectivament permetin el desenvolupament integral de l’alumnat, la millora educativa del mòdul de FOL i del centre i que connectin i tinguin en compte el context i entorn en què s’emmarca.

D’altra banda, un aspecte que també hem reflexionat molt en conjunt i que en tot moment hem tingut present en el disseny de la revista, ha estat el respecte a la diversitat. En aquest sentit, en el marc del centre, el cicle formatiu i específicament en mòdul de FOL que aquí ens ocupa, cal ser plenament conscients que la nostra labor docent en l’àmbit educatiu va dirigida i afecta alumnat amb característiques i necessitats molt diverses.

Això augmenta la complexitat a l’hora de dissenyar i implantar iniciatives pedagògiques eficaces per tots i cadascun dels alumnes, especialment quan van dirigides a un col·lectiu, com pot ser l’alumnat de FOL d’un cicle, i que, per tant, no permeten una major personalització. En aquesta línia, hem procurat, a través del disseny i pensant en el futur desenvolupament, donar resposta a les necessitats i característiques concretes del col·lectiu d’alumnes al qual es dirigeix la revista, sent conscients de les limitacions que això implica a escala individual.

L’evidència de tot això, la trobem en les diferents entregues que hem realitzat i especialment, pel que fa a la justificació i disseny de la nostra revista, es pot veure clarament l’evolució i el nivell de profunditat i detall que repte a repte hem assolit, atenent no només al nostre criteri, sinó també a la retroalimentació dels docents, que ens han permès fer autocrítica i incorporar rellevants millores.

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Sempre he considerat que la dimensió comunicativa, per a la pràctica docent, resulta essencial, tenint en compte que una de les nostres tasques principals (no l’única), és la transmissió del coneixement; i considerant que la nostra labor és amb i per a les persones, sent, en aquest cas, l’alumnat el nostre “usuari o client” principal (encara que aquesta labor, també s’estén i engloba la resta de comunitat educativa).

A un primer nivell de dimensió comunicativa, em ve al cap aquell professorat que, tot i ser considerat un “expert” en la matèria, presenta grans dificultats per poder transmetre aquest coneixement a l’alumnat, ja sigui, per exemple, per una manca d’habilitats d’expressió oral i escrita, o a conseqüència de les dificultats d’adaptar el discurs al públic objectiu, la qual cosa no li permet connectar amb aquests.

Així com, en un nivell superior, podem fer referència aquell docent que, tot i ser capaç de transmetre aquest coneixement, no disposa de l’habilitat comunicativa necessària per establir relacions interpersonals positives i nutritives amb l’alumnat i la comunitat educativa. Parlem de l’escolta activa, la parla amable o comunicació no violenta, entre altres factors que en definitiva, permeten una pràctica docent col·laborativa, eficaç, ètica, social i que en última instància, contribueixi al desenvolupament integral de l’alumnat.

Així doncs, considerant la primera dimensió de la competència comunicativa i centrant-nos en la revista, considero que aquesta pot ser una eina pedagògica de comunicació escrita molt potent. No obstant això, ens n’hem adonat, a mesura que hem anat desenvolupant el disseny d’aquesta, que, perquè realment sigui efectiva, cal tenir en compte diversos factors clau en aquesta fase de la seva elaboració:

• Coherència i cohesió en el disseny i l’estructura de la revista: En aquest sentit, es pot comprovar com els continguts estan organitzats de forma lògica i seqüencial, establint una connexió entre ells per facilitar-ne la navegació i la seva comprensió.
• Capacitat per motivar i inspirar: En tot moment, durant el disseny, hem cercat despertar l’interès per aprendre de l’alumnat, de forma que el contingut sigui motivador i inspirador, a la vegada que útil per al seu futur professional.

D’altra banda, pel que fa a la segona dimensió de l’habilitat comunicativa comentada, m’agradaria aprofundir en la comunicació com a factor clau per al treball col·laboratiu.

En aquest sentit, des del primer moment, el nostre equip, format per la Carla, la Keri i jo mateixa, hem mostrat tenir una comunicació oberta, respectuosa, continuada, i en definitiva, efectiva.

Aquesta comunicació es demostra en l’efectivitat d’organització i en l’èxit assolit al llarg dels reptes d’aquesta fase de disseny, el qual, ha estat possible, gràcies també al compromís i la implicació de tots els membres. En concret, com a docents de FOL, hem sigut capaces, a través de la comunicació de:

• Coordinar els objectius i distribuir les tasques: d’establint objectius clars i compartits per al disseny de la revista, coordinant-nos per definir el públic objectiu, el propòsit principal d’aquesta, l’estructura i el contingut a tractar i els resultats esperats. I al mateix temps, amb facilitat, també per l’alt compromís i sentit de la responsabilitat del grup, hem organitzat la feina buscant la màxima eficiència al llarg dels diferents reptes de la fase del disseny, establint continuats punts de contacte (reunions programades i conversa constant per aplicacions en línia), així com terminis realistes i assignant responsabilitats de forma conjunta i consensuada.
• Intercanviar idees: La comunicació col·laborativa i oberta que hem establert naturalment entre totes, ha permès que, com a docents, intercanviem idees per a garantir una major creativitat i adequació en el disseny de la revista i en definitiva, per poder enriquir la nostra experiència acadèmica i futura docent, podent aprendre les unes de les altres i integrant aquests aprenentatges en la nostra motxilla. En aquest sentit, hem fet sessions de pluja d’idees, reunions periòdiques de treball i hem tingut debats i discussions constructives sobre possibles enfocaments, continguts o qualsevol qüestió rellevant per al disseny.
• Facilitar i rebre retroalimentació constructiva: Igualment, en tot moment, hem sigut capaces d’abraçar la diversitat d’opinions i punts de vista pel que fa al disseny de la revista, de forma que hem pogut facilitar i rebre, de forma constructiva i respectuosa, retroalimentació amb relació al treball individual i grupal realitzat.
• Suport mutu i acompanyament: Aquesta comunicació, també al mateix temps, ens ha permès en tot moment, donar-nos suport mutu i continuat, per continuar afrontant amb èxit els diferents reptes i superar dificultats que ens hem anat trobant. Això, ens ha permès crear un ambient positiu i basat en l’acompanyament i l’empatia, el qual, resulta clau per al desenvolupament personal i professional.

Pel que fa als mitjans principals de comunicació que hem utilitzat en aquesta fase, aquests són WhatsApp i Google Meet, així com Google Drive, tenint en compte la limitació de la manca de presencialitat. En aquest sentit, cal dir que, el bon ús i aprofitament d’aquestes ferramentes de treball en línia, han facilitat aquesta voluntat i compromís de l’equip, contribuint a l’èxit del treball.

Finalment, m’agradaria destacar positivament la possibilitat de rebre retroalimentació continuada que l’assignatura ens ha ofert durant aquesta fase de disseny. El fet de seqüenciar tant els reptes i de permetre l’entrega d’esborranys prèviament a les entregues finals, crec que permet anar millorant progressivament el disseny, per poder ajustar-lo a les expectatives i objectius d’aprenentatge. Així doncs, aquesta comunicació constant i oberta amb els docents de l’assignatura, han facilitat aquesta fase i creiem que la retroalimentació rebuda serà clau per al desenvolupament de la revista i la futura presentació d’aquesta.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital resulta fonamental per als docents de FOL, i en general, per qualsevol professional de l’educació, tenint en compte que vivim en un entorn digitalitzat, en el qual la tecnologia té un paper central en l’educació.

Així doncs, considero que com a docents, hem de ser capaços d’adaptar-nos a aquest entorn digital i al mateix temps, utilitzar la potencialitat de les ferramentes tecnològiques de forma eficaç i efectiva en la pràctica pedagògica.

Al cap i a la fi, la competència digital ens permet, com a docents, fer servir aquesta diversitat de recursos i ferramentes per millorar i enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge, augmentant la motivació, la participació activa i el rendiment acadèmic de l’alumnat, contribuint, en última instància, al seu desenvolupament integral.

Partint d’aquesta base, considero que la revista de FOL, pot ser un valuós i efectiu instrument digital per aconseguir el propòsit educatiu mencionat anteriorment. No obstant això, serà la pràctica docent la que marcarà la diferència entre una revista digital com a recursos pedagògic efectiu, d’una que no ho és.

En aquest sentit, en primer lloc, per haver pogut desenvolupar un disseny de la revista exitós, hem hagut d’adquirir i demostrar unes habilitats tècniques sòlides quant a l’ús dels recursos digitals, incloent-hi, en primer lloc, coneixements i competències sobre processadors de text, disseny gràfic i edició de vídeos.

En concret, els recursos digitals que, tal com es pot comprovar a les evidències, hem utilitzat per dissenyar la revista i superar els reptes, principalment, han estat:

• Microsoft Office Word: Creació del document de text per als reptes “disseny de la revista” i “desenvolupament de la revista part 1”.
• Microsoft Office PowerPoint: Creació de la presentació visual per al repte “presentació del disseny de la revista”.
• Google Meet: Gravació i edició del vídeo per a la presentació oral a la resta d’equips del repte “presentació del disseny de la revista”.

En aquest sentit, considero que el nivell de competència tecnològica demostrada en l’ús d’aquestes ferramentes digitals per part de tots els membres de l’equip, és remarcable. Gràcies a l’aplicació dels nostres coneixements i l’ampliació dels mateixos a través de “prova-error” i la cerca constant de millores tecnològiques, s’han obtingut uns excel·lents resultats en els diferents reptes.

Personalment, és cert que en l’àmbit acadèmic i professional, he pogut desenvolupar aquesta “saviesa digital” mostrant un nivell adequat de competència. No obstant això, he de reconèixer que, les meves companyes, la Carla i la Keri, mostren un interès especial per aquest àmbit i demostren un alt nivell de coneixements teòrics i pràctics, els quals han compartit i han ajudat també a què el resultat encara sigui més positiu.

Paral·lelament, cal també mencionar que, si bé és cert que en la fase de desenvolupament es veurà més clarament; el resultat final del disseny de la revista mostra una important capacitat digital de les docents a l’hora de buscar, accedir, seleccionar i utilitzar, de forma crítica i significativa, una gran quantitat d’informació i recursos disponibles en línia. Crec fermament, que aquesta qüestió resultarà clau per a la següent fase i, per tant, hi posarem especial focus.

A més a més, vull destacar especialment l’aproximació digital que hem volgut contemplar en el disseny de la revista. En aquest sentit, cercant la innovació pedagògica i buscant contribuir al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat; hem introduït coneixements i recursos actuals i futurs rellevants en l’àmbit professional, com poden ser les noves formes d’organització productiva, tals com el teletreball; o la irrupció de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies en el procés de selecció, entre altres qüestions rellevants.

D’altra banda, com hem comentat anteriorment, tenint en compte la manca de la presencialitat, és a dir, la necessitat de treballar i aprendre de forma virtual, la competència digital ha resultat clau per a garantir el treball en equip i l’èxit educatiu.

En aquest sentit, les ferramentes digitals de comunicació en línia i plataformes de treball col·laboratiu, així com els espais virtuals tals com Google Drive, WhatsApp, Google Meet i Campus virtual UOC i Canvas, juntament amb l’efectiu ús de les mateixes per part de tots els membres (incloent-hi docents i resta d’alumnat del mòdul), permeten un procés d’ensenyament-aprenentatge compartit i indubtablement, faciliten i enriqueixen aquest procés.

Prova d’aquest treball col·laboratiu i efectiu en línia, tant de forma síncrona com asíncrona, el tenim en els diferents xats, correus electrònics, videoconferències, en la plataforma de col·laboració i en general, en els resultats finals dels diferents reptes.

Aquest aspecte és essencial potenciar-lo per part de tots, tant en les futures fases i reptes de la revista, com a escala global de l’assignatura i el màster. Fins ara, crec que totes les membres del nostre equip ho han fet de forma efectiva i eficaç i ho faran, sense dubte en un futur pròxim.

Finalment, he de dir que no tot ha estat un camí de roses pel que fa a la dimensió digital. En aquest sentit, les noves tecnologies, també presenten dificultats a la pràctica docent. L’equip ha experimentat problemes tan quotidians com una mala connexió a internet que dificulta el desenvolupament efectiu d’una reunió d’equip o la impossibilitat d’accedir a algun espai virtual a conseqüència de qüestions tècniques de l’equip informàtic; i d’altres més complexos com són la gravació d’una presentació que és interrompuda abruptament per una qüestió de limitació temporal o la impossibilitat inicial de la gravació d’imatge i so conjuntament.

No obstant això, l’aprenentatge principal que hem pogut extraure d’aquestes situacions, ha estat que davant de les dificultats digitals, hem de ser capaços de buscar solucions: l’ús d’altres dispositius o equips electrònics; compartir dades a través del mòbil per a una millor connexió; buscar recursos digitals alternatius; o l’edició de vídeos, han estat algunes de les solucions tecnològiques efectives que hem pogut implantar i que ens han permès superar amb èxit les dificultats.

En suma, considero que he après i tindré l’oportunitat d’encara aprendre més sobre la dimensió tecnològica en la futura fase de desenvolupament de la revista.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com hem reflexionat anteriorment, una de les funcions principals del docent de FOL, tot i que no l’única ni la més important, és la transmissió del coneixement específic de la matèria a l’alumnat.

Això, ens porta a la pregunta de: El docent de FOL, ha de ser un expert en la matèria? Si m’atenc al meu imaginari docent, la resposta és sí; és a dir, com a docents, se’ns demanda conèixer els continguts del mòdul formatiu, així com els aprenentatges que se’n deriven, i ser capaços de transmetre’ls de forma rigorosa i objectiva, completa (és a dir, en el nivell de profunditat que es requereix) i amb la qualitat suficient, d’acord amb els criteris d’avaluació i els resultats d’aprenentatge.

En aquest sentit, he de confessar que a causa de la meva àmplia formació acadèmica i experiència professional en l’àmbit de les relacions laborals i els recursos humans, prèviament al màster, ja disposava d’aquest nivell d’expertesa que requereix la docència del mòdul de FOL quant a la matèria; i el que considero més important, no només a escala acadèmica, sinó també a escala professional, la qual cosa, aportar un valor diferencial, enriquint l’experiència d’aprenentatge.

Així doncs, el meu gran repte durant aquesta fase, més que l’adquisició dels coneixements de FOL, ha estat l’anàlisi del seu currículum, amb l’objectiu de determinar els continguts clau més adequats, sent capaç de justificar, amb dades objectives i evidències suficients, la seva rellevància i adequació per al públic objectiu de la revista.

En aquesta línia, ha estat un destacat i ardu procés d’anàlisis i reflexió crítica que, individualment i com a grup, hem hagut de fer sobre el contingut de FOL, i sobre el context del centre i l’entorn, del cicle formatiu, així com de l’alumnat i altres agents educatius rellevants; el qual, ha culminat, finalment, amb un índex dels continguts de la revista que permetrà, en la fase de desenvolupament, connectar i integrar tots els elements i aprenentatges educatius clau, en un format accessible i atractiu per a l’alumnat.

Tot i que en les evidències d’aprenentatge, es mostrarà l’índex definitiu, crec que resulta rellevant compartir els grans blocs de contingut que el formaran, els quals, representen les àrees principals del mòdul:

• Bloc 1-Orientació i inserció laboral: pretén proporcionar coneixements, estratègies i recursos pràctics i actuals per al disseny de la carrera acadèmica i professional, així com per a la futura exitosa incorporació al món del treball, per compte d’altri o per compte propi.
• Bloc 2-Relacions laborals: cerca informar sobre els drets i deures que es deriven de la legislació laboral i de seguretat social que afectaran l’alumnat en la futura participació en el mercat de treball; així com les fonts on consultar aquest contingut, de forma que puguin conèixer-los, interpretar-los, exercir-los i complir-los, garantint el seu benestar personal i laboral, al mateix temps que la seva contribució productiva a la societat.
• Bloc 3-Prevenció de riscos laborals: es centra en proporcionar a l’alumnat els coneixements i les fonts de consulta bàsiques en matèria preventiva, que permetin la incorporació de l’alumnat en el mercat de treball garantint la seva seguretat i salut laboral.

En suma, la fase de disseny de la revista de FOL ha sigut una experiència enriquidora i gratificant que m’ha permès iniciar-me en el currículum del mòdul, identificant els elements clau que el componen i que cal tenir en compte per a la selecció dels aprenentatges de FOL que volem transmetre a l’alumnat a través d’aquest instrument pedagògic.

Evidència 1: Creació del grup de WhatsApp, Carpeta Drive i exemple de convocatòria de reunió a través de Google Meet.

Evidència 2: Mostra dels diferents reptes entregats durant la fase de disseny.

Enllaç en línia a la presentació completa del disseny: http://bit.ly/disseny-revista-grup3Links to an external site.

Evidència 3: Mostra d’avaluació de la fase de disseny de la revista.

Evidència 4: Pàgina web del centre educatiu en què s’ubica el cicle formatiu per poder contextualitzar la revista i el disseny proposat.

   https://www.escolaindustrial.org/

Evidència 5: Currículum de FOL del cicle formatiu FPGS Administració i Finances.

Bibliografia:

Departament d’Ensenyament. ORDRE ENS/48/2017, de 28 de març, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’administració i finances. núm. 7343. (2017).

Institut Escola Industrial. (s.d.). Institut Escola Industrial. https://www.escolaindustrial.org/

Jordán, J. A. [José Antonio]. (2015). La responsabilidad ética-pedagógica de los profesores-educadores en su experiencia vivida: una mirada nueva desde Max Van Manen, Revista Española de Pedagogía, 73(261), 381-396.

BENVINGUTS AL MEU PORTFOLIS DIGITAL!

Soc Paula Pardo, tinc 30 anys, soc originària de Tortosa i una enamorada de la meva terra, el Baix Ebre.

TRAJECTÒRIA ACADÈMICA I PROFESSIONAL

Com podreu constatar, sempre he sigut una apassionada de les persones i, en especial, de la interacció d’aquestes amb el món laboral. És per això, que vaig decidir centrar-me a escala acadèmica i professional en l’àmbit dels recursos humans.

La formació i l’experiència viscuda, m’ha permès participar i experimentar en primera persona la realitat del món laboral, principalment, des del punt de vista empresarial i de negocis; la qual cosa m’ha proporcionat una visió i coneixements 360 del mateix, i m’ha permès desenvolupar moltes de les competències soft i hard que es consideren indispensables en el mercat de treball.  Tot plegat, estic segura que m’ajudarà en la meva labor docent.

UN GIR PROFESSIONAL: LA DOCÈNCIA

Pel que fa a la docència, sempre he tingut una crida vocacional, la qual amb el temps, s’ha anat fent més latent. No obstant això, va ser en la cerca del meu propòsit professional quan vaig descobrir que efectivament aquesta era el meu “Ikigai”.

És per això que, no deixant de banda la meva passió per l’àmbit dels recursos humans, vaig decidir seguir aquesta corada i cursar el Màster de Formació del Professorat en l’especialitat de FOL, amb la finalitat d’obtenir l’experiència base i els coneixements necessaris per poder iniciar-me en l’àmbit educatiu.

El que espero principalment d’aquesta aventura, és poder potenciar i aconseguir les eines i recursos necessaris per, juntament amb l’experiència pràctica, consolidar-me com a professional docent i poder aportar valor afegit tant als alumnes, com al sistema educatiu.

MÉS ENLLÀ DEL MÓN ACADÈMIC I PROFESSIONAL

Soc una enamorada de la natura, és el meu espai segur quan busco serenor i connectar amb mi mateixa. M’apassiona el món de la psicologia, especialment l’àmbit del desenvolupament personal. Sempre estic oberta a provar noves experiències: teatre, risoteràpia, submarinisme o surf. I el que més m’ompli és la meva “tribu”, formada per totes aquelles persones que estimo i que m’acompanyen en el camí de la vida.