1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Iniciàvem la fase de disseny de la revista, reflexionant al voltant de la dimensió ètica de la professió docent en un sentit ampli, i en essència, fèiem referència, com a base, a la responsabilitat social del professorat.

Continuant amb aquest procés reflexiu i entrant ja en la fase de desenvolupament, és moment d’aplicar i transmetre els valors i l’ètica professional que es deriven d’aquesta responsabilitat, aportant, en suma, credibilitat, honestedat, integritat, respecte i compromís per l’excel·lència, a través del contingut de la revista i del procés de desenvolupament d’aquesta i, en tot cas, dins de la comunitat educativa.

Així doncs, com a equip, prèviament a l’inici d’aquesta fase, hem consensuat i seguit uns principis o línies d’actuació ètiques clares:

• Autenticitat i plagi: Es garanteix que tots els continguts són originals i que, en tot cas, se cita adequadament qualsevol font externa, evitant, per tant, cap mena de plagi.
• Fiabilitat i precisió: Es garanteix que el contingut és precís i veraç, havent verificat la informació i recolzant-nos en fonts confiables i rellevants.
• Privacitat i tractament de les dades: Es garanteix un tractament ètic de les dades personals i de la informació obtinguda i publicada que es podria considerar sensible, complint amb les lleis de protecció de dades i confidencialitat. Específicament, s’ha sol·licitat consentiment previ i informat a les fonts abans de recollir i publicar els continguts.
• Diversitat: Es promou la diversitat dels continguts i dels col·laboradors, garantint una visió plural i integradora, que permeti no només garantir la representativitat de la comunitat, sinó també atendre les diferents necessitats, característiques i interessos del públic objectiu de la revista (principalment, l’alumnat de FOL), perquè els continguts siguin rellevants i accessibles per tothom.
• Respecte i no discriminació: En línia amb la diversitat, s’utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista i, igualment, es busca reflectir i promoure la igualtat i la diversitat en els continguts.
• Reflexió crítica: La revista proporciona un espai que fomenta el pensament crític i el debat informat sobre qüestions ètiques i valors relacionats amb el mòdul de FOL. En concret, s’incentiva aquesta reflexió sobre temàtiques rellevants per a la societat actual, com són el teletreball i el dret a la desconnexió digital; el futur del mercat laboral, atenent la irrupció de les noves tecnologies; o qüestions de gènere en el mercat laboral; i d’altres derivades de la responsabilitat social corporativa i la justícia social; a través d’articles i anàlisis que aborden aquests dilemes ètics i qüestions sobre valors socials.

D’altra banda, com ja detallàvem en la fase de disseny, el treball en equip, també implica alguns aspectes ètics que hem continuat considerant i respectant:

• El repartiment equitatiu de responsabilitats, el suport mutu i el reconeixement i la valoració de totes les contribucions.
• La transparència i l’ètica en la presa de decisions i les accions, garantint la participació de tots els membres i assegurant en tot moment, criteris objectius i els valors socials i professionals derivats del treball col·laboratiu.

Un cop finalitzada la revista, podem concloure que l’aspecte ètic és clau en la fase de desenvolupament i que en suma, implica un compromís ferm amb la responsabilitat, la transparència i la integritat.

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com apuntavem en un inici, la competència comunicativa en la fase de desenvolupament de la revista, resulta essencial i crítica, donat l’objectiu pedagògic principal d’aquesta: la transmissió dels coneixements i aprenentatges de FOL al públic objectiu (principalment, l’alumnat), a través dels seus continguts.

En aquest sentit, durant la fase de desenvolupament, hem cercat en tot moment una comunicació efectiva, principalment escrita, per garantir l’èxit educatiu de la revista. En concret, pel que fa a aquesta dimensió, podem destacar els següents principis:

• Claredat, coherència i capacitat de síntesi: El contingut, tant pel que fa a les idees com els missatges transmesos, s’estructura de manera lògica i coherent i es presenta amb un llenguatge clar i accessible (evitant tecnicismes innecessaris, però sense comprometre la professionalitat dels continguts), facilitant la comprensió; i a més a més, de forma precisa i sintètica, destacant els punts clau i obviant informació redundant.
• Correcció lingüística: Es garanteixen els aspectes formals de la llengua catalana, tals com la correcció ortogràfica i gramatical.
• Varietat de formats i recursos: A l’hora d’escollir els formats i recursos per tractar els diferents continguts, hem considerat la diversitat i adequació d’aquests per transmetre la informació de forma efectiva. En aquest sentit, hem optat tant per contingut escrit, com visual i interactiu; i per formats diversos tals com articles escrits, infografies, vídeos, esquemes, entrevistes, gràfics, entre d’altres.
• Adaptació al públic objectiu: Es consideren, comprenen i integren les necessitats i característiques del públic objectiu, així com del context educatiu, adaptant el contingut de FOL en conseqüència. Això ha implicat l’ús d’un estil comunicatiu adequat, la selecció prèvia de temes significatius i interessants, i l’oferiment d’informació actual, útil i pràctica.
• Creativitat i originalitat: Per captar l’atenció i involucrar al públic objectiu des del primer moment, hem utilitzat un estil de comunicació persuasiu, el qual ha tingut com a suport un contingut original i creatiu, transmès a través d’enfocaments i recursos innovadors i efectius per abordar les temàtiques, entre altres estratègies.
• Capacitat per motivar i inspirar: Considerant tots els elements anteriors i remarcant la incorporació d’exemples pràctics, casos d’estudi rellevants i testimonis inspiradors de professionals en l’àmbit educatiu i laboral; es pretén despertar l’interès de l’alumnat pel seu procés d’aprenentatge i pel mòdul de FOL.
• Qualitat del contingut: La presentació del contingut, d’acord amb tots els criteris mencionats anteriorment, en garanteix la qualitat.

Aconseguir integrar tots aquests aspectes fonamentals de la comunicació en la nostra revista, ha requerit, sobretot, el desenvolupament i l’aplicació pràctica d’habilitats de redacció i edició a un nivell superior, tant a escala acadèmica com professional.

Pel que fa a la comunicació de l’equip, hem continuat considerant aquest element com clau per a l’èxit de la revista, garantint una freqüència i una regularitat adient per poder desenvolupar els continguts; tot i que, no s’ha requerit tanta planificació i formalitat com en l’anterior fase del disseny, atesa la dinàmica de treball que s’ha anat forjant al llarg dels reptes, la qual, permet una coordinació més efectiva.

Així doncs, la comunicació en aquesta fase s’ha centrat, sobretot, en la planificació de l’execució i el repartiment de les tasques, així com en l’oferiment mutu i constant, de retroalimentació constructiva, la qual cosa, ha implicat la revisió d’esborranys, la identificació d’àrees de millora i punts forts i el suggeriment de canvis; tot això, per assegurar, en suma, que el contingut complís amb els estàndards de qualitat i excel·lència que ens hem marcat.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

D’acord amb el Marc de Referència de la Competència Digital Docent (2022), les noves tecnologies resulten, actualment, indispensables en qualsevol entorn. En aquest sentit, en el context educatiu, se’ns demana, com a docents, que les considerem com un “mitjà o eina per desenvolupar qualsevol altre aprenentatge”, és a dir, en el desenvolupament de la praxi docent, es refereix al seu ús didàctic i metodològic en el procés d’ensenyament-aprenentatge (Becerril, Ornellas, Canadell, 2023).

Així doncs, atenent aquest mandat, a través de la fase de desenvolupament de la revista, hem pogut millorar i posar en pràctica la nostra competència digital docent. Les evidències que així ho demostren són:

• Gestió, selecció i avaluació de ferramentes digitals: Hem seleccionat i avaluat críticament els recursos digitals disponibles, assegurant que siguin adequats i rellevants per al contingut i el públic objectiu; i ens hem familiaritzat i augmentat la nostra competència en el seu ús, per a un bon desenvolupament de la revista.
• Gestió de la informació: hem sigut capaces de buscar, seleccionar i gestionar, de forma efectiva, un gran volum d’informació en un entorn digital, avaluant la fiabilitat i rellevància de les fonts.
• Disseny i estructuració dels recursos digitals: hem dissenyat i estructurat el contingut en format digital, de manera efectiva, és a dir, tenint en compte aspectes tals com la navegabilitat i la usabilitat per al públic objectiu; i integrant diferents tipus de contingut multimèdia per enriquir i millorar l’experiència del lector; fent ús de les habilitats de disseny gràfic i maquetació, que també han aportat una identitat visual a la revista, atenent aspectes com l’estètica, la llegibilitat i el professionalisme.
• Creativitat digital: fent ús i aprofitant les potencialitats de les ferramentes digitals, hem dissenyat una revista atractiva, impactant i interactiva, creant contingut multimèdia, com imatges, gràfics, infografies o animacions; així com seccions interactives i recursos addicionals en línia, que permeten a l’alumnat participar activament del procés d’aprenentatge i aprofundir en el contingut i els aprenentatges, despertant el seu interès.
• Gestió de plataformes de publicació: hem gestionat i administrat la publicació en format digital de la revista, a través de la plataforma Calameo, assegurant el funcionament adequat d’aquesta.

Això, per descomptat, ha requerit un treball en equip, que ha consistit en la revisió i la prova dels elements digitals incorporats a la revista, identificant possibles errors o millores, i proposant solucions adequades per superar-los; així com en la transferència i el compartiment de coneixements i habilitats digitals entre el grup, permetent així no només millorar el resultat final de la revista, sinó també, un cop més, les nostres competències digitals.

En aquest últim cas, he de tornar a reconèixer que les meves companyes, la Keri i la Carla, són unes expertes en l’àmbit digital, tant pel que fa a la seva aplicabilitat acadèmica, com a professional, la qual cosa, considero que ha enriquit enormement el meu procés d’aprenentatge i el resultat de la revista.

Igualment, com en la fase de disseny, les tecnologies han estat també claus per a una comunicació i col·laboració efectiva entre l’equip de treball en un entorn digital i virtual.

En suma, les ferramentes digitals que hem utilitzat durant aquesta fase de desenvolupament han estat: Canva, Google Meet, Google Drive, Microsoft Excel, Microsoft Office, Calameo, Pexels, Adobe, Youtube, WhatsApp, Campus virtual UOC, Instagram, Linkedin, diaris en línia, entre altres plataformes.

Finalitzada la fase de desenvolupament de la revista, podem assegurar que aquesta, aprofitant al màxim les potencialitats de les TIC, compleix amb els estàndards de qualitat digital que garanteixen una experiència d’usuari satisfactòria.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com comentava a la fase de disseny, a causa del meu bagatge acadèmic i professional en el món dels recursos humans, aquest àmbit em resulta el més familiar i és en el qual puc contribuir de forma més significativa al resultat final de la revista.

Així doncs, disposada a desplegar tot el meu potencial, durant aquesta fase, he aprofundit, de forma intensiva, en el contingut del currículum de FOL considerant, en tot cas, el disseny de la revista que havíem acordat inicialment i el respectiu índex de continguts.

En concret, he realitzat, de forma seqüencial:

• Cerca en profunditat de les diferents temàtiques contemplades a l’índex.
• Anàlisis dels continguts i bibliografia cercada prèviament.
• Selecció dels continguts i bibliografia més rellevant, atenent els objectius de la revista, l’índex, el context educatiu i els lectors.
• Exploració en profunditat dels continguts seleccionats prèviament.
• Redacció del contingut a tall d’esborrany considerant la retroalimentació de la docent.
• Redacció del contingut definitiu d’acord amb la retroalimentació de l’equip.
• Presentació del contingut definitiu a la revista.

Tot aquest treball, ha suposat un procés de desenvolupament molt intens i enriquidor el qual, ha resultat, definitivament, en un contingut:

• Rellevant i actual: aquest, era un dels nostres reptes principals, tenint en compte la naturalesa caduca i canviant del contingut de FOL i els interessos i motivacions de l’alumnat. No obstant això, creiem que hem pogut abordar tots els temes de forma alineada amb les tendències actuals del món laboral, i proporcionant a l’alumnat les habilitats i els coneixements necessaris per a la seva futura incorporació al mercat de treball.
• Pràctic i aplicable: en línia amb el que he comentat, considero que la revista es beneficia d’un enfocament pràctic en introduir, entre altres coses, exemples i recursos pràctics, estudis de casos reals, notícies actuals…
• Interdisciplinarietat: hem introduït un enfocament interdisciplinari que permeti relacionar el contingut de FOL amb altres àmbits com són l’economia, la qüestió de gènere, les TIC, entre d’altres; per tal de proporcionar a l’alumnat un context educatiu més ampli.
• Accessible, clar i adaptable: com hem comentat prèviament, hem procurat que el contingut sigui comprensible per tothom i que consideri i atengui la diversitat del públic objectiu, i que, a més a més, pugui ser adaptable, és a dir, que en un futur, pugui modificar-se a conveniència.

Si aprofundim en aquest contingut, com vam comentar, la nostra revista, addicionalment al contingut base (com la línia editorial, presentació de les redactores, etc.) disposa de 3 blocs temàtics:

• Bloc 1-Orientació i inserció laboral: Considero especialment significativa la visió emprenedora que s’aporta a la revista, posant aquesta opció laboral damunt la taula, ja que normalment, no es contempla ni en els cicles formatius, ni en general, en el sistema educatiu espanyol.

Igualment, cal remarcar la visió actual i pràctica dels recursos per a la cerca de feina que hem proporcionat, introduint conceptes tals com “la marca personal” i com fer-la realitat; o introduint les proves de selecció vinculades amb les TIC, que actualment han irromput el mercat de treball.

• Bloc 2-Relacions laborals: Destacaria el contingut laboral tan complet, pràctic, actual i específic per al cicle formatiu i el perfil d’alumnat; així com la facilitació dels recursos necessaris i rellevants perquè l’alumnat pugui accedir, assolir i inclús ampliar de forma autònoma, els aprenentatges.
• Bloc 3-Prevenció de riscos laborals: En línia, el que he comentat per a l’anterior bloc, i fent menció addicional a la incorporació de contingut multimèdia atractiu i rellevant per a garantir el benestar i seguretat de l’alumnat; així com l’abordament d’una temàtica que no se sol tractar al mòdul de FOL, però que aixeca polseguera i és de debat públic i actual, i per tant requereix reflexió crítica, com és el fenomen del teletreball i el dret a la desconnexió digital.

En suma, la fase de desenvolupament, ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès reflexionar profundament sobre la importància del contingut de FOL i millorar-ne el propi coneixement acadèmic i professional. En el meu cas, he d’admetre que tot i els coneixements previs, he pogut refrescar-los i ampliar-los de forma significativa, no només des del punt de vista acadèmic, sinó considerant sempre el component pràctic professional.

Tot i això, voldria puntualitzar que, tenint en compte que som un equip docent, i atenent el volum de treball que representa la creació de la revista; el desenvolupament del contingut, ha estat distribuït entre les diferents integrants, atenent els interessos i l’expertesa de cadascú, la qual cosa, ha facilitat el treball i ha aportat qualitat a la revista. Però a la vegada, també és cert que no ens ha permès aprofundir tant com ens agradaria en tots els blocs temàtics.

No obstant això, tot l’equip ens hem compromès a revisar la totalitat dels blocs i contingut, així com a oferir retroalimentació i aportar suggeriments i propostes de millora que permetin enriquir la revista, independentment de la distribució inicialment acordada; la qual cosa, ha permès superar, en gran part, la limitació comentada.

Per acabar i a tall de conclusió, considero que el resultat final del contingut de la revista, pel que fa a FOL, és rellevant i d’una elevada qualitat, constituint-se així com a una ferramenta educativa valuosa i eficaç.

Evidència 1: Mostra de la comunicació via WhatsApp entre l’equip de treball durant la fase de desenvolupament, exemple de convocatòria de reunió a través de Google Meet i planificació del treball en equip.

 

Evidència 2: Mostra dels diferents reptes entregats durant la fase de desenvolupament.

Enllaç en línia a la revista: https://www.calameo.com/books/007626006d517a0ed6034?authid=NBqPGM6fieuP

Evidència 3: Mostra d’avaluació de la fase de desenvolupament de la revista.

   

Bibliografia:

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Departament d’Educació. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/marc-referencia-cdd.pdf