1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Abans d’iniciar el repte, i de forma global, abans de cursar el màster, he de reconèixer que no contemplava la dimensió ètica de la professió, no perquè no la trobés essencial, sinó perquè entenia que era intrínseca a la identitat docent.

Sempre he considerat que, la base de l’ètica en l’àmbit laboral, es basa en la següent premissa: “per ser un bon professional, primer, s’ha de ser bona persona.” I si bé és cert que aquest concepte pot pecar d’ambigu, crec que tots estem d’acord en molts dels atributs que caracteritzen un bon professional i una bona persona, els quals, van més enllà del consensuat i àmpliament valorat “coneixement tècnic o competencial”.

En aquest sentit, parlem de l’aspecte ètic com a base, i d’altres dimensions directament relacionades i tan bàsiques com són el respecte, l’empatia, la humilitat, la responsabilitat o la col·laboració.

Així doncs, durant aquest període de formació del professorat i en tots els reptes que hem d’afrontar arran del mateix, resulta imperatiu no només centrar-nos en el “saber fer”, el qual contempla les dimensions instrumentals, instructives i teòriques de la pràctica docent; sinó també en el “saber ser”, en el sentit de desenvolupar les dimensions morals, actitudinals i morals (Jordán, 2015).

En concret, pel que fa a la fase de disseny de la revista i la dimensió ètica, en primer lloc, cal parlar sobre la responsabilitat social que tenim com a docents, en el sentit que hem de reflexionar i actuar en la fase de disseny, i en la resta també, tenint en compte l’impacte que el nostre treball, a través de la revista com a eina pedagògica, pot tenir en l’alumnat i en l’àmbit educatiu i social en general.

En aquesta línia, l’àmbit acadèmic, ha d’anar acompanyat de la dimensió cívica i humana, en el sentit de què la nostra labor docent no és exclusivament transmetre els coneixements de la matèria de FOL de forma eficaç; sinó que hem d’anar més enllà i ser capaços de promoure, a través del mòdul i la labor pedagògica, el ple i integral desenvolupament de l’alumnat, formant ciutadans responsables i ètics. Això, emmarcant-ho al repte en concret, és el principal objectiu que persegueix la nostra revista, especialment en la fase de disseny, tenint en compte que és l’eix vertebrador.

En segon lloc, durant la investigació que hem hagut de dur a terme per poder contextualitzar la nostra revista, també he pogut ser conscient de la importància de respectar uns principis ètics com són la integritat en la recopilació i l’anàlisi de dades, perquè les mateixes siguin acurades i suficients per prendre decisions informades i objectives pel que fa al disseny i posterior desenvolupament de la revista; així com el consentiment informat a l’hora d’extraure i tractar determinades dades del centre i l’alumnat, especialment aquelles que poden resultar sensibles; i en línia, la protecció dels participants, no només pel que fa al respecte a la privacitat, sinó també en un sentit més ampli pel que fa a la intencionalitat de la revista, és a dir, determinant uns objectius que efectivament permetin el desenvolupament integral de l’alumnat, la millora educativa del mòdul de FOL i del centre i que connectin i tinguin en compte el context i entorn en què s’emmarca.

D’altra banda, un aspecte que també hem reflexionat molt en conjunt i que en tot moment hem tingut present en el disseny de la revista, ha estat el respecte a la diversitat. En aquest sentit, en el marc del centre, el cicle formatiu i específicament en mòdul de FOL que aquí ens ocupa, cal ser plenament conscients que la nostra labor docent en l’àmbit educatiu va dirigida i afecta alumnat amb característiques i necessitats molt diverses.

Això augmenta la complexitat a l’hora de dissenyar i implantar iniciatives pedagògiques eficaces per tots i cadascun dels alumnes, especialment quan van dirigides a un col·lectiu, com pot ser l’alumnat de FOL d’un cicle, i que, per tant, no permeten una major personalització. En aquesta línia, hem procurat, a través del disseny i pensant en el futur desenvolupament, donar resposta a les necessitats i característiques concretes del col·lectiu d’alumnes al qual es dirigeix la revista, sent conscients de les limitacions que això implica a escala individual.

L’evidència de tot això, la trobem en les diferents entregues que hem realitzat i especialment, pel que fa a la justificació i disseny de la nostra revista, es pot veure clarament l’evolució i el nivell de profunditat i detall que repte a repte hem assolit, atenent no només al nostre criteri, sinó també a la retroalimentació dels docents, que ens han permès fer autocrítica i incorporar rellevants millores.

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Sempre he considerat que la dimensió comunicativa, per a la pràctica docent, resulta essencial, tenint en compte que una de les nostres tasques principals (no l’única), és la transmissió del coneixement; i considerant que la nostra labor és amb i per a les persones, sent, en aquest cas, l’alumnat el nostre “usuari o client” principal (encara que aquesta labor, també s’estén i engloba la resta de comunitat educativa).

A un primer nivell de dimensió comunicativa, em ve al cap aquell professorat que, tot i ser considerat un “expert” en la matèria, presenta grans dificultats per poder transmetre aquest coneixement a l’alumnat, ja sigui, per exemple, per una manca d’habilitats d’expressió oral i escrita, o a conseqüència de les dificultats d’adaptar el discurs al públic objectiu, la qual cosa no li permet connectar amb aquests.

Així com, en un nivell superior, podem fer referència aquell docent que, tot i ser capaç de transmetre aquest coneixement, no disposa de l’habilitat comunicativa necessària per establir relacions interpersonals positives i nutritives amb l’alumnat i la comunitat educativa. Parlem de l’escolta activa, la parla amable o comunicació no violenta, entre altres factors que en definitiva, permeten una pràctica docent col·laborativa, eficaç, ètica, social i que en última instància, contribueixi al desenvolupament integral de l’alumnat.

Així doncs, considerant la primera dimensió de la competència comunicativa i centrant-nos en la revista, considero que aquesta pot ser una eina pedagògica de comunicació escrita molt potent. No obstant això, ens n’hem adonat, a mesura que hem anat desenvolupant el disseny d’aquesta, que, perquè realment sigui efectiva, cal tenir en compte diversos factors clau en aquesta fase de la seva elaboració:

• Coherència i cohesió en el disseny i l’estructura de la revista: En aquest sentit, es pot comprovar com els continguts estan organitzats de forma lògica i seqüencial, establint una connexió entre ells per facilitar-ne la navegació i la seva comprensió.
• Capacitat per motivar i inspirar: En tot moment, durant el disseny, hem cercat despertar l’interès per aprendre de l’alumnat, de forma que el contingut sigui motivador i inspirador, a la vegada que útil per al seu futur professional.

D’altra banda, pel que fa a la segona dimensió de l’habilitat comunicativa comentada, m’agradaria aprofundir en la comunicació com a factor clau per al treball col·laboratiu.

En aquest sentit, des del primer moment, el nostre equip, format per la Carla, la Keri i jo mateixa, hem mostrat tenir una comunicació oberta, respectuosa, continuada, i en definitiva, efectiva.

Aquesta comunicació es demostra en l’efectivitat d’organització i en l’èxit assolit al llarg dels reptes d’aquesta fase de disseny, el qual, ha estat possible, gràcies també al compromís i la implicació de tots els membres. En concret, com a docents de FOL, hem sigut capaces, a través de la comunicació de:

• Coordinar els objectius i distribuir les tasques: d’establint objectius clars i compartits per al disseny de la revista, coordinant-nos per definir el públic objectiu, el propòsit principal d’aquesta, l’estructura i el contingut a tractar i els resultats esperats. I al mateix temps, amb facilitat, també per l’alt compromís i sentit de la responsabilitat del grup, hem organitzat la feina buscant la màxima eficiència al llarg dels diferents reptes de la fase del disseny, establint continuats punts de contacte (reunions programades i conversa constant per aplicacions en línia), així com terminis realistes i assignant responsabilitats de forma conjunta i consensuada.
• Intercanviar idees: La comunicació col·laborativa i oberta que hem establert naturalment entre totes, ha permès que, com a docents, intercanviem idees per a garantir una major creativitat i adequació en el disseny de la revista i en definitiva, per poder enriquir la nostra experiència acadèmica i futura docent, podent aprendre les unes de les altres i integrant aquests aprenentatges en la nostra motxilla. En aquest sentit, hem fet sessions de pluja d’idees, reunions periòdiques de treball i hem tingut debats i discussions constructives sobre possibles enfocaments, continguts o qualsevol qüestió rellevant per al disseny.
• Facilitar i rebre retroalimentació constructiva: Igualment, en tot moment, hem sigut capaces d’abraçar la diversitat d’opinions i punts de vista pel que fa al disseny de la revista, de forma que hem pogut facilitar i rebre, de forma constructiva i respectuosa, retroalimentació amb relació al treball individual i grupal realitzat.
• Suport mutu i acompanyament: Aquesta comunicació, també al mateix temps, ens ha permès en tot moment, donar-nos suport mutu i continuat, per continuar afrontant amb èxit els diferents reptes i superar dificultats que ens hem anat trobant. Això, ens ha permès crear un ambient positiu i basat en l’acompanyament i l’empatia, el qual, resulta clau per al desenvolupament personal i professional.

Pel que fa als mitjans principals de comunicació que hem utilitzat en aquesta fase, aquests són WhatsApp i Google Meet, així com Google Drive, tenint en compte la limitació de la manca de presencialitat. En aquest sentit, cal dir que, el bon ús i aprofitament d’aquestes ferramentes de treball en línia, han facilitat aquesta voluntat i compromís de l’equip, contribuint a l’èxit del treball.

Finalment, m’agradaria destacar positivament la possibilitat de rebre retroalimentació continuada que l’assignatura ens ha ofert durant aquesta fase de disseny. El fet de seqüenciar tant els reptes i de permetre l’entrega d’esborranys prèviament a les entregues finals, crec que permet anar millorant progressivament el disseny, per poder ajustar-lo a les expectatives i objectius d’aprenentatge. Així doncs, aquesta comunicació constant i oberta amb els docents de l’assignatura, han facilitat aquesta fase i creiem que la retroalimentació rebuda serà clau per al desenvolupament de la revista i la futura presentació d’aquesta.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital resulta fonamental per als docents de FOL, i en general, per qualsevol professional de l’educació, tenint en compte que vivim en un entorn digitalitzat, en el qual la tecnologia té un paper central en l’educació.

Així doncs, considero que com a docents, hem de ser capaços d’adaptar-nos a aquest entorn digital i al mateix temps, utilitzar la potencialitat de les ferramentes tecnològiques de forma eficaç i efectiva en la pràctica pedagògica.

Al cap i a la fi, la competència digital ens permet, com a docents, fer servir aquesta diversitat de recursos i ferramentes per millorar i enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge, augmentant la motivació, la participació activa i el rendiment acadèmic de l’alumnat, contribuint, en última instància, al seu desenvolupament integral.

Partint d’aquesta base, considero que la revista de FOL, pot ser un valuós i efectiu instrument digital per aconseguir el propòsit educatiu mencionat anteriorment. No obstant això, serà la pràctica docent la que marcarà la diferència entre una revista digital com a recursos pedagògic efectiu, d’una que no ho és.

En aquest sentit, en primer lloc, per haver pogut desenvolupar un disseny de la revista exitós, hem hagut d’adquirir i demostrar unes habilitats tècniques sòlides quant a l’ús dels recursos digitals, incloent-hi, en primer lloc, coneixements i competències sobre processadors de text, disseny gràfic i edició de vídeos.

En concret, els recursos digitals que, tal com es pot comprovar a les evidències, hem utilitzat per dissenyar la revista i superar els reptes, principalment, han estat:

• Microsoft Office Word: Creació del document de text per als reptes “disseny de la revista” i “desenvolupament de la revista part 1”.
• Microsoft Office PowerPoint: Creació de la presentació visual per al repte “presentació del disseny de la revista”.
• Google Meet: Gravació i edició del vídeo per a la presentació oral a la resta d’equips del repte “presentació del disseny de la revista”.

En aquest sentit, considero que el nivell de competència tecnològica demostrada en l’ús d’aquestes ferramentes digitals per part de tots els membres de l’equip, és remarcable. Gràcies a l’aplicació dels nostres coneixements i l’ampliació dels mateixos a través de “prova-error” i la cerca constant de millores tecnològiques, s’han obtingut uns excel·lents resultats en els diferents reptes.

Personalment, és cert que en l’àmbit acadèmic i professional, he pogut desenvolupar aquesta “saviesa digital” mostrant un nivell adequat de competència. No obstant això, he de reconèixer que, les meves companyes, la Carla i la Keri, mostren un interès especial per aquest àmbit i demostren un alt nivell de coneixements teòrics i pràctics, els quals han compartit i han ajudat també a què el resultat encara sigui més positiu.

Paral·lelament, cal també mencionar que, si bé és cert que en la fase de desenvolupament es veurà més clarament; el resultat final del disseny de la revista mostra una important capacitat digital de les docents a l’hora de buscar, accedir, seleccionar i utilitzar, de forma crítica i significativa, una gran quantitat d’informació i recursos disponibles en línia. Crec fermament, que aquesta qüestió resultarà clau per a la següent fase i, per tant, hi posarem especial focus.

A més a més, vull destacar especialment l’aproximació digital que hem volgut contemplar en el disseny de la revista. En aquest sentit, cercant la innovació pedagògica i buscant contribuir al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat; hem introduït coneixements i recursos actuals i futurs rellevants en l’àmbit professional, com poden ser les noves formes d’organització productiva, tals com el teletreball; o la irrupció de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies en el procés de selecció, entre altres qüestions rellevants.

D’altra banda, com hem comentat anteriorment, tenint en compte la manca de la presencialitat, és a dir, la necessitat de treballar i aprendre de forma virtual, la competència digital ha resultat clau per a garantir el treball en equip i l’èxit educatiu.

En aquest sentit, les ferramentes digitals de comunicació en línia i plataformes de treball col·laboratiu, així com els espais virtuals tals com Google Drive, WhatsApp, Google Meet i Campus virtual UOC i Canvas, juntament amb l’efectiu ús de les mateixes per part de tots els membres (incloent-hi docents i resta d’alumnat del mòdul), permeten un procés d’ensenyament-aprenentatge compartit i indubtablement, faciliten i enriqueixen aquest procés.

Prova d’aquest treball col·laboratiu i efectiu en línia, tant de forma síncrona com asíncrona, el tenim en els diferents xats, correus electrònics, videoconferències, en la plataforma de col·laboració i en general, en els resultats finals dels diferents reptes.

Aquest aspecte és essencial potenciar-lo per part de tots, tant en les futures fases i reptes de la revista, com a escala global de l’assignatura i el màster. Fins ara, crec que totes les membres del nostre equip ho han fet de forma efectiva i eficaç i ho faran, sense dubte en un futur pròxim.

Finalment, he de dir que no tot ha estat un camí de roses pel que fa a la dimensió digital. En aquest sentit, les noves tecnologies, també presenten dificultats a la pràctica docent. L’equip ha experimentat problemes tan quotidians com una mala connexió a internet que dificulta el desenvolupament efectiu d’una reunió d’equip o la impossibilitat d’accedir a algun espai virtual a conseqüència de qüestions tècniques de l’equip informàtic; i d’altres més complexos com són la gravació d’una presentació que és interrompuda abruptament per una qüestió de limitació temporal o la impossibilitat inicial de la gravació d’imatge i so conjuntament.

No obstant això, l’aprenentatge principal que hem pogut extraure d’aquestes situacions, ha estat que davant de les dificultats digitals, hem de ser capaços de buscar solucions: l’ús d’altres dispositius o equips electrònics; compartir dades a través del mòbil per a una millor connexió; buscar recursos digitals alternatius; o l’edició de vídeos, han estat algunes de les solucions tecnològiques efectives que hem pogut implantar i que ens han permès superar amb èxit les dificultats.

En suma, considero que he après i tindré l’oportunitat d’encara aprendre més sobre la dimensió tecnològica en la futura fase de desenvolupament de la revista.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com hem reflexionat anteriorment, una de les funcions principals del docent de FOL, tot i que no l’única ni la més important, és la transmissió del coneixement específic de la matèria a l’alumnat.

Això, ens porta a la pregunta de: El docent de FOL, ha de ser un expert en la matèria? Si m’atenc al meu imaginari docent, la resposta és sí; és a dir, com a docents, se’ns demanda conèixer els continguts del mòdul formatiu, així com els aprenentatges que se’n deriven, i ser capaços de transmetre’ls de forma rigorosa i objectiva, completa (és a dir, en el nivell de profunditat que es requereix) i amb la qualitat suficient, d’acord amb els criteris d’avaluació i els resultats d’aprenentatge.

En aquest sentit, he de confessar que a causa de la meva àmplia formació acadèmica i experiència professional en l’àmbit de les relacions laborals i els recursos humans, prèviament al màster, ja disposava d’aquest nivell d’expertesa que requereix la docència del mòdul de FOL quant a la matèria; i el que considero més important, no només a escala acadèmica, sinó també a escala professional, la qual cosa, aportar un valor diferencial, enriquint l’experiència d’aprenentatge.

Així doncs, el meu gran repte durant aquesta fase, més que l’adquisició dels coneixements de FOL, ha estat l’anàlisi del seu currículum, amb l’objectiu de determinar els continguts clau més adequats, sent capaç de justificar, amb dades objectives i evidències suficients, la seva rellevància i adequació per al públic objectiu de la revista.

En aquesta línia, ha estat un destacat i ardu procés d’anàlisis i reflexió crítica que, individualment i com a grup, hem hagut de fer sobre el contingut de FOL, i sobre el context del centre i l’entorn, del cicle formatiu, així com de l’alumnat i altres agents educatius rellevants; el qual, ha culminat, finalment, amb un índex dels continguts de la revista que permetrà, en la fase de desenvolupament, connectar i integrar tots els elements i aprenentatges educatius clau, en un format accessible i atractiu per a l’alumnat.

Tot i que en les evidències d’aprenentatge, es mostrarà l’índex definitiu, crec que resulta rellevant compartir els grans blocs de contingut que el formaran, els quals, representen les àrees principals del mòdul:

• Bloc 1-Orientació i inserció laboral: pretén proporcionar coneixements, estratègies i recursos pràctics i actuals per al disseny de la carrera acadèmica i professional, així com per a la futura exitosa incorporació al món del treball, per compte d’altri o per compte propi.
• Bloc 2-Relacions laborals: cerca informar sobre els drets i deures que es deriven de la legislació laboral i de seguretat social que afectaran l’alumnat en la futura participació en el mercat de treball; així com les fonts on consultar aquest contingut, de forma que puguin conèixer-los, interpretar-los, exercir-los i complir-los, garantint el seu benestar personal i laboral, al mateix temps que la seva contribució productiva a la societat.
• Bloc 3-Prevenció de riscos laborals: es centra en proporcionar a l’alumnat els coneixements i les fonts de consulta bàsiques en matèria preventiva, que permetin la incorporació de l’alumnat en el mercat de treball garantint la seva seguretat i salut laboral.

En suma, la fase de disseny de la revista de FOL ha sigut una experiència enriquidora i gratificant que m’ha permès iniciar-me en el currículum del mòdul, identificant els elements clau que el componen i que cal tenir en compte per a la selecció dels aprenentatges de FOL que volem transmetre a l’alumnat a través d’aquest instrument pedagògic.

Evidència 1: Creació del grup de WhatsApp, Carpeta Drive i exemple de convocatòria de reunió a través de Google Meet.

     

Evidència 2: Mostra dels diferents reptes entregats durant la fase de disseny.

Enllaç en línia a la presentació completa del disseny: http://bit.ly/disseny-revista-grup3Links to an external site.

Evidència 3: Mostra d’avaluació de la fase de disseny de la revista.

Evidència 4: Pàgina web del centre educatiu en què s’ubica el cicle formatiu per poder contextualitzar la revista i el disseny proposat.

   https://www.escolaindustrial.org/

Evidència 5: Currículum de FOL del cicle formatiu FPGS Administració i Finances.

Bibliografia:

Departament d’Ensenyament. ORDRE ENS/48/2017, de 28 de març, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’administració i finances. núm. 7343. (2017).

Institut Escola Industrial. (s.d.). Institut Escola Industrial. https://www.escolaindustrial.org/

Jordán, J. A. [José Antonio]. (2015). La responsabilidad ética-pedagógica de los profesores-educadores en su experiencia vivida: una mirada nueva desde Max Van Manen, Revista Española de Pedagogía, 73(261), 381-396.