No volia deixar de posar una evidència relativa a l’ús del mòbil a les aules per part de l’alumnat. Durant els mesos que he realitzat pràctiques he vist com els alumnes es passen dues hores a l’aula mirant el mòbil i, fins i tot, jugant entre ells davant dels docents, i sense contemplacions, igual que si tinguessin un bolígraf a la mà.

En alguna ocasió que he estat explicant algun tema a l’aula i he vist que just l’alumne que estava davant utilitzava el mòbil si que  li he demanat si us plau que el deixes, però si s’hagués de fer cada vegada que l’alumnat mira el mòbil els docents no podrien fer classe, impossible. També he vist com les meves mentores els hi demanen que deixin el mòbil, però els alumnes el deixen al moment i després hi tornen. Tenen una dependència brutal al mòbil.

Conec la potencialitat del mòbil com a recurs educatiu, però és evident que quan l’alumne té el mòbil a la mà durant tota la classe no està fent un ús educatiu. Gestionar l’ús del mòbil a l’aula i de l’entorn social que vivim no és una tasca fàcil. Per treure el mòbil de l’aula es necessiten límits a l’aula i fora de l’aula. Aquest gener del 2024 el Govern ha aprovat les instruccions que han de permetre regular l’ús dels mòbils a escoles i instituts, i que estableixen dues indicacions molt clares: a les escoles cap infant podrà fer servir el mòbil i als instituts només es podrà utilitzar en casos excepcionals o per a un ús “educatiu específic autoritzat”. Tinguem present que els docents de FOL estem a la formació post obligatòria i, per això, encara sumem un plus de dificultat. Tenim alumnat que treballa, tenen família i d’altres obligacions, i prohibir el mòbil a un menor de setze anys és una cosa, però prohibir-lo a uns adolescents de setze anys i adults n’és una altra.

El phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d’ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l’acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil. Es tendeix a pensar que el problema del mòbil és dels adolescents i que la solució demana prohibir el mòbil als centres, però el problema no s’acaba aquí. L’altre dia vaig assistir a un ple municipal del meu poble com a públic i vaig quedar alarmada. Quan un regidor parlava la resta miraven el seu mòbil, excepte una o dues persones, fins i tot, quan responien alguna pregunta d’un regidor aquell que l’havia fet ni se’l mirava. El problema del mòbil és de tots.

No em considero una persona enganxada al mòbil. Gaudeixo del que es pot fer amb el mòbil, però també soc conscient de l’impacte negatiu que pot tenir en els nostres infants i adolescents.  El conseller de Salut en un article recent va assenyalar que «els problemes de comportament alimentari van molt lligats a les pantalles i la pressió estètica que comporten les xarxes. Això es trasllada en el fet que la nostra joventut està entrant en molts temes de salut mental, fins i tot triplicant els intents de suïcidi». A l’aula, l’ús constant de mòbils provoca distraccions que dificulten la concentració i afecten la retenció de la informació i, en conseqüència, l’aprenentatge.

La nostra missió com a docents és promoure un ús responsable del mòbil per part dels alumnes i una utilització com a recurs educatiu  Els docents hem de marcar els límits a l’inici del curs i els mòbils només es treuen quan necessitem per fer una activitat en concret. Ho hem d’intentar!

Aquí us deixo aquest curtmetratge del director Chenglin Xie sobre l’ús del mòbil. Aquesta pel·lícula, Life Smartphone, amb el seu estil satíric i humorístic, serveix per representar la situació social actual i donar a la gent l’oportunitat de ser introspectiva.

Us deixo també una infografia del departament d’educació de la Generalitat referent a l’ús del mòbil pel curs vinent: