En aquestes darreres setmanes, he reflexionat sobre la observació i participació que he realitzat aquests mesos a les pràctiques, i sobre la dimensió ètica de la nostra professió.

Observant la meva mentora, he pensat sobre quina classe de professional vull ser. Veig que ella aconsegueix aquest punt mitjà que sembla tan complicat: poder gestionar l’aula amb eficàcia, però que alhora l’alumnat et trobi propera i confiable.

L’equip docent que he pogut conèixer al llarg de la meva estada al centre està format per grans professionals que també són grans persones: és que una cosa no podria ser sense l’altra. És admirable com, entre tota la feina que han de fer, la seva prioritat sempre és el benestar de l’alumnat.

M’agrada molt veure que després de tants anys, i de reptes superats, la seva vocació docent continua intacta i fins i tot, millorada. Treballen en equip, comparteixen consells, trucs i materials adients; i enfronten junts les dificultats que puguin sorgir.

Després d’un curs junts, es converteixen en amics i amigues, més que companys i companyes.

Tenim un grup de Whatsapp on podem parlar i estar en contacte. Gràcies a ells i elles he après moltíssim!