Cursar aquest Màster, i en concret, la present assignatura, ha sigut crucial per al meu aprenentatge en relació amb la matèria de FOL. D’aquesta forma, ja vaig avançar que si bé és cert que mai he cursat una FP ni el mòdul de FOL i en tenia una vaga idea sobre la seva estructuració i continguts. Haver estudiat Dret m’ha facilitat gran part de la feina, ja que molts dels continguts els he tractat a la carrera, sobretot aquells que fan referència al Dret Laboral, així com la part de recursos humans que, si bé és cert no la vaig estudiar, la meva experiència com a consultora de recursos humans ja m’aplanava el camí en el nucli formatiu referent a la recerca activa d’ocupació.

D’aquesta forma, la UF en la que menys coneixement en tenia era la UF 2, relativa a la Prevenció de Riscos Laborals. Per aquest motiu, un dels meus objectius, a banda de l’actualització i revisió dels conceptes esmentats anteriorment, era el d’aprendre sobre aquesta concreta UF.

L’elaboració de la Revista Digital ha ajudat en gran manera en aquest sentit, ja que durant la fase anterior vaig haver d’investigar sobre diferents recursos i materials per tal d’exposar-los a la revista. A més, la defensa oral també contribueix a una integració i assoliment dels aprenentatges.

Com a evidències puc aportar la creació de la Situació d’Aprenentatge que vaig haver de dur a terme al pràcticum. Aquesta creació implica tenir-ne un coneixement general de la matèria i profund de la qüestió a treballar. En el meu cas, vaig escollir treballar sobre els Drets laborals i les fonts que els recullen, així com la interpretació normativa i contractual. D’aquesta forma, vaig acomplir activitats de cerca en el conveni específic dels i les tècnics i tècniques superiors de màrqueting i publicitat de diferents drets laboral i comparar-los amb allò que es disposa en l’ET. A partir d’una anàlisi que tingués en compte els principis de jerarquia normativa i d’altres principis laborals, havien d’escollir quin dret havia de ser aplicat. Aquesta activitat m’ha permès, tant en el seu disseny com en la seva implementació a l’aula, actualitzar conceptes apresos amb anterioritat, així com treballar diferents metodologies didàctiques que poden facilitar l’aprenentatge de l’alumnat.

A més, altres activitats paral·leles realitzades en el màster m’han permès seguir aprenent sobre Formació i Orientació Laboral. Així doncs, en una altra assignatura hem hagut de realitzar una programació de FOL i desenvolupar una de les activitats proposades en aquesta. D’aquesta forma, he acabat assumint l’estructura del currículum de FOL.

En resum, considero que el meu aprenentatge sobre el mòdul, arribats a aquest punt gairebé final del màster, ha estat molt gran. Ja no em fa por haver d’exercir com a docent de la matèria, com m0’ho feia al principi, ja que considero que la domino bastant.

Com sempre, cal ser conscient que l’aprenentatge mai s’atura, com ja he esmentat en diverses entrades. Davant la incertesa de què passarà amb el mòdul de cara als anys vinents amb la nova reforma educativa, hem d’estar preparats i preparades per actualitzar-nos en coneixements. D’aquesta manera, continuen els objectius: estar al corrent de les pròximes modificacions curriculars i, sobretot, de l’avenç de la societat. I parlo d’aquest últim en tant que, el mòdul de FOL, és un mòdul que, deguda la seva transversalitat i utilitat pràctica a la vida diària i quotidiana lliga necessàriament amb la realitat i els esdeveniments socials, culturals i humanístics. És un mòdul viu i útil per a qualsevol persona.

Per finalitzar, vull destacar la importància del docent que es dedica a l’ensenyament de FOL. Aquesta persona ajudarà a formar persones des d’una perspectiva integral, treballant sobre la base de les diferents qualitats, competències i habilitats que hom pot arribar a assolir en el seu desenvolupament personal. És, doncs, important que el/la docent sigui una persona compromesa amb el coneixement i amb el seu alumnat, polivalent i polifacètica, creativa entre d’altres qualitats i aspectes al respecte.

Serà genial seguir-ne en constant formació a aprenentatge.

Fins a la propera!

El meu punt de partida en aquesta competència era, en un principi baix, essent la competència en la qual ja vaig establir que havia de treballar amb més profunditat. Així doncs, com a objectius inicials, em vaig proposar elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions.

Essent conscient, doncs, de la importància de la present competència per a ser una bona docent, m’hi vaig posar-hi a treballar-la tot abordant-la des de diferents perspectives, que em permetés un assoliment integral d’aquesta. D’aquesta forma, vaig anant treballant sobre la base de la lectura del llibre que vaig esmentar en l’entrada corresponent a la fase de desenvolupament. D’altra banda, el desenvolupament de les sessions en les pràctiques també m’han ajudat a progressar molt en aquest sentit, així com el desenvolupament de diferents treballs que hem hagut de realitzar en les diverses assignatures del màster en grup, el que m’ha ajudat a sortir de la zona de confort i conèixer noves persones, el que ha fet que deixi de banda la meva timidesa.

Arribats a aquest punt final, puc concloure que he notat una millora progressiva i així ho demostren diverses evidències, d’entre les quals voldria destacar aquelles aportades en la darrera fase, així com incorporar-ne de noves amb l’opinió de la meva mentora en la seva valoració final el darrer dia de pràctiques. Enfront dels diversos bloquejos amb els quals m’havia trobat en algun desenvolupament de les sessions durant la fase d’intervenció acompanyada, al final de la fase d’intervenció autònoma vaig aconseguir un nivell bastant bo de desenvolupament en aquest sentit. I així m’ho va fer saber la meva mentora, que em va destacar aquest punt com a valoració positiva del meu període.

Com a avaluació, m’agradaria fer una anàlisi sobre la base d’una taula proposada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a l’avaluació d’aquesta competència (Gobierno de Cantabria, s.d.). Tot i que està enfocada per a l’avaluació de l’alumnat, jo la utilitzaré per fer una autoavaluació. Com podreu observar La competència comunicativa es divideix en cinc subàrees, de les quals se’n valoren un o diversos aspectes. Cada columna té una puntuació específica entre 0 i 5. La puntuació màxima és, doncs, sobre 40 punts totals. En la meva autoavaluació –he marcat en verd aquelles caselles les quals considero que es corresponen amb les meves habilitats comunicatives– he tret una puntuació de 36 punts.

D’aquesta manera, puc extreure’n les següents conclusions. D’una banda, abans de fer l’autoavaluació considerava que la meva comunicació oral era bastant fluixa, i és que la realitat m’ha fet adonar del fet que he millorat bastant en aquest aspecte. Potser la meva perspectiva inicial resulta esbiaixada per posar-ne el focus exclusivament en el to de veu. Així i tot, inclús el to de veu l’he millorat moltíssim pràctica rere pràctica, mostrant-me més oberta i confident a l’hora d’exposar la matèria com de tractar amb l’alumnat i, en general, amb tothom, per la qual cosa em sento molt satisfeta.

D’altra banda, el que em preocupa és que tot i haver tret una puntuació força bona, hi ha paràmetres que no s’avaluen en aquesta taula. Així i tot, considero que el resultat final no variaria massa.

36 punts, en la nostra escala per excel·lència numèrica-avaluativa correspondrien a un 9 sobre 10, la qual cosa m’ha fet motivar per seguir millorant a aquest respecte.

Tot s’ha de dir, i és que, tot i haver millorat molt al respecte, l’aprenentatge, com ja he exposat en alguna entrada anterior mai s’atura. No només de la matèria, també molt important, sinó també de la resta de competències i habilitats docents que es requereixen per a ser un/a bon/a professor/a.

Així doncs, el repte continua!

I tu? T’animes a realitzar aquest exercici d’autoavaluació?

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Gobierno de Cantabria. (s.d.). Escala de valoración de la expresión oral. Castellano. Consejería de Educación, Cultura y Deporte. [Recurs en línea: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/http://educalab.es/documents/10180/494684/rubricascastellanoyplantilla3ep.pdf/38bdbaa8-b179-46e4-ab1d-03f12b8bed66]

En relació amb la dimensió ètica de la professió, tant a la primera fase com a la fase de desenvolupament ja vaig establir que era aquella en la qual més desenvolupada em trobava. Així i tot, durant aquest curs he seguit formant-me i aprenent en aquesta dimensió.

La revista digital, en concret, ha permès desenvolupar aquesta habilitat, ja que s’han hagut de tenir en compte factors ètics en la seva elaboració. L’aprenentatge inclusiu i que tingui en compte tots i cadascun dels estils d’aprenentatge de l’alumnat triat han tingut molt a veure en aquest aspecte. D’aquesta manera, atenint-nos a les necessitats individuals del grup triat com a les col·lectives s’ha intentat incloure la informació més rellevant per a ells, sempre des d’una perspectiva entenedora, emprant llenguatge tècnic però assequible per facilitar la comprensió dels conceptes de FOL i EIE.

Des d’una perspectiva ètica, s’han tingut en compte, entre d’altres, valors i principis com ara la solidaritat, el compromís social, el feminisme i la igualtat. S’ha pretès que mitjançant el desenvolupament de les activitats de la revista l’alumnat fos capaç de treballar els continguts bàsics de la matèria tot enfocant-los des d’una perspectiva integradora.

Quant a la resta d’activitats desenvolupades en la present assignatura, també he pogut treballar la dimensió ètica de la professió, concretament amb l’elaboració d’aquest portafolis, que m’ha dut a reflexionar-hi sobre aquest aspecte. Pensar en l’elaboració d’una revista d’aprenentatge permet desenvolupar aquesta pràctica reflexiva, ja que requereix una investigació prèvia del grup-classe al qual s’adreça, així com dels diferents estils d’aprenentatge.

D’altra banda, les converses sobre la seva elaboració amb la resta de components del grup ha permès també la discussió sobre l’ètica docent.

Com a evidència adjunto un dels exercicis pràctics de la revista que té en compte un aspecte ètic molt important sobre el qual s’ha de treballar en l’exercici docent: el benestar psicològic. La incorporació d’aquest tipus d’activitats determinen en gran manera les motivacions i interessos dels i les docents. Així, explicar i tractar causes i conseqüències d’un malestar psicològic, així com tècniques i recursos per a fer-lo front, no només des de la perspectiva laboral, sinó també personal permet determinar que el docent o la docent és una persona compromesa amb l’ètica i salut emocional del seu alumnat i que es preocupa per ell.

D’altra banda, l’elaboració de recursos i materials assequibles també són un factor que determina el desenvolupament ètic docent.

Com a objectius en aquesta dimensió durant la primera fase en vaig establir el d’adoptar com a modelatge i meta el comportament de la meva mentora de pràctiques, una persona compromesa amb l’aprenentatge i l’alumnat, atenta, empàtica i que sap escoltar i detectar les respostes correctes davant diferents situacions en les quals ens podem trobar com a docents. D’aquesta manera, considero que he assolit el meu objectiu inicial, tot i que l’aprenentatge en aquest sentit no s’atura mai, i sempre em trobaré en constant formació.

També vaig establir, en la primera entrada que “el/la bon/a docent no és aquella persona que en sap molt de la matèria. És aquella que s’involucra en la seva tasca, que s’estableix continua i diàriament metes cap a la progressió del seu propi aprenentatge”. Al final d’aquesta etapa m’agradaria afegir-hi un component més: l’humanitari. L’aprenentatge no tindria sentit sense que l’exercici del professorat fos estrictament competencial sense tenir-hi en compte les emocions i sentiments del seu alumnat. Aquí és on desenvolupa l’ètica docent i la seva importància. La nostra principal missió, imparteixis l’assignatura o mòdul que imparteixis és la de formar éssers en plenitud. I considero que aquesta darrera afirmació és la base de la docència.

D’acord amb la infografia que vaig realitzar sobre el Codi deontològic de la professió docent elaborat pel Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura, estableixo que he assolit satisfactòriament els principis que mouen l’acció docent: el compromís amb l’alumnat, amb el coneixement, amb la professió, amb la societat i amb l’ús responsable de la tecnologia.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (2024). Codi deontològic de la professió docent. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent

Com a objectius en aquesta dimensió vaig anticipar que els meus coneixements sobre Dret Laboral, part del contingut de la UF 1 de FOL, havien de ser actualitzats. A més, també em vaig proposar aprendre sobre aquella UF que considerava que portava més fluixa, la UF 2, relativa a Riscos Laborals.

És evident que en aquesta dimensió considero que he avançat bastant. De fet, és aquella dimensió on considero que he notat una millora molt progressiva i palpable.

Tant les pràctiques com les diverses assignatures del màster de FOL i l’elaboració de la revista, en partciular, m’han permès ampliar i actualitzar els meus coneixements dels continguts d’aquest mòdul.

Ja vaig exposar que, com que no he cursat mai una FP, els meus coneixements sobre el mòdul, tant en la seva estructura com en els seus continguts, en un principi em semblava un nou món. No obstant això, una de les coses que m’ha ensenyat estudiar Dret ha sigut desenvolupar capacitats i habilitats com ara la recerca d’informació. També vull destacar que et fa treballar sobre tots els aspectes de la vida quotidiana, pel seu caràcter multidisciplinari i present en tots els àmbits de la vida social.

Considero que en aquesta dimensió he assolit els meus objectius proposats. He après com s’estructura el mòdul de FOL, així com sobre els continguts que hem d’impartir. D’aquesta manera, a través de l’elaboració de la revista he hagut de fer una lectura detinguda i atenta de tots els continguts del mòdul per tal de fer una tria adequada per a la seva incorporació o exclusió de la revista digital. A més, el fet d’haver d’explicar quelcom amb les teves paraules resulta molt útil de cara a aprendre nous conceptes. T’obliga a entendre, el que no implica la memorització i resulta més eficaç a l’hora d’aprendre.

Un exemple de millora es troba en el fet que abans no en tenia molts coneixements sobre la tipologia de riscos derivats del treball. Ara he après la seva tipologia, que es divideixen en físics, químics i biològics i les característiques de cada grup. A més, també he hagut d’actualitzar conceptes que vaig estudiar a la carrera, a Dret al Treball, com ara la tipologia contractual, ja que amb les darreres reformes de l’ET alguns tipus de contractes, com ara el de pràctiques, han passat a anomenar-se’n d’una manera diferent.

També he après com fer una taula de valoració de riscos, i en funció d’aquí, quines mesures de protecció calen implementar, a partir de les taules que ofereix la Generalitat en el seu Manual 1-03/13 – Identificació i avaluació de riscos de seguretat. A més, aquesta tasca de recerca i investigació també m’ha fet aprendre sobre recursos i eines que poden ser interessants per a les meves classes. Així, la recerca d’estadístiques que evidencien la realitat els permet establir una connexió amb aquesta i, per consegüent, veure la utilitat de l’aprenentatge de l’aula més enllà de l’estricte àmbit acadèmic.

Com a evidències adjunto una infografia que he elaborat per a la revista on es poden veure alguns dels continguts que he treballat a fons, així com un exemple de les taules que apareixen en el citat Manual de la Generalitat per a la presa de mesures de protecció, per si resulta d’utilitat a algú.

No obstant tot l’exposat, crec que encara em queden conceptes, no per aprendre de nou, però sí per consolidar, ja que com a docent haig de tenir-los ben integrats, anant més enllà de l’estricte àmbit dels conceptes que s’expliquen a l’aula.

Un dels compromisos, segons el Codi deontològic de la professió docent, és aquell que té a veure amb el coneixement. Si bé és cert que aquest compromís engloba tota mena de coneixements, que resulten tan necessaris com els de contingut, en relació amb aquest últim, mai hem de donar coses per sabudes. Així, el nostre coneixement ha d’anar creixent diàriament.

A més, un mòdul tan viu com ho és el de FOL, implica la necessària revisió del coneixement constant, ja que aquest canvia a mesura que ho fa la societat, que ho fa dia a dia.

Així, seguiré treballant en la matèria com si no la conegués i el meu coneixement fos nul al respecte. I certament ho serà, en gran manera, a mesura que la societat segueixi avançant.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (2024). Codi deontològic de la professió docent. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent

Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació, (n.d.). Manual de Seguretat i Salut Laboral. Identificació i avaluació de riscos de seguretat. Manual 1-03/13. Recollit de: https://treball.gencat.cat/web/.content/09_-_seguretat_i_salut_laboral/publicacions/imatges/doc_15892393_1_cat.pdf

El meu punt de partida, en aquesta dimensió, vaig considerar que estava bastant avançat. Com a objectius, per tal de seguir millorant aquesta dimensió, vaig establir la recerca de noves eines i recursos digitals per a garantir un útil i eficaç aprenentatge de l’alumnat, a més d’aprendre a gestionar-me i fer servir eines com ara el full de càlcul de manera àgil per tal de donar resposta a la tasca més administrativa de la professió.

En aquest sentit, la revista digital ha estat de gran utilitat. Mitjançant la seva elaboració he fet servir l’eina Canva per elaborar diferents esquemes i infografies. A més, en la meva tasca de recerca de creació de recursos digitals també vaig descobrir un nou programa molt útil per a fer infografies com l’“Infogram”. Quant a la maquetació de la revista, estic molt satisfeta amb aquesta.

Com a nous coneixements de competència digital en l’àmbit organitzatiu, també he experimentat una millora progressiva. A la feina ens fan fer servir els fulls de càlcul per a l’entrada de notes. A més, he après a utilitzar aplicacions informàtiques de control i gestió docent com ara Esemtia.

També he après a fer servir el Classroom i el Moodle. La veritat és que en un principi fer servir el Moodle em va resultar complicat, però amb la pràctica el veig un recurs de molta utilitat, abast i potencialitat.

A més, per a la preparació de la revista hem hagut de cercar informació a internet. Tasca que implica, a més d’habilitats de recerca, habilitats de distinció de la informació rellevant i verídica, d’aquella que no ho és.

Mitjançant el Pràcticum, en el qual he hagut de realitzar un diari de pràctiques, he triat la forma de fer-ho en Google Slides a partir d’una plantilla que vaig trobar en Slidesgo. En la seva elaboració m’he vist obligada a explorar aquesta eina, ja que mai l’havia fet servir. A més, he descobert una forma de crear i modificar “ninots” per a fer les prestacions més visuals i personalitzades.

Com a evidències adjunto diversos esquemes i infografies elaborats per a la revista digital. També adjunto l’enllaç a la nova pàgina web descoberta per a la realització d’infografies, així com la que permet crear ninots per a les diapositives de presentacions.

A més, al Pràcticum vaig assistir a un claustre on es va treballar la competència digital docent amb la meva mentora. Realment va ser molt útil i enriquidora i vaig prendre apunts de la sessió. La dinàmica va ser la següent: primerament, tots i totes els docents havien de preparar una situació d’aprenentatge relacionat amb algun contingut del seu mòdul i recollir-lo en un document amb les formalitats que s’esmenten en aquest. Així, el document havia de tenir una portada, un índex automàtic, la identificació del centre mitjançant la inserció del logo de l’institut o requisits com ara utilitzar notes a peu de pàgina per a enllaçar la bibliografia utilitzada, entre d’altres.

Durant el desenvolupament de la sessió, a banda d’una petita explicació sobre la importància de la competència digital i alguns consells útils per a fer servir les eines que Google posa a la nostra disposició, com ara els fulls de càlcul, el correu o el Classroom, se’ls va demanar fer diverses tasques que pretenien tant el desenvolupament competencial (fent incís en l’avaluació formativa-formadora) com la competència digital.

D’aquesta manera, mitjançant la revisió de les diferents situacions d’aprenentatge entre grups de docents, havien d’acabar elaborant un nou document, amb les formalitats que es demanaven avaluant el treball d’un altre docent del grup contigu, fent servir el model ADDIE.

Va ser una experiència realment profitosa per al meu desenvolupament personal-professional, ja que vaig aprendre molts conceptes digitals i diverses funcions “amagades” del Classroom. Alhora, vaig descobrir el model ADDIE com a possible model reflexiu i que em pot ajudar, a banda dels estudiats en l’assignatura del Pràcticum, a fer introspecció i autoavaluar-me en relació amb les diferents competències que se’ns requereixen als i les docents per a desenvolupar la nostra tasca de manera eficient i correcta.

Adjunto també alguna informació rellevant al respecte, en concret sobre el Model ADDIE, per si resulta del vostre interès.

REFERÊNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Aquesta era, i és, la dimensió que més em preocupava. Així, a la Fase de Disseny em vaig establir com a objectius elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions. El procés per a fer-ho era la pràctica, tant en el Pràcticum com amb els diversos treballs en grup a desenvolupar en el màster.

I la veritat és que crec que vaig pel camí correcte. Si bé és cert que em queda encara bastant treball per a fer en aquesta dimensió, també és cert que he notat una millora progressiva. Això ha estat així en tant que, la pràctica diària com a docent m’ha permès treballar molt aquesta dimensió.

Com ja he exposat en l’anterior entrada, referent a la dimensió ètica de la professió, durant aquesta fase de desenvolupament de la revista he començat a treballar en un Institut com a professora de Grau Mitjà i Superior. El problema es va fer evident al principi, on tant alumnes com professors que compartien aula amb mi em van suggerir que havia de millorar el to de veu i parlar més alt, perquè al fons de la classe (són classes molt llargues) no arribava allò que estava explicant. Com a alternativa em van suggerir l’ús del micròfon del qual disposem en el centre. No obstant aquesta possible solució, volia superar-me i arribar al meu objectiu de forma “neta”. Així, pràctica rere pràctica a l’aula cada dia, em sento més confiada i elevo més el to de veu. Al final del trimestre el Cap d’estudis, que comparteix aula amb mi, em va dir que havia millorat molt el to de veu. Per mi va ser realment un repte, i segueix sent un repte, en tant que considero que encara haig de seguir millorant aquesta dimensió.

Aquesta pràctica també m’ha permès treballar la timidesa. En els darrers mesos he conegut a molta gent nova, he hagut de començar a treballar amb persones noves, hem fet nous grups de treball al màster que ens han ofert la possibilitat de treballar amb persones de diferents especialitats i amb les que he entaulat molt bona relació. Tot això m’ha ajudat a prendre-li terreny a la vergonya, a l’hora que sortia de la meva zona de confort: el món explorat. Sortir al món inexplorat està ple de noves oportunitats i experiències.

Per altra banda, també he anat perdent la por de parlar en públic. De nou, en aquesta dimensió torna a ser clau el paper que ha jugat el fet d’haver de parlar diàriament en una aula a 33 alumnes. Al principi va ser complicat, però a mesura que anaven passant les setmanes se’m va fer quelcom cada cop més fàcil. Penso, doncs, que la meva por irracional no era aquella que tenia a veure amb el fet mateix de parlar en públic, com aquella que deriva que no m’escoltessin o que no els interessés el que estava explicant. Per això he buscat formes de fer les meves classes atractives i dinàmiques. L’experiència com a estudiant em deia que no podia arribar a una classe i llegir la presentació. Així, el meu mètode ha consistit en tècniques com ara tenir de suport el PowerPoint (per facilitar el material al meu alumnat i així es puguin dedicar a escoltar-me evitrant distraccions) i explicar la matèria amb exemples de la vida diària, interpolant-los constantment amb preguntes sobre el que estic explicant, i així poder veure què n’opinen o quin és el nivell inicial de coneixements què disposen. Aquesta tasca la duc a terme considerant el perfil del meu alumnat. Cada cop els conec més, de manera que sé què els motiva i que no. D’aquesta forma, els transmeto la confiança necessària perquè em comuniquin les seves inquietuds o els meus punts febles.

Com a evidència que, si bé és cert que he millorat la competència oral, encara l’haig de continuar millorant, us deixo unes fotografies d’un exercici que vaig fer a l’aula a mitjans del mes passat per veure en què havia de millorar. Els vaig demanar que escrivissin en un paper quins consideraven que eren els meus punts forts i febles, així com possibles suggeriments. No van estar pocs aquells que em van apuntar, entre els punts febles, el to de veu. Així, a final del trimestre els vaig tornar a demanar opinió i em van contestar que havien notat una millora bastant palpable i que les explicacions arribaven al final de la classe.

A més també us deixo captures de pantalles d’algunes conversacions d’un dels diversos grups de treball del màster per WhatsApp que evidencien la millora en l’establiment de les noves relacions personals.

També he llegit un llibre sobre la comunicació del professional docent, Comunicación efectiva en el aula. Técnicas de expresión oral para docentes de Gloria Sanz que m’ha estat de molta utilitat.

En conclusió, considero que haig de seguir esforçant-me per millorar aquesta dimensió, que continua sent aquella en la qual menys desenvolupada estic.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Sanz, G. [Gloria]. (2005). Comunicación efectiva en el ala. Técnicas de expresión oral para docentes. Barcelona (Graó).

En la meva reflexió sobre aquesta dimensió efectuada a la Fase de Disseny, vaig establir que considerava que era aquella on més desenvolupada em veia. De fet, vaig explicar que vaig triar la professió precisament pels valors i principis ètics que em mouen. Com a objectius em vaig establir, a partir de la reflexió d’una situació viscuda a l’aula durant el desenvolupament del Pràcticum, un incident crític, que el meu fi en aquesta dimensió era arribar a assemblar-me a la meva mentora, una persona a més de compromesa amb la feina, també amb el seu alumnat, la solidaritat i la responsabilitat, i sobretot amb l’ètica i igualtat. I per a fer-ho, havia d’analitzar molt bé el seu comportament, per tal d’adequar-m’hi i aprendre a desenvolupar-me èticament parlant encara més.

Durant aquesta fase de la revista he experimentat una evolució molt patent en aquest sentit. I això ha estat així per diversos motius.

En primer lloc, havent avançat més en el màster, el meu punt de partida en coneixements ètics de la professió és molt més elevat. Hem hagut de llegir diversos textos que ens han fet reflexionar sobre aquest punt, com ara quin tipus de lideratge podem assumir o com l’empatia resulta especialment important en la tasca de la tutoria per tal de fer que l’alumne es mostri obert i receptiu. I la reflexió no s’atura aquí, sinó que, com a Repte 4 del Pràcticum on hem de portar un diari de pràctiques he fet diverses entrades amb reflexions personals sobre l’ètica docent, un dels eixos de l’assignatura.

En segon lloc, perquè durant aquesta fase, he passat de ser una persona sense cap mena de formació ni experiència docent, a no només haver de fer intervencions acompanyades a les aules, sinó que també he començat a treballar en un centre com a professora de Grau Mitjà i Superior de Gestió Administrativa i Administració i Finances. Sens dubte, si bé la teoria és necessària per a establir una base per a la pràctica, la realitat, viscuda a través del Pràcticum i de la feina, m’ha fet adonar molt més de la importància que desplega aquest punt, així com millorar i aprendre a un ritme vertiginós.

Són molts, doncs, els moments en els quals m’he trobat amb diversos dilemes ètics derivats del meu exercici com a docent. I poder recollir aquestes preocupacions i posar-les en comú amb altres docents (sobretot, la meva mentora i companys i companyes de feina) m’han permès aprendre diferents solucions, o si menys no, explorar noves perspectives, dels reptes ètics que comporta la professió.

És aquesta mirada enriquidora que m’està ensenyant a ser una bona docent. La perspectiva d’adoptar docents referents, que pels seus valors, no només t’impulsen a seguir aprenent, sinó que també són una font molt importantíssima de referència i, per tant, de com fer-ho. L’experiència, considero, doncs, és el que m’està ajudant a posar en prova els meus principis i bases.

Com a evidències, puc fer constar un fragment de les diverses entrades en el diari de pràctiques en les quals reflexiono sobre l’ètica docent. A més, m’agradaria adjuntar una infografia en la qual confecciono una infografia qe recull els punts més importants del Codi Deontològic docent a partir de la recerca i revisió del “Codi deontològic de la professió docent” elaborat pel Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura.

Un altre aspecte que pot donar suport al meu compromís ètic és la tria de la temàtica del TFM: la importància de l’educació emocional, dins el currículum de FOL, per a la inserció i manteniment en el mercat laboral del jovent. Volia enfocar el TFM des d’una òptica que em permetés tractar i treballar la qüestió educativa i la potencialitat de FOL per a formar adults responsables i amb una adequada salut emocional. Per aquest caire més sociològic o psicològic del problema que abordo, es pot entreveure una de les meves preocupacions com a docent, la manca d’eines emocionals per a fer front als reptes de la vida quotidiana de l’alumnat.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (2024). Codi deontològic de la professió docent. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent