FASE DE DISSENY

Jo no recordo haver cursat mai l’assignatura de FOL. Vinc de l’ESO i d’un batxillerat d’humanitats, diplomatura d’educació social i un postgrau en educació sistèmica. En aquests anys d’educació formal, si m’aturo i miro enrere, mai ningú m’ha informat de coneixements que han format part del meu dia a dia laboral i que he hagut d’anar aprenenent quan hi ha hagut algun inconvenient o problema.

He firmat contractes sense entendre’ls, he cobrat les nòmines sense voluntat de comprendre el que hi recullen i no he participat activament de cap sindicat, per fer-ne un resum. Tot això per mi ha anat cobrant sentit a mesura que ha estat necessari per alguna cosa, per exemple, quan he agafat una baixa i el meu sou ha canviat, quan he necessitat gaudir d’una suspensió de contracte de treball per maternitat i lactància, quan he necessitat demanar una prestació per desocupació i et preocupa saber quant has cotitzat, etc. És per tot això, que a dia d’avui em sento una mica familiaritzada amb el contingut però que n’he d’aprendre molt! I, per tant, no cal dir que el que espero d’aquest curs és aprendre tot això tant necessari pel dia d’avui i de demà per les persones!

El llibre que m’han proporcionat a l’institut on faig les pràctiques em serveix per actualitzar-me i aprendre els continguts de FOL i d’EIE :)

FASE DE DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament de la revista ha estat clau per a l’aprenentatge del contingut de FOL. A mesura que fèiem la selecció dels temes, calia pensar, alhora, en què volíem aprofundir. Això em va permetre familiaritzar-me amb els continguts i identificar els més rellevants per als cicles formatius als quals assistíem.

Paral·lelament, les pràctiques ens van oferir la opció d’entrar a les aules i veure com es donava l’aprenentatge de FOL. Això em va permetre conèixer de primera mà les necessitats de l’alumnat i compartir dubtes i converses amb el tutor, les companyes d’estudi i el meu company de grup. Aquest treball en equip va ser fonamental per a valorar la tria de la informació i el seu desenvolupament per a la revista.

Per exemple, a mesura que s’apropava la primavera, van començar a sorgir converses en relació als camins possibles un cop acabés el curs. Aquí vaig poder observar que hi ha un volum gran d’alumnes que té ganes d’anar a la universitat i comença a preocupar-se per les notes de tall o les notes que els hi quedarà un cop acabi el cicle.

També hi ha persones que han trobat estabilitat laboral i que ara volen que aquest sigui el camí. Per això, és important que no s’oblidin d’anar-se formant per a quan vulguin seguir fent un altre camí en el futur, per exemple.

Per mi, el desenvolupament de la revista a estat clau per cursar jo també la matèria de FOL i sentir que en tinc els coneixements, malgrat em cal seguir aprofundint!

Imatge pròpia: converses amb l’alumnat de FOL que m’han permès seleccionar la informació més rellevant.

FASE DE PUBLICACIÓ

Com a final a les meves reflexions, voldria destacar la dimensió d’aprenentatge continu  de la matèria de FOL. A diferència d’altres àmbits on els conceptes poden tenir una certa estabilitat al llarg del temps, FOL es troba lligada a la realitat social i, per tant, de canvis. Això significa que l’aprenentatge en FOL no es limita a aprendre’n el contingut i ja està sinó que exigeix una actitud activa per estar al corrent dels canvis que es profueixin.

En aquest sentit, els docents de FOL tenim la missió d’estar al dia per transmetre aquest coneixement a l’alumnat. També adaptar-nos als canvis del nou currículum que entra en vigor el curs vinent on guanya molt pes l’orientació laboral, l’autoconeixement, el treball de les competències, soft skills, etc.

Imatge pròpia: captura de pantalla d’una reunió per docents sobre el nou currículum.

Per acabar, m’agradaria manifestar que considero que he assolit els objectius d’aprenentatge delq que parlava en la primera fase. No obstant això, sóc conscient que l’aprenentatge en FOL és un procés continu que no s’acaba amb la finalització d’aquesta assignatura. Com ja he dit, la matèria està intrínsecament lligada a la realitat social i, per tant, està en constant evolució. Això significa que la meva formació ha de continuar de manera permanent.

FASE DE DISSENY

He de dir que no ha estat una competència complicada per mi en cap moment de la vida i que arrel d’aquest màster he descobert que l’edat passa factura! I no perquè sigui molt gran sinó perquè al no utilitzar-ne tant o que l’ús quedi reduït allò que necessites per desenvolupar la teva feina… doncs ha fet que me n’adones que hi ha moltes eines noves d’aprenentatge que desconec i que no hi estic gens familiaritzada.

Penso que és important que m’actualitzi i em posi al dia perquè els estudiants ho estan molt i és important poder veure quines possibilitats i limitacions tenen i quines em poden ser beneficioses a l’hora de desenvolupar la meva tasca docent.

Sense anar més lluny, he necessitat força estona per entendre com funcionava Folio, trobar com fer una entrada i poder començar a editar la meva entrada. Desconeixia aquesta eina! Tampoc havia jugat mai a un Kahoot, ni utilitzat el Classroom, entre d’altres.

És per això que em poso al dia, tot mirant altres persones que comparteixen els seus coneixements de FOL, a través de blogs i comptes d’Instagram per poder anar enganxant el fil!

https://www.gaudintfol.com/inici

https://flippaconfol.com/

En relació això, em proposo acabar el curs havent utilitzat diferents eines digitals per acompanyar el meu aprenentatge dels continguts de FOL.

FASE DE DESENVOLUPAMENT

Evolucionar en la competència digital ha estat necessari per dur a terme el desenvolupament de la revista. Vam haver de pensar en quin suport volíem tirar endavant per a la fase de publicació. Vam considerar diversos suports, avaluant la facilitat d’ús, la personalització, la qualitat del resultat final i el temps disponible!. Finalment, vam optar per Canva, ja que ja hi havia treballat prèviament i ens sabíem moure i tenir control sobre el disseny i la publicació.

Tot i això, la meva experiència amb Canva m’ha permès descobrir noves eines incorporades, com ara la funció d’inserir vídeos i la creació d’índexs.

Per valorar-ho, vaig xafardejar altres aplicacions i m’he anat apropant al Genially ja que presenta recursos molt atractius i segurament serà el que escolliré perl meu treball de final de màster.

He explorat altres aplicacions com Genially, que m’han atret per la seva varietat de recursos visuals i atractius. Considero que Genially pot ser una eina molt útil per el meu treball de final de màster ja que m’ofereix la possibilitat de crear continguts dinàmics i atractius amb metodologia basada en la gamificació.

Captura de la informació final valorada a l’apartat de nòmines de la revista digital.

FASE PUBLICACIÓ

Seguint la línia del que ja he explicat en l’àmbit comunicatiu, reflexionar sobre el paper les tecnologies en l’àmbit educatiu ha estat un dels temes que han tingut importància durant aquests mesos. La incorporació d’eines tecnològiques en els processos d’aprenentatge ha demostrat el seu potencial per a flexibilitzar i enriquir l’experiència dels alumnes però també he pogut apreciar  durant les pràctiques que no totes les tecnologies s’ajusten a tots els grups. En aquest sentit, penso que és necessari reflexionar sobre l’ús que volem fer d’elles, quins objectius pretenem aconseguir i, a més, tenir en compte el grup amb el qual estem treballant.

En el cas de la revista digital de FOL que hem creat, si bé es tracta d’un material de consulta fàcilment accessible per a tot l’alumnat, considero que el seu potencial pedagògic serà més gran si s’utilitza de manera guiada i reflexiva a l’aula. Sense aquesta orientació, és possible que no tots els alumnes en puguin treure el màxim profit.

Aquesta entrada, va estretament lligant amb l’ètica docent.

Captura de pantalla del menú amb conceptes que hem inclòs a la revista per fer arribar a l’alumnat.

A tall de conclusió, m’agradaria manifestar que considero que he assolit els objectius que em vaig proposar a l’inici. M’he anat familiaritzant amb altres eines digitals malgrat encara necessito una mica més de temps per aprofundir-hi més!

FASE DE DISSENY:

Pel que fa aquest àmbit, considero que no és un àmbit en el qual hi tingui dificultat. M’agrada explicar-me, compartir amb les persones i comunicar allò que penso i sento. Penso que és primordial per apropar-se a l’altre, compartir una mica d’allò que portem dins, d’allò que forma part d’una mateixa. Considero que m’agraden les relacions sinceres, sense aparences ni dificultats i on les coses hi poden ser dites.

Dit això, també penso que d’entrada, això no és el que es troba a l’aula. Bé, no és tampoc el que s’ha de trobar ja que no hi anem a fer amics però si que alguna cosa de les nombrades hi ha d’haver. Penso que hi ha d’haver relacions sinceres, amb límits establerts i hi ha d’haver proximitat perquè l’aprenentatge sense vincle, no pot ser significatiu. Penso que calen paraules càlides i ganes d’acompanyar a les persones amb qui comparteixes el camí.

En relació al comunicació si que he de dir que m’he hagut d’anar adaptant a treballar en grup, quadrar disponibilitats i organitzar-me a nivell familiar per poder seguir endavant amb el màster. És per això, que vaig formar grup amb dues persones més que es trobaven amb una situació vital força semblant a la meva i des d’aquí podíem entendre’ns. Arribat aquest punt, una companya ha deixat el màster i, per tant, ens hem quedat fent grup de dos. I la feina s’ha fet més gran però la logística més fàcil… posar-te d’acord amb una persona és més fàcil que fer-ho amb més.

És per això nombrat, que valoro que a nivell de grup, vam poder despedir a la companya des d’un lloc amable i càlid, perquè abans de ser estudiants som persones i perquè les necessitats personals està molt bé que passin per davant de les formatives. Ara, però, ens espera organització i molta feina per davant amb el petit grup que formem per seguir amb la revista que vam engegar!

FASE DE DESENVOLUPAMENT

La competència comunicativa durant la fase de desenvolupament ha estat clau. La creació de la revista digital, perquè sigui coherent, necessita que la informació arribi a l’alumnat i això és el que he intentat fer. En aquest sentit, la idea que hem perseguit ha estat comunicar de manera clara i concisa tots els continguts de la revista per escrit. Per a aconseguir-ho, ha estat necessari imaginar la situació i pensar en les necessitats de l’alumnat. També hem dedicat un temps a recordar les nostres experiències quan teníem la seva edat per a connectar amb ells i entendre millor què els podia interessar. Personalment, he recordat que no en sabia res de temes laborals i el meu primer contracte el vaig portar a casa, abans de firmar perquè no tenia la capacitat per entendre el que hi deia! Els meus pares, em van poder explicar tot allò que hi deia.

Durant aquesta fase també hem tingut algunes converses amb alumnes a les classes de Formació i Orientació Laboral. Això ens ha permès conèixer el seu nivell de coneixement i identificar els temes en què necessitaven més informació. Per això, puc afirmar que també ha estat important la capacitat de treballar en equip, per la coordinació establerta amb el meu company i per la voluntat d’aprofundir en les necessitats de l’alumnat.

Captura de pantalla de les converses setmanals amb el meu company de grup.

FASE DE PUBLICACIÓ

L’experiència de crear una revista digital compartida sobre FOL m’ha permès reflexionar sobre el paper de la comunicació i les tecnologies en l’àmbit educatiu. La incorporació d’eines tecnològiques en els processos d’aprenentatge ha demostrat el seu potencial per a flexibilitzar i enriquir l’experiència dels alumnes.

La revista ha estat el resultat d’un treball en equip continu, on la comunicació constant entre nosaltres ha estat clau per fer les entregues i per expressar dubtes i malestars. Per fer-ho possible, hem hagut de desenvolupar habilitats personals i de reflexió tots els membres (inicialment érem tres i al final hem quedat dos de nosaltres).

El repartiment de tasques i la responsabilitat individual sobre cada apartat de la revista han estat importants per la seva elaboració. Tot i això, el treball en equip s’ha anat teixint en tot moment,  amb valoracions i reelaboracions col·laboratives.

Cadascun de nosaltres ha aportat el seu granet de sorra per enriquir el projecte amb els coneixements i punt de vista! I finalment, puc dir que n’estic contenta del treball final. De l’esforç per dur a terme la revista i de la informació que hi conté.

Captura de pantalla de la portada de la revista digital.

Per finalitzar, m’agradaria dir que la creació de la revista digital ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès desenvolupar habilitats com el treball en equip, la gestió del temps i la comunicació. També, m’ha apropat a reflexionar sobre el paper de la comunicació en l’educació.

FASE DE DISSENY

La dimensió ètica de la professió sento que és quelcom que no em queda lluny ja que sóc educadora social de professió i els principis ètics estan molt presents en el nostre dia a dia laboral acompanyant a persones amb situacions de vulnerabilitat. El meu dia a dia en les meves experiències laborals, ha estat intentant que aquelles persones que es troben en situacions d’exclusió social (joves tutelats, alguns d’ells també migrats sols) puguin viure i conviure amb valors de justícia, igualtat, responsabilitat social, empatia i molts d’altres.

En el cas del docent, com a educador a l’educació formal, penso que el compromís és despertar l’interès i les ganes d’aprendre, però tal i com diu Fuentes (2020) al llibre Ética para la excelencia educativa” crec que no podem oblidar que aprendre es un acte radicalment lliure i per tant que el docent no pot controlar; això si, crear les condicions necessàries a l’aula i des de la relació perquè això pugui ser possible si que també forma part del nostre compromís.

Ser una persona de referència, que crec que la docència ens hi situa, ens permet tenir la capacitat d’influir de manera significativa en el desenvolupament intel·lectual, social i personal de l’alumnat i és per això que la responsabilitat ètica i moral del docent hi té un paper important.

Si que penso que sovint, quan em trobo amb dilemes ètics, necessito posar-ho en comú amb un equip. Molts cops parlant, explicant-li a l’altre i/o escoltant l’altre, em va bé per endreçar-me les idees, pensar solucions o veure una mica més de llum a algun problema. En relació a la dimensió ètica, que en vam reflexionar una mica a l’assignatura de pràctiques, vaig descobrir a través del màster la web de CRITIC on després de navegar-hi una mica per la pàgina web vaig veure que la majoria d’incidents derivaven de problemes ètics. N’adjunto evidència en la imatge principal.

Crec que en la pràctica docent també n’hi ha molts de problemes ètics, me’n ve més d’un al cap des de que estic fent les pràctiques a l’institut i crec que força docents no saben com actuar davant d’algunes situacions… perquè són temes delicats.

En relació aquest tema, m’agradaria millorar la meva assertivitat per no evitar dir les coses i també per entomar la incomoditat del “conflicte” quan es necessari parlar-ne. Això és un tema molt ampli, per això crec que els objectius que em proposaré són: compartir amb el meu tutor els conflictes que observi i/o em trobi a l’aula com també que aquests vagin acompanyats de reflexió. Penso que l’hàbit reflexiu és una eina molt valuosa en la pràctica docent i ofereix una base de coneixement, d’un mateix i de la professió molt important.

FASE DE DESENVOLUPAMENT

En el transcurs del projecte de la revista, he trobat diversos obstacles que han fet posar a prova la meva capacitat de gestió i la meva consciència ètica. A nivell personal, he hagut de resoldre circumstàncies que han afectat el ritme de treball grupal. Hem experimentat imprevistos i situacions personals dels companys que han alentit el progrés de la revista digital.

Davant d’aquestes dificultats, he necessitat reflexionar sobre com abordar la situació de manera responsable, tenint en compte tant el meu benestar personal com els sentiments del meu company i del projecte en general. En aquest sentit, he prioritzat la humanitat per sobre de la nota, prenent decisions que consideraven que eren justes per tots dos.

Vaig valorar que era necessària informar de la situació per una millor gestió de la situació. Per això, vaig redactar alguns correus a les docents sobre les dificultats amb les que ens trobàvem, descrivint la situació de manera objectiva i sense culpabilitzar. El meu objectiu ha estat buscar solucions per garantir el benestar personal i també pel que fa l’entrega del repte.

Penso que la dimensió ètica del docent està estretament lligada a la nostra ètica personal i a com ens definim com a persones. En aquest sentit, puc afirmar que em sento satisfeta amb l’evolució personal durant aquest any acadèmic i de les relacions, tant personals com professionals, que he establert.

És per això, que puc dir que els objectius marcats en la fase de disseny els he anat duent a terme. He pogut compartir amb el meu company la meva preocupació per la nota i transmetre com em sentia jo. També he pogut compartir el meu malestar amb persones properes, per posar-hi veu i poder pensar des d’altres punts de vista allò que estava passant.

Com a evidència hi ha els correus enviats  a les docents:

FASE DE PUBLICACIÓ

Tot i que les dimensions de les quals parlo estan estretament relacionades, faig entrades separades. En aquest últim punt m’agradaria parlar de la digitalització i l’ètica del docent i la responsabilitat que tenim en com treballem amb l’alumnat amb les eines digitals.

Si bé la digitalització pot oferir eines poderoses per a dinamitzar i enriquir l’aprenentatge, també comporta nous reptes i responsabilitats en un món on la informació és abundant i immediata, cal tenir cura de no oblidar altres coses importants pel camí com són els moments de pausa i de reflexió que sovint acompanyen la lectura en paper.

Quan la informació es troba en una pantalla digital, connectada a internet, si no hi ha molta consciència, ens desconnecta ràpid perquè amb un “clic” ja som en un altre lloc, una altre història, una altre informació.

És per això que penso que cal que siguem conscients i provoquem espais de realitat entre tanta digitalització per facilitar els moments de pausa, de desacceleració, de reflexió a les aules. Aquesta és una responsabilitat docent important a dia d’avui que de ben segur que ens permetrà generar processos d’aprenentatge més pausats i cuidats.

Com a evidència hi ha l’activitat que hem suggerit a la revista, que necessita d’una mica de pausa!

Aquesta experiència ha estat un punt rellevant en el meu camí professional. M’ha permès reafirmar les meves ganes per la docència i acompanyar-la de reflexió de temes que m’anirè trobant durant la meva tasca professional.