La finalització de la revista no només marca el tancament d’un projecte, sinó també l’inici d’una nova etapa al aproximar-nos al final del màster. Hem aconseguit bon treball que esperem que sigui útil i inspiradora per als alumnes, tant els de l’Institut Miquel Biada, com per vosaltres.

Durant el procés de finalització de la revista, hem tingut l’oportunitat de reflexionar sobre tot el treball que hem fet i celebrar els èxits que hem aconseguit com a equip. Hem revisat els últims detalls, assegurant-nos que tot estigués en ordre abans de la publicació final.

Recordeu que podeu accedir a la versió final de la revista digital “Set de FOL” que hi ha penjada al fòrum i esperem que aquesta publicació sigui una font d’inspiració i coneixement per a tots

Ara, mentre ens acomiadem de la revista “Set de FOL”, ho fem amb un cor ple de gratitud i orgull per tot el que hem aconseguit. Ha estat un viatge increïble i estic emocionat per veure el que el futur ens reserva.

Des dels primers dies del projecte, quan vam decidir el tema i l’objectiu de la revista, fins a la seva publicació final, hem treballat amb passió i determinació per crear una publicació que sigui informativa, inspiradora i atractiva per als alumnes.

Voliem que la revista cobrís diversos aspectes tant de formació i orientació laboral, com específicament de mecatrònica digital. Per sort hem tingut accés a molta informació  i materials que ens han ajudat a elaborar la revista de la millor forma possible.

El procés de creació del contingut ha estat una experiència enriquidora. Hem pogut profunditzar en molts aspectes i, per la meva part m’ha ajudant a ampliar coneixements de molts aspectes de l’orientació laboral que hem seran molt pràctics en la meva tasca docent i espero que també sigui igual d’enriquidor per a qui la llegeixi.

La tasca de disseny ha donat el seus fruits en aquesta part, ja que era un aspecte crucial del nostre projecte. Vam voler que la revista fos visualment atractiva i fàcil de llegir, utilitzant una combinació de text, imatges i elements visuals per captivar l’atenció dels lectors.

Malgrat els reptes i les hores de treball dedicades al projecte, cada pas del camí ha estat gratificant. Veure com la revista prenia forma i es convertia en una realitat ha estat una experiència increïble, i estic orgullós del que hem aconseguit com a equip.

Vull dedicar aquesta entrada a parlar sobre una part fonamental del nostre projecte de creació de la revista digital “Set de FOL”: el disseny. Des del primer moment, sabíem que el disseny de la revista seria crucial per captar l’atenció dels lectors i transmetre el nostre missatge de manera efectiva.

Quan vam començar a pensar en el disseny de la revista, teníem diversos objectius en ment. En primer lloc, volíem un disseny atractiu pels alumnes, que fos fàcil de visualitzar el contingut important i alhora divertida, però al mateix temps volíem tractar temes importants del món laboral de la mecatrònica.

Vam decidir optar per una combinació de colors vius i indicacions vistoses per atraure als lectors i facilitar la transmissió d’informació en una ullada ràpida, a més de links on poder profunditzar les entrades importants.

Un dels reptes més importants va ser trobar el equilibri adequat entre text i imatges. Vam voler assegurar-nos que el disseny no només fos estètic, sinó també funcional, garantint una bona legibilitat dels articles i una distribució equilibrada del contingut visual. Per aconseguir això, vam experimentar amb diferents tipografies i formats de pàgina fins a trobar la combinació perfecta.

Així doncs, crec que la nostra revista ha plasmat realment el que teníem en ment abans de començar, cosa que no sempre és fàcil.

Abans de començar amb la tasca de crear la revista digital de FOL, tenia una idea clara dels objectius d’aprenentatge establerts pel curs, conceptes fonamentals relacionats amb el mercat laboral, la legislació laboral, els drets i deures dels treballadors, i les estratègies per a la cerca de feina i el desenvolupament professional.

Per la meva part, volia aprofundir en com funciona el mercat laboral, comprendre els drets i deures dels treballadors, aprendre tècniques efectives per a la cerca de feina i desenvolupar habilitats per a la gestió del temps, la presa de decisions i la resolució de conflictes laborals. Ho imaginava com una oportunitat per adquirir coneixements pràctics i consells útils per a la meva futura carrera professional.

Durant el procés de creació de la revista digital de FOL, he après una ampli ventall de conceptes i estratègies relacionades amb el món laboral. He investigat sobre la normativa laboral vigent, els mecanismes de protecció dels treballadors, les formes de contractació i els aspectes legals de les relacions laborals.

Gracies a ser un treball grupal m’ha permés veure altres perspectives de concepte que volia explicar en un format que potser no era el més adequat per una revista digital, però per això estem, per ajudar-nos.

En aquesta entrada vull reflexionar sobre un aspecte clau de la nostra revista digital “Set de FOL”: la seva portada. La portada és la primera cosa que els lectors veuen quan agafen la revista, i és vital captivar la seva atenció des del primer moment. Amb això en ment, vam decidir optar per una portada simple i formal, amb una única fotografia com a element principal i jugar amb una paleta de colors suaus i sobris per donar aquest element de formalitat, ja que al final aquesta revista va dirigida a la formació i orientació laboral.

Pel que fa al disseny, hem optat per una estètica formal i minimalista. La imatge ocupa la major part de la portada, amb el títol “Set de FOL” en una tipografia elegant i destacada a la part lateral i amb aquesta una paleta de colors sobris, donem un toc de serietat i professionalitat a la portada.

Malgrat la seva simplicitat, creiem que la nostra portada és efectiva i impactant. El seu disseny minimalista permet que la fotografia i el títol siguin l’element central, captivant immediatament l’atenció dels lectors. A més, el títol “Set de FOL” comunica clarament el contingut de la revista, indicant que es tracta d’una publicació dedicada a la formació ocupacional i laboral.

Si bé, dins de la revista ens permetem ser una mica més informals afegint elements com una sopa de lletres, la portada necessitava donar aquest toc formal per a la revista.

A vegades quan un ha de fer un treball té clar de bon inici serà el nucli d’aquest i quin tema tractarà, no va ser aquest el cas per mi.

Vam començar el període de pràctiques de forma una mica controvertida, de 3 integrants 2 no vam tenir accés al centre on les realitzàvem fins a l’últim dia, i per tant, no sabíem fins a quin punt podríem accedir a la documentació necessària en cas de triar el nostre centre. Per sort la nostra companya Laura si que portava uns dies fens les pràctiques i tenia accés total a la informació que necessitàvem per tirar endavant la feina de la revista digital, va ser així com vam triar la mecatrònica industrial com a centre del treball.

No era molt coneixedor de la mecatrònica industrial, si més no amb profunditat. Gracies a treballar aquest tema puc dir que ara soc bon coneixedor d’aquesta especialitat, sobretot també al fet que tots els integrants del grup hem anat treballant diversos apartats i no sempre ens em mantingut a la mateixa àrea, això ha permès que tots tres ens involucréssim en totes les parts que componen el treball i per tant haver de dominar la temàtica.

Si el dia de demà algú em pregunta per la mecatrònica industrial, tinc molt a dir.

Per la meva part, estic acostumat treballar en un mateix lloc, si he de revisar correus, que sigui al mateix lloc on tinc la resta de material que necessito, així en quan llegeixo el missatge puc respondre o resoldre el que necessiti al moment, ja que ho tinc tot disponible.

Això ha canviat molt amb el temps, ara tot es rep al mòbil però no sempre en un moment o en una disponibilitat adequada per poder respondre de forma fonamentada o enviar el que s’ha sol·licitat i quan tens un dia a dia ple de coses a fer pots oblidar fàcilment el que has llegit, per això m’agrada consultar temes de feina en el moment que puc fer-la.

No obstant en el nostre grup en hem gestionat molt bé aquesta comunicació, no només amb els missatges sinó també amb videotrucades on decidir com fer la feina. Inclús resoldre dubtes que tenim entre nosaltres o consultes que fer al professorat. Així que per aquesta part, el problema de rebre coses de feina quan no puc fer-la no m’ha afectat gràcies al treball grupal i la comunicació asíncrona.

En primer lloc dir que mai he fet servir el Canva i, abans de començar a fer substitucions de professor no sabia ni que era, però toca adaptar-se.

Amb els anys som menys propensos a voler aprendre coses noves, hi ha gent que fins a l’últim dia de la seva vida vol estar aprenent i hi ha gent que ho ha intentat evitar des que te ús de coneixement, està en la persona.

Com a persones tenim la tendència de voler estar en la nostra zona de confort, també amb el coneixement, però els temps canvien i com a espècie ens hem de saber adaptar, inclús en les petites coses mundanes com són els programes de presentacions. Així que toca saber fer funcionar el Canva, encara que fins ara has pogut tenir una vida plena sense conèixer aquest programa.

Per altra banda dir que m’ha semblat molt interesant per fer presentacions o, en aquest cas, la revista digital. Com deia, les persones volem estar en zona confort, i, a mesura que vas aprenent els bàsics del Canva, vas entrant més en aquesta zona, no te una corba d’aprenentatge molt forçada, així que amb uns coneixements inicials ja tens prou per fer una cosa amb cara i ulls, per sort és un treball en equip i això implica tenir accés al coneixement de tots els membres i és nota quan algú domina aquesta eina, on gràcies a les meves companyes ha sortit un treball molt satisfactori.

En un món cada cop més digitalitzat donem per suposat que la gent compren l’ús de les tecnologies i depenent de l’edat pressuposem més o menys habilitats amb elles. Podem entendre que no totes les persones que oscil·len els 50 anys puguin fer un ús complert del mòbil o l’ordinador,  però donem per suposat que una persona de 20 anys sabrà, i ha de saber desenvolupar-se totalment en un entorn digital. Ho fem molts cops inconscientment, degut a que estan en contacte constant amb les noves tecnologies. Però tal com tenir carnet de cotxe no et fa pilot, el món digital està en constant evolució, canvi i creació, com per entendre un domini absolut només pel fet de estar-hi.

Per la meva part em trobo en un constant aprenentatge digital, amb eines com google classroom, canva, google sites, etc. Per donar uns exemples de eines amb les que no he tingut contacte durant la meva època estudiantil, i tenint en compte que vaig acabar fa poc tems la carrera i va ser a la UOC. Doncs ara aquestes eines són pilars fonamentals a les aules de tots els nivells educatius i de poc em serveix el certificat ACTIC si no estic al dia amb els programes utilitzats. Per tant toca ficar-se les piles.