Ara que arribem al final d’aquesta reflexió, m’agrada poder comprovar que he pogut desenvolupar totes les dimensions treballades, en nivells més elevats del que jo esperava.

Quant al contingut del mòdul que em preparo per impartir, em sento molt més segura que abans. Sé que mai es deixa d’aprendre i que hauré de continuar amb la meva formació, però ja he pogut donar el primer pas, que és començar i perdre-li la por.

Em sento molt més motivada per continuar avançant: sé que de mica en mica acabaré dominant completament el contingut. Fins i tot m’ha servit per descobrir un món que desconeixia però que m’ha resultat molt interessant: l’àmbit de les emergències i els primers auxilis.

A més, en les classes amb la meva mentora, he pogut aprendre les tècniques més bàsiques i essencials. Com a evidència, adjunto un vídeo que vam utilitzar a la classe per poder practicar la tècnica després amb el ninot:

https://www.youtube.com/watch?v=ouIdmaOm5rs&ab_channel=AntonioGuirao

Haver pogut treballar en primera persona el contingut de FOL m’ha ajudat a experimentar que realment aquest mòdul serveix per la vida diària!

En aquestes darreres setmanes, he reflexionat sobre la observació i participació que he realitzat aquests mesos a les pràctiques, i sobre la dimensió ètica de la nostra professió.

Observant la meva mentora, he pensat sobre quina classe de professional vull ser. Veig que ella aconsegueix aquest punt mitjà que sembla tan complicat: poder gestionar l’aula amb eficàcia, però que alhora l’alumnat et trobi propera i confiable.

L’equip docent que he pogut conèixer al llarg de la meva estada al centre està format per grans professionals que també són grans persones: és que una cosa no podria ser sense l’altra. És admirable com, entre tota la feina que han de fer, la seva prioritat sempre és el benestar de l’alumnat.

M’agrada molt veure que després de tants anys, i de reptes superats, la seva vocació docent continua intacta i fins i tot, millorada. Treballen en equip, comparteixen consells, trucs i materials adients; i enfronten junts les dificultats que puguin sorgir.

Després d’un curs junts, es converteixen en amics i amigues, més que companys i companyes.

Tenim un grup de Whatsapp on podem parlar i estar en contacte. Gràcies a ells i elles he après moltíssim!

Aquest Màster, conjuntament amb les pràctiques, m’ha ajudat a treballar la comunicació. Respecte a l’institut, he pogut continuar treballant la comunicació amb l’alumnat, també a través de les sessions que he pogut facilitar amb el suport de la mentora.

Considero que és molt important adquirir pràctica en aquest sentit. No es tracta tant de tècniques, sinó de temps i paciència. Amb el temps i el contacte continuat amb l’alumnat, he acabat aprenent com funciona cadascú: quina és la seva personalitat, quina és la millor manera d’explicar-li els conceptes.

El fet de treballar en equip per la revista i altres assignatures, m’ha ajudat també a desenvolupar la meva pròpia comunicació i habilitats de treball en equip: aprendre a organitzar-se les tasques segons la disponibilitat i les capacitats de cada persona, i gestionar les desavenències quan es produeixen.

Ajustar-se als diferents ritmes de treball i horaris de cadascú no és tasca fàcil: algunes persones volen tenir la feina enllestida el més aviat possible, i n’hi ha d’altres que s’estimen més organitzar-se de manera diferent i començar una mica més tard.

En aquest grup hem compartit reptes i alegries, però tot plegat ha estat un gran aprenentatge i trobaré a faltar les notificacions que indiquen que tinc un nou missatge…

Aquesta ha estat la meva primera experiència en una universitat digital. La veritat que no m’esperava haver de preparar portafolis, o revistes, o diaris. Al principi m’ha costat, però després veig que de cap altra manera m’hauria “obligat” a desenvolupar aquestes competències.

Li he perdut la por a les eines tecnològiques com el Streamlabs, ScreenPals, o el Canva, les quals m’han ajudat molt durant el desenvolupament de la feina. He pogut gaudir fins i tot del procés, i adquirir aquestes noves eines m’ha ajudat a tenir més confiança en mi mateixa.

També m’ha donat impuls de cara a les meves futures classes amb l’alumnat. Tenir competència digital és fonamental, no és una opció avui dia. Existeixen eines que podran ajudar els i les estudiants amb les seves feines, com ara el Chat GPT.

Com a docents, hem de poder-les conèixer i treballar-les, per tal de poder transmetre a l’alumnat un ús adequat i responsable. Es tracte d’eines molt positives i útils si es gestionen de manera correcta (com ara per realitzar una bona maquetació de la revista) però poden ser perjudicials si se’n fa un mal ús (per exemple, si s’utilitza per fer un treball sense haver de pensar).

Qui m’hauria de dir que un dia tindria al meu ordinador descarregada una eina de gravació i edició de vídeo!

A mesura que vaig fent les pràctiques i observant les classes de la meva mentora, vaig aprenent el contingut i així puc sentir-me una mica més tranquil·la. També observo la seva manera d’explicar i els exercicis que prepara per l’alumnat, i d’aquesta manera puc anar adquirint també habilitats per transmetre els coneixements.

No es tracta només de dominar el contingut, sinó de saber expressar-lo. La meva mentora fa unes explicacions molt dinàmiques i atractives, utilitzant exemples de la vida real i que poden cridar l’atenció de l’alumnat.

A més, les seves classes són pràctiques i participatives. L’alumnat té l’oportunitat d’intervenir i d’explicar les seves experiències en la matèria (per exemple, si han treballat abans i volen fer una aportació sobre el contracte laboral) així com d’exposar la seva resposta als problemes plantejats.

També observo que es preparen moltes activitats en grup i presentacions orals. La mentora comenta que d’aquesta manera l’alumnat es motiva més, i aprenen les habilitats de treballar en equip i de parlar en públic.

La revista també ens ha permès practicar aquestes dues competències fonamentals per al món laboral. L’eina que més utilitzem és el Google Drive, perquè ens permet treballar des de qualsevol lloc i amb flexibilitat horària.

Aquesta dimensió era una de les que tenia més clares però que alhora em donava més motius per a la reflexió. D’una banda, tinc clar que l’ètica ha de guiar la meva vida professional i personal en tots els casos. D’altra banda, no sempre estic segura de quina és la millor manera d’aplicar aquestes idees.

Al llarg del Màster, un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el tractament de dilemes ètics. Com els han gestionat els professors i professores que ja tenen anys d’experiència, i com ho puc portar jo a la meva realitat.

L’institut on faig les pràctiques està situat en una zona de nivell educatiu i socioeconòmic elevat, i les famílies desestructurades són menys freqüents que en altres barris. Tot i així, hem trobat que al centre hi ha alumnat que té necessitats especials de suport emocional.

Per exemple, un alumne té moltes faltes sense justificar, i pot perdre l’avaluació per aquest motiu. D’altra banda, aquest alumne està passant per una depressió, i tot i que l’orientadora del centre i el seu tutor proven de mantenir el contacte amb ell, gairebé no contesta els emails.

Què es pot fer en aquest cas? Estic segura de que em trobaré molts més en aquest inesperat camí de la docència. I quina és la millor opció en cada situació? Suposo que amb l’experiència podré anar definint cada cop el meu propi criteri.

L’activitat sobre els dilemes ètics va ser una de les meves preferides.

Cada cop tinc més clar aquell refrany “a caminar s’aprèn caminant”. Em preocupava molt el tema de poder desenvolupar unes bones competències comunicatives, però ara en comptes de preocupar-me, estic ocupant-me.

El fet de poder anar al centre de pràctiques i parlar directament amb l’alumnat, ha estat una experiència molt enriquidora. Me n’adono de que perquè t’entenguin has d’aconseguir entrar en el seu món, parlant d’experiències similars a les que ells puguin estar vivint i utilitzant metàfores que resultin senzilles d’entendre.

I també el que temia m’ha passat: estava explicant un concepte d’EIE a una alumna i no l’ha entès a la primera. Tampoc a la segona, i a la tercera he provat d’una altra manera i per fi hem pogut compartir el missatge. La meva conclusió és: no passa res si el que explico no s’entén a la primera, hi ha molts factors en joc i només tinc que tornar-ho a intentar.

Respecte al tema de la revista, també em preocupa que sigui atractiva pel jovent al que va dirigida: l’alumnat d’A3D. La part positiva és que com estic amb ells i elles a la classe, puc escoltar-los i familiaritzar-me amb la seva forma de parlar i comprendre la realitat. Així, amb aquesta petita investigació, considero que podré adaptar molt més la revista a les seves necessitats i manera de comunicar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=1FyZ074GCfw&ab_channel=Cyberclick%E2%80%A2MarketingDigital

Utilitzar vídeos a classe ajuda també a transmetre alguns conceptes especialment complicats, com aquest que vam utilitzar amb la mentora de pràctiques per explicar els anàlisi DAFO i CAME.

Com ja pensava que podria passar, el desenvolupament de la revista m’està costant. La part del contingut ha estat interessant i un repte, però assequible. D’altra banda, la part del disseny m’està resultant una mica més difícil.

Tot i que vaig tenir el meu primer mòbil als 14 anys, i haver crescut amb ell, no considero que estigui massa al dia de les noves tecnologies. Canvio amb poca freqüència de mòbil i gairebé no utilitzo les xarxes socials.

Els meus companys de grup semblen molt més avançats que jo en aquesta matèria, i tinc por de no fer un disseny tan ben elaborat com el seu. Estic explorant eines que coneixia d’oïda però que mai no havia utilitzat, com el Canva (diuen que fins i tot ens podem gravar!).

He de confessar que un cop comences a treballar amb les eines digitals, és fins i tot adictiu: puc passar-me hores fent proves de plantilles diferents per veure quina queda millor. M’agrada aquesta sensació: pensar que poc a poc jo també puc anar adquirint les competències que necessito per enfonsar-me realment en el món digital. Continuem!

Adjunto aqui el començament d’una de les plantilles d’infografia que més m’ha agradat fins ara.

Aquesta dimensió em preocupa. Com a professora considero que necessito dominar plenament la matèria que impartiré, per tal de poder oferir uns aprenentatges de qualitat a l’alumnat.

En el meu cas, sí que he estudiat Dret i per tant tinc una base per l’apartat jurídic i legal de l’assignatura. Tot i així, a les pràctiques hem començat amb la unitat formativa que inclou primers auxilis i RCP (reanimació cardiopulmonar).

Fa uns dies que hem començat a realitzar pràctiques amb el ninot. La meva tutora té formació mèdica, a més de jurídica, i pot ensenyar i realitzar les activitats correctament. De cara al futur, considero que hauré de formar-me jo també en aquest àmbit, per tal de poder transmetre aquests coneixements a l’alumnat.

La veritat és que no m’esperava que l’assignatura de FOL tingués continguts tan diferents. La part positiva és que la revista que estem elaborant em servirà per consolidar i repassar els coneixements de la part més tècnica i legal.

Aqui deixo un vídeo que hem utilitzat a l’institut de pràctiques per treballar els primers auxilis:

https://www.youtube.com/watch?v=q58YpjCLr6M&ab_channel=AntonioGuirao

Aquesta dimensió és una de les que més em preocupen. M’agradaria ser capaç de transmetre els coneixements necessaris a l’alumnat i fer-li les correccions oportunes, i alhora poder ajudar-los a empoderar-se i a créixer com a persones.

Quan estudiava el grau a la universitat, vaig fer un voluntariat a l’associació Auxilia, en Sevillla. Aquesta associació s’ocupa de proporcionar activitats de lleure a persones amb diversitat funcional psíquica i/o física. Planificàvem sortides a parcs i al cinema, i un cop l’any l’associació acompanyava els i les usuàries a un hotel a prop de la platja.

Allà vaig aprendre la importància de ser respectuós/a amb la persona, sigui quin sigui el seu nivell educatiu, i sense tenir en compte el grau de desenvolupament cognitiu que tingui.Les emocions són iguals per a tothom, i és necessari tenir-les en compte en tot moment.

Adjunto aquest certificat com a evidència del voluntariat tan significatiu que vaig realitzar i que mai oblidaré.