La fase inicial de procés no ha estat senzilla per a mi. L’arribada a la UOC i la quantitat d’informació rebuda en molt poc temps van fer que necessités uns dies d’adaptació i d’organització. Fins que no vaig ser capaç de visualitzar el volum de feina i d’estructurar-la no vaig poder començar a treballar.  Sempre necessito tenir control sobre allò que estic fent i de vegades no és possible, així que un dels primers aprenentatges que m’he endut cursant aquest màster, ha estat aquest.

Procuraré anar plasmant les meves reflexions en aquesta entrada, relacionant el que vaig aprenent amb el que ja portava a la motxilla i segur que em serà útil per al futur, ja que podré veure l’evolució i aprendre una mica més del procés en si mateix.

Dimensió ètica de la professió

Sento que aquesta és la dimensió que més conec de totes les que es plantegen en aquest procés. A causa de la meva trajectòria professional i de les meves experiències personals, la qüestió de l’ètica aplicada a la professió per a mi ha estat un tema clau. Des de molt jove que he hagut de prendre decisions en què entraven en joc la moral i els valors i sempre he procurat ser fidel a mi mateixa i als codis ètics dels àmbits en els quals he treballat. Per mi hi ha una barrera infranquejable, la qual crec que hauria de ser la base de tothom, que és el respecte als Drets Humans. Partint d’aquí és molt més senzill poder elaborar respostes a dilemes ètics, ja que ja existeix un document que ens fa de guia. Evidentment, soc conscient que no és el mateix l’ètica professional en un territori privilegiat com el nostre que en qualsevol altre lloc del planeta on existeix una vulneració constant dels drets fonamentals de les persones, però és cap aquí cap on hauríem d’anar. Des del meu punt de vista, l’ètica és la base per al bon desenvolupament de la tasca docent (i de qualsevol altra professió). Els futurs docents hem de saber quins són els nostres valors personals perquè els transmetrem al nostre alumnat, serem un model de conducta, ens agradi o no, ho busquem o no. Per això cal tenir presents quins són i com els volem transmetre.

Estic segura que encara em queden moltes per aprendre i que al llarg de la meva trajectòria professional continuaré trobant-me amb dilemes ètics que posaran en dubte tot el que creia cert, però no és aquesta la gràcia de voler dedicar-se a ensenyar? Per mi és una de les motivacions per continuar aprenent i formant-me en l’àmbit educatiu.

Competència comunicativa

Diria que sempre se m’ha donat bé comunicar de forma escrita. Tinc facilitat per escriure, o això m’han dit tota la vida, i sé estructurar un discurs de forma clara i endreçada. A nivell oral em costa més, sobretot si he de parlar en públic. En petits grups em defenso bé i puc transmetre les meves idees sense dificultat, però si he de parlar davant de molta gent, la cosa canvia. Solia posar-me molt nerviosa, quedar-me en blanc i fer algun acudit dolent per treure-li importància. Al llarg dels anys he anat posant en pràctica diverses tècniques per parlar en públic. Des d’escriure el que he de dir i memoritzar-ho, amb les pauses i respiracions incloses, a portar sempre un bolígraf a la mà o anticipar als qui han d’escoltar que em posaré nerviosa i que potser m’equivocaré. Totes aquestes estratègies a mi m’han funcionat, però això no vol dir que no passi nervis previs. Ja he pogut comprovar que això davant d’una aula no em passa (o no m’ha passat encara), però de moment sempre he anat ben preparada quan m’hi he trobat. Suposo que la clau està en el fet que cadascú tingui els seus recursos propis per anar superant aquestes petites dificultats.

La comunicació té molts vessants i en aquest procés d’aprenentatge hauré de comunicar-me amb persones que no conec, de les que no tinc cap referència, però amb les que comparteixo un objectiu. De moment, he tingut molta sort i l’equip que hem format per elaborar la revista digital em fa sentir bé, còmoda i ens entenem a l’hora de treballar. En aquest sentit, estic contenta i espero poder continuar aprenent de les meves companyes.

Competència digital

Aquesta és sense cap mena de dubte la competència que porto pitjor de totes. A nivell usuari em defenso força bé, però sempre necessito temps per aprendre com funcionen les eines digitals. Encara que siguin molt intuïtives, acostumo a tenir problemes en algun moment del procés. M’espanta una mica haver de treballar en grup utilitzant eines digitals que no domino, però confio a aprendre i poder estar a l’altura.

Aprenentatge dels continguts de FOL

Tinc la sort d’haver cursat un cicle formatiu i d’haver fet l’assignatura de FOL. Ja fa molts anys d’allò, però recordo amb especial afecte a la professora i que el que ens va ensenyar, com a mínim a mi, m’ha servit molt. En aquella assignatura vaig aprendre que era un conveni col·lectiu, l’Estatut dels Treballadors, a entendre una nòmina i un contracte laboral. També vam parlar molt sobre els drets de les dones, ja que érem una classe on només hi havia dones (estudiàvem educació infantil). Alguns dels continguts de l’assignatura no els recordo, però sí que sé que va ser la primera vegada que algú em donava les eines per saber moure’m en el món laboral i defensar els meus drets i els de les meves companyes si fos necessari. Aquesta sensació de comunitat en un espai formatiu encoratja, dona forces, a mi m’agradaria poder generar aquests espais dins d’una aula en un futur.

Tanmateix, hi ha molts dels continguts de l’assignatura que no controlo gaire. Tot el que té a veure amb l’empresa, l’emprenedoria o la prevenció de riscos laborals necessitaré treballar-ho en profunditat per poder donar els millors recursos i als meus futurs alumnes. No m’espanta aprendre coses noves, però sí que em fa por no fer-ho bé i equivocar-me. Sé que fent les coses i equivocant-se és com millor s’aprèn, però no per això deixa de fer-me por. Espero anar adquirint tots aquests coneixements al llarg de l’assignatura i del màster per així sentir-me cada vegada més segura en relació amb aquestes qüestions.

EVIDÈNCIES

• Com parlar en públic > Oralitat: https://oralitat.upf.edu/
• Per reflexionar sobre la professió i la tasca docent > Llibres:
  • Freire, Paulo. (1968). “Pedagogía del oprimido”.
  • Fons Esteve, Montserrat et al (2010). “Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació”. Editorial Graó.