Al llarg de tota l’estança de pràctiques al centre i durant les assignatures, he escoltat molts comentaris al respecte. Però, durant l’etapa de la intervenció autònoma de les pràctiques he pogut comprovar l’alerta que cal posar sobre l’ús de la Intel·ligència Artificial a les aules. Durant aquest període, jo mateix he revisat els continguts entregats per part de l’alumnat. Així doncs, alguns dels continguts entregats estan redactats d’una manera molt oberta en la que és evident que s’han utilitzat eines de la IA com ChatGPT. Si quan copiem i peguem en l’àmbit acadèmic es considera plagi, no hauria de considerar-se també una falta greu aquest tipus de pràctiques?

Considere que la IA suposa una nova font d’informació que ajudarà a millorar l’aprenentatge de l’alumnat. No obstant, també suposa un perill si s’utilitza com una mera eina capaç de fer els treballs en lloc del mateix alumne, que és el que està passant. Així doncs, tot i que pot ser útil per a la cerca d’informació per després crear el contingut a entregar, des del centre també s’han d’establir normes, penalitzacions i alertes per evitar utilitzar-ho. La introducció d’aquestes noves eines també suposen que el professorat ens haurem d’adaptar-se a la presència d’aquesta nova tecnologia i, a més, ho hem de fer a un ritme, a poder ser, més veloç que el dels mateixos estudiants. De fet, a partir d’ara la nostra tasca com a transmissors de coneixement es veurà reforçada en tenir l’alumnat una nova font d’informació a l’abast de la seva mà. La clau està ara a ensenyar als nous alumnes, que ja són “natius digitals”, a utilitzar aquesta eina d’una manera adequada. Aquest repte està estretament lligat amb la competència digital del professorat, ja que, el professorat no sols s’ha de digitalitzar i adaptar a les noves eines, sinó que ho ha de fer anant per davant de l’alumnat.

Abans d’endinsar-me en el món de la docència si que contemplava que el docent era a la vegada un comunicador, ja que, ha de transmetre a l’alumnat una sèrie de continguts. Però el que no m’havia plantejat fins a començament d’aquest màster, era com transmetre un missatge perquè l’alumnat l’entenguera i, a més a més, es  sentira motivat per a seguir escoltant i voler ampliar els seus coneixements.
Tampoc m’havia plantejat que no sols hauria de comunicar-me amb l’alumnat , sinó amb molta més gent de l’entorn del centre, com ara, les famílies. També que havia d’informar i, en algunes ocasions, intentar convèncer.
Ha sigut al llarg de les diferents activitats realitzades i a l’estada de pràctiques quan m’he adonat que al centre en puc trobar amb companys que són un poc reticents a fer canvis quan algunes situacions requereixen de canvis i prendre decisions. En aquest sentit, és molt important per a l’alumnat que en certes circumstàncies tots els docents vagen a l’uníson. I això no sempre passa. També m’he trobat amb alumnes amb NEE amb els que has d’utilitzar un llenguatge empàtic i convincent o altres amb trastorn d’espectre autista, on cal conèixer diferents tipus de llenguatge per a poder comunicar-te amb ells, com per exemple, l’ús de pictogrames.
També em vaig adonar de la importància de la comunicació verbal i no verbal quan vaig assistir a una reunió amb les famílies del grup-classe amb qui impartia les pràctiques. Abans de fer la reunió pensava que era fer una xerrada amb les normes a complir pels alumnes. Però després em vaig plantejar una sèrie de qüestions:
a) A qui va dirigida la reunió? Gent de diferent ideologia, cultura… Per tant, calia fer-ho en un llenguatge clar i precís, adaptat a les persones a les quals anava dirigida la reunió i de forma organitzada.
b) El temps: El docent no disposa de tot el temps, no podia allargar-se molt, ells tenien altres tasques a fer, però el tutor tampoc volia avorrir-los, ni deixar coses per dir.
c) Què? No sols s’ha de fer un llistat de normes, calia també aconseguir un clima de confiança. Per això es molt important tenir en compte quin vocabulari emprar i fer uns gestos i una entonació adequada.
d) Motivar-los: Perquè tornaren a les properes reunions (per tant, entre altres coses, no sols utilitzar la comunicació oral sinó també la visual).
e) Calia deixar un temps per a poder escortar-los, qüestió molt important en la comunicació docent.
El període de pràctiques al centre on he realitzat les pràctiques va ser molt important en tots els aspectes, però quant a la comunicació em vaig adonar de la necessitat de la utilització adequada de les paraules: no calia sols exposar tecnicismes sinó que era molt important anar afegint exemples a les diferents explicacions. També va ser interessant descobrir que hi ha un llenguatge no verbal, que és força valuós per al docent per poder donar feedback. Per exemple, durant l’exposició d’un tema a classe, si els alumnes no el comprenen, faran una sèrie de gestos, com badallar, arrugar el front, xarrar amb el company. I amb això t’estan dient “No entenc”, no estàs aplegant on vols, per tant, cal motivar-los canviant el vocabulari, posant exemples, canviant l’entonació, el ritme. El docent cal que entengui sempre aquest tipus de llenguatge no verbal.

En definitiva, he aprés que el docent és un comunicador, però, no sols això, sinó que ha de ser un bon comunicador amb l’alumnat, famílies, companys i resta del personal que forma part del procés d’ensenyament/aprenentatge (conserge, bidell, personal de neteja, menjador…).
Per tant, ha de saber amb qui està parlant, emprant un llenguatge clar, no sexista i que s’ajuste a les necessitats de l’audiència, no fent-ho molt llarg ni excessivament curt. Cal parlar de forma clara i organitzada i també deixant temps per escoltar. Utilitzar diferent tipus de comunicació, tant verbal com no verbal i controlant els gestos, to de veu, ritme i postures. I com sempre intentant controlar les emocions.

A continuació adjunte una prova de reunió que vam desenvolupar a l’assignatura de Societat i Família, i que gràcies a aquesta pràctica vaig estar molt més contextualitzada i ubicada quan vaig assistir a la reunió amb les famílies durant el període de pràctiques

Reunió inici de curs def

Em resultaria molt difícil parlar dels reptes actuals dels docents sense tenir en compte la meva experiència com a alumna. Doncs bé, al llarg del meu pas pels diferents centres educatius on he estat com a alumna ja sigui cursant l’educació secundària o bé educació superior com el grau o màster, sempre he tingut la percepció de que als currículums que s’oferien s’evidenciava una manca de pluralitat, interdisciplinarietat i transversalitat a l’ensenyament de les diferents matèries que s’havien de cursar. A ulls d’ara, considere que l’ensenyament rebut (parlant d’una manera generalitzada) està completament adaptat a les necessitats del mercat (no sols laboral), fet que redueix la capacitat crítica de l’alumnat, disminueix la visió de les finalitats de l’educació i promovent l’adquisició de coneixements i valors del model econòmic dominant: un model completament individualista i que no resol les necessitats socials de les persones. Així doncs, front a aquestes percepcions que em venen a la ment si pense en la meva experiència com a alumna, pense que els reptes del docents en general ha d’estar centrada en posar tots els esforços en tenir el poder i la capacitat per influir en els processos de generació de valors i principis  de l’alumnat, i que els permeti desenvolupar-se de manera íntegra com a persones, aprenent a qüestionar l’statu quo de les coses i on posin sempre per davant de tot la igualtat real entre les persones, el respecte per la terra, els drets humans, etc…

No obstant, durant aquests últims anys hem assistit a un període d’implementació de l’anomenada Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible per part de Nacions Unides, que suposa un pla d’acció a favor de les persones, del planeta i de la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia.

Si bé aquest tipus d’inciatives institucionals ha facilitat que aquestes temàtiques arriben als centres educatius dintre dels currículums formatius incorporaant  de continguts a totes les assignatures que transversalitzen aquests tipus de  coneixements i valors, això segueix sense traduir-se en una introducció d’enfocaments crítics  a l’ensenyament de assignatures com Economia o FOL, com podria ser la incorporació dels continguts teòrics sobre l’Economia Feminista, l’Economia Ecològica o l’Economia Social i Solidària. En aquest sentit, urgeix un canvi en l’elaboració dels currículums i estudis que tinga en compte múltiples perspectives i idees diverses. No sols per construir una educació més “plural”, sinó també per que així s’encoratjarà la investigació dels problemes encara no resolts al món laboral (Sànchez, 2022)

  Així doncs, com a futurs docents en FOL, tenim el repte d’incorporar noves matèries que permetin als alumnes no sols adquirir coneixements crítics amb l’statu quo, sinó també que ells mateixos puguin reflexionar i crear les seves pròpies idees i postulats

Per tant, en el cas de l’assignatura de FOL, és molt important donar a conèixer als alumnes les característiques  del model laboral actual i el seu funcionament. No obstant, fomentar que se’l qüestionen, ja que, el món laboral és una peça clau de les nostres vides. La majoria  d’activitats que duem a terme i la gran majoria de les decisions que prenem tenen estan estretament relacionades en aquest sector.

No obstant, i més veient el context actual, aquest repte que tenim no serà gaire fàcil.  deia Paulo Freire que , «seria realment una actitud ingènua esperar que les classes dominants desenvolupessin una forma d’educació que permetés a les classes dominades percebre les injustícies socials en forma crítica» (Freire, 1984).

  Així doncs, com a docents, tenim dues opcions: o bé formar l’alumnat per legitimar el model actual i que es convertisquen en un recurs  per alimentar-lo  o formar-lo per comprendre els grans reptes que tenim com a societat i que adquireixi valors, habilitats, competències i coneixements que li permeti afrontar-los críticament? Respondre aquesta pregunta és un repte important per a l’ensenyament en general i implica valorar la necessitat de desenvolupar alternatives d’aprenentatge en aquesta direcció per cobrir les mancances del model actual, i fer-ho també al terreny específic de la nostra matèria. (Vicent i Romero, 2022)

Bibliografia

Freire, P. (1984). La importancia de leer y el proceso de liberación. México D.F.: Siglo XXI

Sànchez, C (2022) Ampliemos la caja de herramientas para la formación de docentes Dossieres ESF,46 (1), 19-22

Vicent, L y Romero del Hombrebueno, I (2022). La enseñanza de la Economía en los centros escolares y experiencias de transversalización desde un enfoque ecosocial. Dossieres ESF, 46 (1), 26-31

Abans de realitzar l’estada de pràctiques, pensava que per donar la classe, les principals tasques a fer serien: portar els continguts preparats, assistir a la classe, corregir i preparar els exercicis/pràctiques, preparar i corregir els exàmens i assistir a les reunions del centre/departament.
Però gràcies al màster i a l’estada de pràctiques he dut a terme una sèrie d’accions i pràctiques que han anat canviant la meua visió al respecte. He hagut de llegir diferents articles i parlar amb professionals de l’ensenyament així com buscar legislació relativa a diferents temes. Per exemple, sobre la inclusió, l’atenció a la diversitat, els aspectes ètics en l’acció docent…
M’he adonat que per a ser una bona professional i docent als centres, no sols s’ha de transmetre coneixements i realitzar les tasques que he esmentat abans, sinó que es necessita molt més.
Per exemple, no m’havia plantejat el fet de trobar-me amb alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu als Cicles Formatius. I, per tant, tampoc sabia com poder donar resposta als seus reptes. Aquesta qüestió em va dur a plantejar-me una sèrie d’objectius:
– Conèixer les seues característiques.
– Quines coses poder treballar amb ells.
– Quines metodologies utilitzar
– Quins recursos poder utilitzar, tenint en compte que són escassos
Com he esmentat abans, mitjançant la realització de diferents activitats i pràctiques a les assignatures del màster, he anat buscant informació i he vist que existeixen diferents metodologies de treball i diferents recursos a l’abast del docent, i aquests s’han d’anar aplicant i posant en pràctica en el dia a dia de l’acció docent.
També m’he adonat que en el grup-classe hi ha alumnes amb característiques físiques, psicològiques i sociològiques diferents i hem de comprendre com a docents, les diferents necessitats que tenen i intentar ajudar-los perquè puguen desenvolupar-se de la millor manera possible, així com també tractar-los sense fer diferències, que es senten tots acollits i valorats.
Al mateix temps hem de tenir en compte que quan un alumne o familiar ens conta o ens assabentem d’alguna cosa. Per exemple, ens podem trobar en el cas d’alguna alumna amb trastorns alimentaris (tal com hem experimentat en un supòsit pràctic) i en aquestes situacions hem de mantenir la confidencialitat, així podem establir més confiança amb l’alumne i la família i que siga respectada per la resta de la classe.
El que és important també en un docent, és que actue de manera responsable, ja que a vegades serveix de model per a l’alumnat.
Què he aprés amb tot aquest procés?
Que el docent no sols es limita a transmetre coneixements sinó que també recolza i ajuda als alumnes, que ha de ser model per a ells, demostrant empatia, confidencialitat, responsabilitat i respecte a tots els seus actes.. També, que no sols s’ha de donar importància als resultats de l’avaluació, sinó tot el que comporta el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Un recurs que m’ha ajudat molt en aquest aspecte és la lectura que vam treballar a l’assignatura Societat i Família sobre “La vida quotidiana  a un centre de secundària”. L’adjunte a continuació: