L’ètica del docent és fonamental en l’àmbit educatiu, ja que influeix en la formació de les noves generacions a nivell acadèmic i envers la societat. Per aquesta última reflexió de la dimensió ètica de la professió, em baso en Paulo Freire i la seva obra “Pedagogia de l’Oprimit,” que proporciona diferents perspectives sobre l’ètica educativa, destacant la responsabilitat del docent en el desenvolupament holístic de l’estudiant.

Freire sostenia que l’educació ha de ser un procés alliberador, on l’estudiantat és reconegut com a individu amb pensament crític i veu pròpia. Aquesta visió implica que els docents hem de tractar cada estudiant amb dignitat i respecte, fomentant un ambient d’aprenentatge inclusiu i segur. Això permet als i les estudiants desenvolupar la seva capacitat crítica, contribuint a una comprensió més profunda dels problemes socials i la seva posició en la societat.

També subratllava la importància del diàleg en l’educació, veient-lo com una via per a la participació activa dels nois i noies en el seu aprenentatge. El professorat té la responsabilitat d’afavorir aquest diàleg per  desenvolupar les seves habilitats comunicatives i conèixer les seves opinions i perspectives, afavorint així una formació crítica i reflexiva.

La coherència entre les paraules i les accions del docent és essencial per reforçar la confiança dels estudiants en el procés educatiu i en la societat en general. Freire destacava que la integritat del docent actua com a model a seguir per als estudiants, influint la seva percepció sobre el comportament ètic. Això implica que els docents han de mantenir-se coherents en la seva conducta, tant dins com fora de l’aula, transmetent així una imatge d’integritat i responsabilitat.

Per acabar, Freire també posava èmfasi en la idea de l’educació com a procés alliberador, on l’estudiantat no és receptor passiu de coneixement, sinó participant actiu en el seu propi desenvolupament. Per tant, ens requereix (als docents) adoptar una actitud pedagògica basada en la col·laboració i el respecte mutu, ajudant els i les estudiants a desenvolupar la seva veu i prendre un paper actiu en la societat.

Adjunto un vídeo sobre a la pedagogia de Paulo Freire:

Finalitzem aquest repte després de mesos de treball i constant comunicació. Com he explicat en alguna entrada, el nostre grup ha estat en tot moment unit i això ha estat gràcies a la comunicació emprada. Hem estat capaços d’utilitzar les eines TIC per a organitzar-nos i realment ha estat tot un èxit.

Com de costum, la nostra entrega final va ser síncrona, fet que considero ha estat un valor afegit havent vist algunes de les presentacions d’altres grups. Els dies que hem hagut de quedar per gravar aquestes presentacions ens ha servit també per conèixer i compartir experiències, i per arribar a acords amb els que continuar la revista digital fins a l’entrega final.

Voldria tancar aquesta dimensió amb una valoració molt positiva, ja que he après a optimitzar la comunicació interna del grup mitjançant reunions i conversacions virtuals i digitals regulars, a desenvolupar habilitats de retroalimentació constructiva de manera efectiva, i  enfortir la capacitat d’escolta activa i empàtica dins del grup.

Després d’haver finalitzat la revista i les pràctiques al centre educatiu, miro enrere i penso en el llarg camí que he recorregut. Al principi, com vaig comentar, no tenia molt clar que m’oferiria aquesta assignatura, sobretot tenint en compte el que m’havia dit la meva gent propera vers aquesta.

Després de tots aquests mesos, puc assegurar que he adquirit un gran coneixement sobre l’assignatura de FOL, i considero que, com a transversal que és, és importantíssima per a l’alumnat que està a punt d’accedir al mercat laboral.En aquest sentit, destaco la importància de conèixer els drets i deures laborals que tindran (i tenim) els i les alumnes, siguin treballadors/es o empresaris/es.

A més, la meva figura com a orientador professional em fa sentir orgullós de mi mateix, ja que he notat que els i les alumnes confien en mi i en allò que els dic, per tant, és un orgull, però que recau en una gran responsabilitat.

Com també he comentat en alguna entrada del portafolis, la meva professió depèn directament d’habilitats socials i comunicatives, en conseqüència, els continguts de FOL m’han ajudat també a mi personalment per potenciar estratègies i formes de treball, i solucionar conflictes.

Un altre contingut important que considero he après a ensenyar és la prevenció de riscos laborals, ja que proporciona als estudiants els coneixements necessaris per identificar i gestionar riscos laborals en diferents sectors com els que he donat jo a les pràctiques, TEBE, TAPSD, TEI i TIS.I si parlem de la gestió financera i administrativa? Doncs també, un altre aspecte que m’ha servit per refrescar i per ensenyar als grups amb els quals he estat. En aquest, però, que difícils se’ls fa!

Com he comentat durant el llarg del portafolis, he sigut qui ha editat els vídeos de les presentacions mitjançant eines com Adobe After Effects i Adobe Premier Video, el primer per editar i el segon per exportar. En aquesta ocasió, en la de la presentació final de la revista, he decidit canviar i provar Capcut per a ordinador, ja que coneixia l’app per fer edicions per a reels en el compte d’Instagram de la meva empresa i em sembla molt fàcil i intuïtiu.

Adjunto imatge:

En aquest darrer enviament, però, vaig haver de superar el repte per a poder pujar l’arxiu al fòrum, pel fet que aquest pesava 1,6GB i durava més de 20 minuts. El primer que vaig intentar va ser pujar el vídeo a Youtube, però, en ser de més de 15 minuts de durada, cal ser premium (fet que desconeixia). Així doncs, em veia amb el problema d’haver de baixar el pes de l’arxiu i amb programes externs tampoc podia, donat l’elevat pes de l’arxiu. Finalment, vaig optar per baixar la qualitat de la imatge, podent així reduir la mida a 450MB.

En definitiva, destaco aquest curs com un any d’aprenentatge i potenciació de la competència digital, que si més no sempre m’he sabut “buscar la vida”, el fet de treballar amb altres persones, compartir espais digitals i virtuals, etc. sempre és un repte el que considero he completat amb encert.

La creació de la revista ha estat una bona oportunitat per conèixer en què consisteix FOL. Com comentava en la primera fase, FOL és una assignatura que no sol generar gaire interès. Per una banda, he entès com funciona l’avaluació de FOL i el seu currículum. Les UFs, les RAs, els continguts i els criteris d’avaluació, així com les capacitats clau. Aquests elements, per tant, m’han guiat per comprendre el format del currículum de FOL.

D’altra banda, el transcurs de les pràctiques i l’aplicació de la situació d’aprenentatge m’ha ajudat a investigar sobre metodologies innovadores i aplicar-les. Una de les que he utilitzat és la classe invertida amb què vaig proposar a l’alumnat fer grups, escollir una forma jurídica i sortir davant de la classe a explicar-la, mentre la resta de companys i companys omplien el requadre de la forma en qüestió.

Finalment, l’últim objectiu que em plantejava era el de cotinuar desenvolupant la revista, amb la que realment estem aportant un contingut de FOL molt rellevant, com per exemple:

Després d’haver superat els primers mesos del màster i de l’assignatura Ensenyar i Aprendre FOL, el nostre grup és una pinya. Com comentava al final de l’entrada Disseny de la revista en la competència comunicativa, vaig proposar-me tres objectius a assolir en aquesta segona fase. El primer, relacionat amb optimitzar la comunicació interna del grup mitjançant reunions i conversacions virtuals i digitals regulars, ha estat assolit donat cada setmana hem mantingut el contacte per avançar amb el desenvolupament de la revista. És cert que només hem utilitzat el WhatsApp, però aquesta eina TIC ens està facilitant molt el contacte directe. En el grup de WhatsApp plantegem dubtes i els ressolem, així com prenem estratègies comunes com per exemple demanar feedback a la professora per notes que potser no enteníem o no estàvem d’acord. És en aquest sentit on queda palès la importància d’una correcta competència comunicativa, ja que amb un simple email a la professora responsable, clar i concís, ens ha ajudat a encaminar l’activitat de manera favorable.

El segon objectiu que em vaig proposar va ser el de desenvolupar habilitats de retroalimentació constructiva de manera efectiva, i és que en els treballs cooperatius, i més encara en els treballs cooperatius a distància, són de vital importància, havent-se de sostenir sota els valors de la confiança i el respecte. Com es pot observar en aquesta captura de pantalla, es fa una valoració constructiva del procés de desenvolupament de la revista, la qual ja pràcticament tenim enllestida. Com queda reflectit en el to de la conversació, tot i ser en text, la relació que hem adoptat després de poc més de cinc mesos, es basa en un estil tipus partner, on tots tres en som confidents.

Per acabar, el darrer objectiu que em vaig proposar en la primera fas va ser enfortir la capacitat d’escolta activa i empàtica dins del grup, mostrant interès i comprensió cap als diferents punts de vista i situacions personals dels meus companys.

En l’actual món en què vivim, ens trobem tots i totes amb infinitats de realitats diàries que posen de manifest el ritme vertiginós de la nostra societat. La creació d’aquesta revista durant tot un any acadèmic va acompanyada de molts moments i moltes variables, que tenen presència en tot allò que fem, sigui de manera positiva o negativa. En aquest sentit, durant aquests mesos he treballat a potenciar la meva escolta activa, no només amb els meus companys Jaume i David, sinó en el meu dia a dia en general.

Adjunto un vídeo que em va servir per a potenciar la meva escolta activa:

Els objectius que em vaig proposar en la primera fase els he dut a terme en la fase d’intervenció acompanyada a les pràctiques. Mitjançant plataformes d’aprenentatge en línia com Google Classroom he corregit activitats, he enviat comentaris i he penjat documents rellevants, i m’ha ajudat a explorar i aplicar tecnologies educatives per enriquir el procés d’aprenentatge.

Una altra plataforma que he utilitzat a les aules (i també amb en Davi i en Jaume) és el Canva. Aquesta eina també m’ha servit per desenvolupar projectes educatius digitals que usin les TIC per fomentar l’aprenentatge actiu i significatiu. Amb els grups de FOL a les pràctiques l’hem utilitzat per fer exposicions grupals i per desenvolupar els portafolis de projecte (mòdul).

Continuant amb el grup d’Ensenyar i Aprendre FOL, he donat a conèixer la funció de gravar la pantalla (producció) i la de postproducció als meus dos companys, quan ha calgut fer presentacions. Per tant, l’objectiu fomentar l’ús efectiu digital en el treball en grup, compartint coneixements i estratègies per millorar la recerca també ha estat assolit.

Ja he començat a interactuar amb l’alumnat i a corregir tasques. He detectat que molts estudiants fan un ús inadequat de la IA per a completar les seves activitats, copiant i enganxant textos sencers sense contrastar informació ni revisar errors ortogràfics o gramaticals. Aquesta pràctica m’ha estat fent pensar, ja que considero que no estan utilitzant la IA com caldria i alhora, podem experimentar, encara més, una degradació de la qualitat educativa. Per tant, com a docents, que hauríem de fer per aplicar els principis ètics que haurien de guiar tant l’aprenentatge com la docència?

L’ús de la IA en l’àmbit educatiu no és intrínsecament negatiu, però la forma en què és emprada ha d’estar alineada amb principis ètics sòlids. Kant, en “La crítica de la raó pura”, afirma que la moralitat ha de basar-se en principis universals, independentment de les conseqüències immediates. Considero que aquesta idea és crucial per als docents, que han d’abordar la problemàtica de la IA de manera que fomenti l’aprenentatge significatiu i el pensament crític, en lloc de permetre una dependència acrítica d’aquests tipus d’eines tecnològiques.

En la meva experiència, aquesta detecció de l’ús inadequat de la IA m’ha animat a fer una investigació pel meu TFM i a adoptar un enfocament proactiu. A més de guiar els meus estudiants a utilitzar la IA de manera ètica, també els animo a desenvolupar les habilitats necessàries per avaluar críticament la informació que reben. John Dewey, en la seva visió de l’educació com a procés social, destaca la importància de l’aprenentatge pràctic i interactiu, i aquesta és una via per fomentar l’ús responsable de la tecnologia.

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que m’ha semblat interessant per aquells docents que vulguin conèixer aquest tipus d’eines.

Començar el màster de formació del professorat m’ha suposat fer un pas més en la meva trajectòria professional i personal. Com he comentat en l’apartat “Qui sóc?”, vaig cursar el grau de Turisme a la UOC, el què em va servir per conèixer la importància d’aspectes crucials en les empreses privades, en especial les del sector turístic, com són la Responsabilitat Social Civil o la sostenibilitat mediambiental, sociocultural i econòmica. En aquest sentit, hem enfocat el model de negoci de la nostra empresa en principis i valors que guien el comportament i les decisions a prendre, assegurant que actuïn de manera íntegra i responsable. És per aquest motiu que ara em trobo en el moment adequat per començar una nova aventura, ensenyant, guiant, ajudant i assessorant joves. Soc plenament conscient de la dificultat que comporta formar part de l’educació i del desenvolupament dels estudiants i del compromís que com a docents hem d’adoptar, i és que l’educació ha de ser vista com una contínua reconstrucció de l’experiència (John Dewey, 1938). Així doncs, m’agradaria poder inspirar als meus futurs estudiants a ser ciutadans responsables, conscients del seu impacte en el món i compromesos amb la construcció d’una societat més justa i sostenible, posant especial èmfasi en l’empatia, la comprensió i la resposta a les necessitats dels uns i dels altres dins de l’àmbit educatiu.

Per acabar aquesta primera reflexió de la dimensió ètica de la docència, voldria compartir aquest vídeo del filòsof i professor argentí Carlos Cullen, en què reflexiona sobre la globalització, l’ètica als centres educatius i la velocitat dels canvis tecnològics. 

Quan em vaig matricular per a fer el màster de professorat en l’especialitat de FOL, van ser molts els amics i amigues que em van dir que aquesta era l’assignatura més feixuga. Aquesta situació em va fer pensar: Com seran les classes? L’alumnat pararà atenció? Exactament, què es fa a FOL? Tan avorrit és? En definitiva, allò que ens passa a les persones quan ens deixem guiar per comentaris d’altres.

Va arribar el dia D i començava, ara sí, el moment de conèixer des de dins l’assignatura. La meva aventura amb els continguts de FOL començaria amb el grup de CFGM de TEBE, compost per 32 alumnes. En Jaume, el meu cotutor, comença la classe explicant la NF2 PLANIFICACIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS EN L’EMPRESA. Donat era el primer dia amb aquest grup, no paro gaire atenció als continguts que s’estan explicant, però sí que observo que les noies (només hi ha un noi) prenen atenció al professor i a la dinàmica de l’aula. Només començar ja vaig veure que tot depèn de com el professor explica i interactua amb l’alumnat, ja que el grup va estar atent pràcticament durant tota la sessió.

L’endemà va ser la primera tutoria amb la meva tutora, la Maribel, amb la que vam xerrar sobre el funcionament del centre educatiu, el calendari i pla de treball, entre d’altres. A més a més, aquell dia em deixaria un llibre de text de FOL per familiaritzar-me amb els continguts i tenir a mà tot el necessari per comprendre l’assignatura. Adjunto evidència:

Amb tot això, vaig iniciar el disseny de la revista de FOL amb els meus companys amb una nova percepció i amb optimisme, tant pel desenvolupament de l’artefacte digital com pel meu futur com a docent de FOL. Per una banda, crear una revista digital de FOL és una eina que apropa a l’estudiantat de formació professional a conceptes clau pel seu futur professional. D’altra banda, el meu futur com a docent crec que estarà assegurat, ja que com he comentat, l’assignatura tracta de conceptes molt importants relacionats amb la incorporació al treball i la prevenció de riscos laborals.

Per tant, la meva primera aproximació amb els continguts de FOL ha estat genial i, doncs, em proposo per a la següent fase aquests tres objectius:

1. Comprendre el format del currículum de FOL
2. Investigar sobre metodologies innovadores
3. Evolucionar en el desenvolupament de la revista digital