La creació de la revista ha estat una bona oportunitat per conèixer en què consisteix FOL. Com comentava en la primera fase, FOL és una assignatura que no sol generar gaire interès. Per una banda, he entès com funciona l’avaluació de FOL i el seu currículum. Les UFs, les RAs, els continguts i els criteris d’avaluació, així com les capacitats clau. Aquests elements, per tant, m’han guiat per comprendre el format del currículum de FOL.

D’altra banda, el transcurs de les pràctiques i l’aplicació de la situació d’aprenentatge m’ha ajudat a investigar sobre metodologies innovadores i aplicar-les. Una de les que he utilitzat és la classe invertida amb què vaig proposar a l’alumnat fer grups, escollir una forma jurídica i sortir davant de la classe a explicar-la, mentre la resta de companys i companys omplien el requadre de la forma en qüestió.

Finalment, l’últim objectiu que em plantejava era el de cotinuar desenvolupant la revista, amb la que realment estem aportant un contingut de FOL molt rellevant, com per exemple:

Després d’haver superat els primers mesos del màster i de l’assignatura Ensenyar i Aprendre FOL, el nostre grup és una pinya. Com comentava al final de l’entrada Disseny de la revista en la competència comunicativa, vaig proposar-me tres objectius a assolir en aquesta segona fase. El primer, relacionat amb optimitzar la comunicació interna del grup mitjançant reunions i conversacions virtuals i digitals regulars, ha estat assolit donat cada setmana hem mantingut el contacte per avançar amb el desenvolupament de la revista. És cert que només hem utilitzat el WhatsApp, però aquesta eina TIC ens està facilitant molt el contacte directe. En el grup de WhatsApp plantegem dubtes i els ressolem, així com prenem estratègies comunes com per exemple demanar feedback a la professora per notes que potser no enteníem o no estàvem d’acord. És en aquest sentit on queda palès la importància d’una correcta competència comunicativa, ja que amb un simple email a la professora responsable, clar i concís, ens ha ajudat a encaminar l’activitat de manera favorable.

El segon objectiu que em vaig proposar va ser el de desenvolupar habilitats de retroalimentació constructiva de manera efectiva, i és que en els treballs cooperatius, i més encara en els treballs cooperatius a distància, són de vital importància, havent-se de sostenir sota els valors de la confiança i el respecte. Com es pot observar en aquesta captura de pantalla, es fa una valoració constructiva del procés de desenvolupament de la revista, la qual ja pràcticament tenim enllestida. Com queda reflectit en el to de la conversació, tot i ser en text, la relació que hem adoptat després de poc més de cinc mesos, es basa en un estil tipus partner, on tots tres en som confidents.

Per acabar, el darrer objectiu que em vaig proposar en la primera fas va ser enfortir la capacitat d’escolta activa i empàtica dins del grup, mostrant interès i comprensió cap als diferents punts de vista i situacions personals dels meus companys.

En l’actual món en què vivim, ens trobem tots i totes amb infinitats de realitats diàries que posen de manifest el ritme vertiginós de la nostra societat. La creació d’aquesta revista durant tot un any acadèmic va acompanyada de molts moments i moltes variables, que tenen presència en tot allò que fem, sigui de manera positiva o negativa. En aquest sentit, durant aquests mesos he treballat a potenciar la meva escolta activa, no només amb els meus companys Jaume i David, sinó en el meu dia a dia en general.

Adjunto un vídeo que em va servir per a potenciar la meva escolta activa:

Els objectius que em vaig proposar en la primera fase els he dut a terme en la fase d’intervenció acompanyada a les pràctiques. Mitjançant plataformes d’aprenentatge en línia com Google Classroom he corregit activitats, he enviat comentaris i he penjat documents rellevants, i m’ha ajudat a explorar i aplicar tecnologies educatives per enriquir el procés d’aprenentatge.

Una altra plataforma que he utilitzat a les aules (i també amb en Davi i en Jaume) és el Canva. Aquesta eina també m’ha servit per desenvolupar projectes educatius digitals que usin les TIC per fomentar l’aprenentatge actiu i significatiu. Amb els grups de FOL a les pràctiques l’hem utilitzat per fer exposicions grupals i per desenvolupar els portafolis de projecte (mòdul).

Continuant amb el grup d’Ensenyar i Aprendre FOL, he donat a conèixer la funció de gravar la pantalla (producció) i la de postproducció als meus dos companys, quan ha calgut fer presentacions. Per tant, l’objectiu fomentar l’ús efectiu digital en el treball en grup, compartint coneixements i estratègies per millorar la recerca també ha estat assolit.

Ja he començat a interactuar amb l’alumnat i a corregir tasques. He detectat que molts estudiants fan un ús inadequat de la IA per a completar les seves activitats, copiant i enganxant textos sencers sense contrastar informació ni revisar errors ortogràfics o gramaticals. Aquesta pràctica m’ha estat fent pensar, ja que considero que no estan utilitzant la IA com caldria i alhora, podem experimentar, encara més, una degradació de la qualitat educativa. Per tant, com a docents, que hauríem de fer per aplicar els principis ètics que haurien de guiar tant l’aprenentatge com la docència?

L’ús de la IA en l’àmbit educatiu no és intrínsecament negatiu, però la forma en què és emprada ha d’estar alineada amb principis ètics sòlids. Kant, en “La crítica de la raó pura”, afirma que la moralitat ha de basar-se en principis universals, independentment de les conseqüències immediates. Considero que aquesta idea és crucial per als docents, que han d’abordar la problemàtica de la IA de manera que fomenti l’aprenentatge significatiu i el pensament crític, en lloc de permetre una dependència acrítica d’aquests tipus d’eines tecnològiques.

En la meva experiència, aquesta detecció de l’ús inadequat de la IA m’ha animat a fer una investigació pel meu TFM i a adoptar un enfocament proactiu. A més de guiar els meus estudiants a utilitzar la IA de manera ètica, també els animo a desenvolupar les habilitats necessàries per avaluar críticament la informació que reben. John Dewey, en la seva visió de l’educació com a procés social, destaca la importància de l’aprenentatge pràctic i interactiu, i aquesta és una via per fomentar l’ús responsable de la tecnologia.

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que m’ha semblat interessant per aquells docents que vulguin conèixer aquest tipus d’eines.