Com vaig comentar a l’entrada de la fase anterior, aquesta competència és la que inicialment em feia més respecte, ja que tot i tenir certs coneixements digitals, gràcies al màster i sobretot a les pràctiques externes que realitzo al centre educatiu, he descobert un munt d’eines digitals que són totalment noves per mi.

Un cop superat el vertigen inicial, he de dir que mica en mica m’he anat adaptant a moltes de les aplicacions digitals que he anat coneixent, com el Canva, el Genially, el Kahoot, el Moodle, el Google Forms, etc. Totes elles les he fet servir en algun moment, ja sigui a les meves pràctiques, en la preparació del Treball Final de Màster, o en l’elaboració de la revista.

Així mateix, també he après a fer presentacions incorporant les meves explicacions amb vídeo, i les he pogut editar i muntar. Per mi ha estat tot un repte, i n’he quedat força content del resultat.

Per raons evidents, on més he pogut desenvolupar aquesta competència i millorar les meves habilitats, ha estat en l’elaboració de la revista. Vam triar l’eina digital Canva per fer-la i, tot i que al principi jo no n’estava massa convençut, per experiències anteriors, he de reconèixer que ha estat un encert i que es tracta d’una plataforma molt intuïtiva, senzilla d’utilitzar, i que ofereix moltes possibilitats per crear dissenys atractius que cridin l’atenció dels lectors i lectores.

Evidències:

• Video de presentació del centre de secundària a familiars d’alumnes (assignatura de Societat, Família i Educació)

Video on explico com ha estat l’elboració del portafolis que vam fer per l’assignatura de Projectes metodologies didàctiques de FOL:

En aquesta fase, la competència comunicativa és cabdal per l’èxit en l’elaboració de la Revista. De cop, el grup es converteix en un equip de redacció, toca fer reunions, parlar sobre els temes que han de sortir a la revista, dir quins ens agraden i quins no tant, i mirar de repartir-nos la feina, si pot ser, d’acord amb les nostres preferències.

En el cas del meu grup, la comunicació en aquesta fase sempre ha estat fluïda i agradable, ja que no només parlàvem de la revista, sinó que sempre hi havia cinc minuts per compartir l’experiència del màster, i una mica les angoixes amb el volum de feina i els terminis de lliurament. Crec que aquestes trobades han anat força bé als membres del grup perquè fer el màster online fa que de vegades et puguis sentir bastant sol, i no sempre pots compartir-ho amb gent que t’entén perquè estan passant per la mateixa situació.

A banda d’aquest aspecte fonamental de la comunicació, de parlar sobre com ens sentim i encoratjar-nos de cara a afrontar la tasca, si parlem estrictament de l’elaboració de la revista, he de dir que la comunicació ha estat en tot moment fluïda, ràpida i efectiva. Personalment, crec que he complert amb els objectius que em proposava en la fase inicial, he estat clar quan m’he adreçat al grup, evitant ambigüitats i malentesos, i he abordat les diferències d’opinions de manera constructiva mantenint un bon clima de treball.

Aquesta manera d’afrontar la tasca m’ha ajudat també a millorar aquesta competència a l’aula durant les meves pràctiques, no només amb l’alumnat, sinó també en la interacció amb la meva mentora, així com amb la resta de l’equip docent del centre.

Evidències:

Durant la fase de desenvolupament de la revista amb el grup, mai hem perdut de vista el paper de l’ètica en la professió docent. Com a editors de la revista, en hem assegurat en tot moment que el contingut fos autèntic i original, és a dir, no hem plagiat altres treballs, sempre hem citat les fonts utilitzades; també hem procurat que la nostra revista reflecteixi la diversitat de l’alumnat, amb continguts inclusius i respectuosos amb tots els membres de la comunitat educativa.

Ens hem preocupat de que els nostres continguts fossin precisos i fiables, verificant la informació presentada i assegurant-nos de no difondre informacions falses o enganyoses; així mateix, quan hem fet ús de les opinions de l’alumnat (entrevista) hem respectat la seva privacitat i no hem divulgat informació personal sense el seu consentiment explícit.

Considero que la nostra revista pot ser una bona plataforma per fomentar la reflexió crítica i el debat constructiu, de fet, els nostres articles s’han redactat amb la intenció d’animar la diversitat d’opinions i encoratjar els alumnes a pensar de manera crítica sobre els diferents temes que hi tractem.

Personalment, considero que la dimensió ètica de la tasca docent ha estat un dels aspectes en que més he aprofundit durant aquesta fase de desenvolupament; suposo que ha estat bastant influenciat pel fet de coincidir amb les pràctiques al centre, i adonar-me de com n’és d’important aquesta dimensió en el dia a dia del docent, tant per l’exercici de la pròpia professió com per saber transmetre-la a l’alumnat, no només amb paraules, sinó també amb les nostres accions diàries, que han de ser exemple per ells/es.

Evidències: He incorporat una de les entrades del meu Diari de les pràctiques realitzades al centre, on em vaig trobar davant d’un dilema ètic, que no he sabut afrontar.

Jo vaig cursar el Grau de Dret, així que estic familiaritzat amb una part del contingut de FOL, la que té relació amb el Dret laboral, que és la branca del dret que es dedica a regular les relacions laborals entre els treballadors i els empresaris, i inclou aspectes com els contractes de treball, els drets i obligacions de les parts, les condicions de treball, els conflictes laborals, entre altres qüestions relacionades amb el món del treball.

Ara bé, el contingut de FOL va molt més enllà del Dret laboral, ja que és un mòdul transversal que té com a objectiu proporcionar a l’alumnat coneixements sobre el món laboral, els seus drets i deures, aspectes relacionats amb la seguretat, la salut en el treball, la prevenció de riscos laborals, i altres temes vinculats al món professional, com l’emprenedoria i l’empresa, que es tracten a EIE.

Tant és així que, amb el grup, hem dissenyat la revista dividint-la en blocs, amb l’objectiu de que els continguts d’aquests tractin la majoria d’aspectes que s’estudien al mòdul de FOL. Considero que el fet de planificar-ho així farà que el resultat final de la revista sigui molt enriquidor per tots, tant pels nostres lectors com per nosaltres mateixos, ja que ens oferirà una visió molt completa dels continguts del mòdul.

Evidències: Infografia que vam fer per la presentació dels continguts de la revista, dividits en blocs.

Segurament aquesta és la competència en la que potser vaig més perdut, i la meva por principal. No em considerava novell en aquest aspecte, però la veritat és que algunes de les eines que estem fent servir em superen, i em desesperen sovint. Sense anar més lluny, aquesta eina mateix, el Folio (WordPress), no el coneixia i les explicacions sobre el seu funcionament tampoc m’han ajudat massa, de fet, és la tercera vegada que escric això perquè encara no he après com desar-ho i que s’actualitzi la publicació, així que vaig provant coses i les vaig perdent, amb la pèrdua de temps i nervis que suposa.

Així que és evident que amb el domini del Word, el Drive i el Meet no arribaré gaire lluny, i que el meu objectiu ha de ser millorar les meves habilitats en tot tipus d’eines digitals com el Folio mateix, o el Canva, el Genially, el Power Point, el Google Slides, etc.

En aquest aspecte, on vaig tant perdut, és on tinc més marge de millora, i crec que l’edició de la revista em permetrà, amb l’ajuda i paciència dels meus companys, treure’m una mica la por de sobre i aprendre a usar aquestes eines amb més confiança i millorar les meves habilitats al món digital, unes habilitats que seran fonamentals a la meva tasca com a docent.

Evidències:

A l’assignatura de Projecte Metodologies didàctiques de FOL, vam haver de fer un portafolis, i podiem triar la plataforma. Vaig triar la plataforma WIX, que comparada amb aquesta, em sembla bastant més senzilla.

Deixo aquí l’enllaç amb el resultat:      https://rvalls7.wixsite.com/portafolis-digital 

Degut a la meva feina anterior fa bastants anys que no treballo en grup, per això aquest era un dels aspectes que més em preocupaven a l’hora d’enfrontar-me al projecte de la revista, però la veritat és que després de conèixer als altres membres del grup, l’Anna i el Carlos, aquestes preocupacions van desaparèixer del tot.

La competència comunicativa en un treball en grup és una habilitat fonamental per aconseguir una interacció efectiva i contribuir a l’èxit del projecte. Personalment, per poder millorar en aquesta competència m’he proposat alguns objectius que miraré de poder desenvolupar al llarg de l’elaboració de la revista:

• Ser clar en la comunicació oral i escrita, expressant les idees de manera concisa i comprensible, evitant ambigüitats i malentesos.
• Millorar la capacitat d’escolta activa, mostrant interès i fent preguntes pertinents per garantir una comprensió completa.
• Aprendre a abordar les diferències d’opinions de manera constructiva per mantenir un ambient de treball saludable i productiu.
• Motivar i inspirar els altres membres del grup, creant un entorn en què tothom es senti valorat i tingui l’oportunitat de contribuir.
• Desenvolupar la empatia i la comprensió interpersonal, posant-me al lloc de l’altre i comprenent les seves perspectives i necessitats individuals.

Val a dir que ja portem uns mesos treballant junts i des del primer dia sempre hi ha hagut una comunicació excel·lent, hem fet trobades per Meet, compartim documents al Drive i mantenim comunicació per Whatsapp, i per tots aquests canals sempre hem pogut expressar-nos amb total llibertat, hem estat escoltats i hem definit junts totes les activitats fetes fins ara, així que no dubto que els mesos que venen seran molt profitosos i podrem fer una molt bona feina plegats.

Evidències:

Adjunto un parell de captures de pantalla de les converses de grup per Whatsapp, que evindencien la bona comunicació entre els membres del grup.

L’ètica és una dimensió fonamental per l’excel·lència en la tasca docent. L’ètica docent implica el compromís social i col·lectiu dels professors amb l’entorn, el centre educatiu, els agents educadors, les famílies i l’alumnat. Un bon docent ha de tenir habilitats cognitives, socials i comunicatives, empatia i valors que prediquin amb l’exemple, saber escoltar i mantenir la vinculació amb els agents de la comunitat educativa, oferint orientació, assessorament i suport com a docent.

Per mi l’ètica i la docència no es poden separar; l’alumnat ha de poder veure i entendre els motius de les decisions que prenem a l’aula encara que no les comparteixi, hi han de trobar un sentit. L’ètica ha de ser present en els continguts i en la nostra manera de ser a classe, perquè els alumnes es fixen en la coherència, en com dius i fas les coses, i això s’expressa en les actituds i comportaments del docent, però també en el seu llenguatge corporal i verbal.

Aquesta és una de les coses que més em preocupen de la meva futura tasca de docent, el fet de ser coherent i conseqüent amb les decisions que prengui a l’aula, ja que no ser-ho comporta situacions de difícil solució, i més encara si ens trobem davant de dilemes ètics.

Com a docents, tenim la possibilitat de ser agents transformadors de la societat, ja que allò que fem i diem -i allò que no diem, fets o llenguatge corporal- pot deixar empremta a l’alumnat.

Com a futur professor de FOL, considero que l’ètica té un paper fonamental al mòdul, i l’objectiu que em marco en l’elaboració de la revista és que, amb l’ajuda del grup, siguem capaços de transmetre-ho als nostres lectors i lectores, ja que es tracta d’una matèria que els aproparà a l’àmbit laboral i haurem de procurar que els serveixi perquè entenguin com funcionen les relacions laborals, així com els seus drets i les seves obligacions, mostrant-los supòsits de fet en els que l’ètica i la moral hi tinguin molt a veure, i on hauran de ser capaços d’analitzar les conseqüències d’aplicar o no els raonaments ètics en les seves decisions.

Evidències:

Aporto com a evidències d’aprenentatge sobre l’aspecte ètic de la tasca docent, una captura de pantalla d’un dels recursos d’aprenentatge que hem estudiat al màster relatiu a l’ètica del docent, així com un dels reptes de l’assignatura de Pràctiques externes on es recullen les meves aportacions al debat que va sorgir a l’aula, així com les reflexions finals.

Enllaç al Repte 2 de l’assignatura de pràctiques externes:  Repte 2 pràctiques

Tal com exposen Vargas et al. (2014), diverses organitzacions i comunitats com la UNESCO, el Banc Mundial, la Unió Europea… reconeixen l’existència de competències claus pel desenvolupament personal, la ciutadania activa, la inclusió social i la feina; i la competència digital és una d’elles.

Amb l’entrada en vigor a finals del 2020 de la nova llei educativa espanyola, batejada amb el nom de LOMLOE (2020), s’estableixen un seguit de competències clau fonamentals a treballar per tal que els alumnes puguin desenvolupar-se individual, social i professionalment en un món en constant canvi. Una vegada més, la competència digital hi és present i es descriu el següent:

“el uso generalizado de las tecnologías de información y comunicación en múltiples aspectos de la vida cotidiana ha acelerado cambios profundos en la comprensión de la realidad y en la manera de comprometerse y participar en ella, en las capacidades para construir la propia personalidad y aprender a lo largo de la vida, en la cultura y en la convivencia democráticas, entre otros. Este cambio de enfoque requiere de una comprensión integral del impacto personal y social de la tecnología, de cómo este impacto es diferente en las mujeres y los hombres y una reflexión ética acerca de la relación entre tecnologías, personas, economía y medioambiente, que se desarrolle tanto en la competencia digital del alumnado como en la competencia digital docente. En consecuencia, se hace necesario que el sistema educativo dé respuesta a esta realidad social e incluya un enfoque de la competencia digital más moderno y amplio, acorde con las recomendaciones europeas relativas a las competencias clave para el aprendizaje permanente” (LOMLOE, 2020). 

En aquest sentit, es fa evident la necessitat d’incorporar eines digitals dins l’aula per donar resposta a la realitat social que es planteja en la LOMLOE (2020). Però no només amb l’objectiu de transmetre els coneixements propis de l’assignatura, si no d’acord amb Vargas et al. (2014), buscant oferir a l’alumnat oportunitats per aprendre a utilitzar-les de forma segura i generar una nova cultura d’aprenentatge. Per tant, requereix que els docents aprenguin a dominar i valorar els medis digitals, en definitiva, que desenvolupin la competència digital i així brindar als alumnes oportunitats per aprendre i operar en la era del coneixement (Bingimals, 2009).

Personalment considero que soc una persona amb una bona competència digital. En faig un bon ús i tinc els coneixements necessaris per poder utilitzar aquestes eines amb facilitat en el meu dia a dia, a més, també aprenc ràpidament. Elaborar una revista digital m’està ajudant a treballar encara més les meves competències digitals i també els continguts del mòdul de FOL. Penso que és una eina molt útil que segurament podré aplicar a classe, ja que he pogut comprobar en primera persona la seva utilitat i beneficis. A continuació adjunto algunes imatges de la revista per evidenciar-ho.