Al revisar el meu procés d’aprenentatge com a futur deocent de formació i orientació laboral, puc veure com he avançat i evolucionat en la meva preparació com a futur docent d’aquesta matèria cabdal. Inicialment, vaig reflexionar profundament sobre el rol del docent de FOL i la seva importància en la formació dels alumnes de Formació Professional. Vaig establir les bases per a la meva pràctica docent, explorant les meves creences i valors sobre la docència com a servei a l’altre i com a agent de justícia social.

Durant les pràctiques, vaig experimentar aquest rol en un entorn educatiu real. Vaig ser conscient de la importància de ser un facilitador de coneixement i un model de conducta ètica per als alumnes. Les decisions que prenia i les activitats que desenvolupava tenien un impacte directe en el procés d’aprenentatge dels alumnes, cosa que em va fer reflexionar profundament sobre la responsabilitat i l’impacte de la meva pràctica docent.

A partir d’aquestes experiències, vaig començar a conceptualitzar el meu paper com a docent de FOL. Vaig comprendre que el meu objectiu principal és capacitar els alumnes per afrontar els reptes del món laboral i fomentar la seva consciència crítica sobre les qüestions ètiques i socials relacionades amb el treball. Vaig veure la importància de ser un model de reflexió per als alumnes i de promoure la justícia social a través del meu exemple i de la meva pràctica docent.

Durant les pràctiques, vaig posar en pràctica les meves idees i teories sobre la docència de FOL. Vaig adaptar les meves estratègies d’ensenyament segons les necessitats dels alumnes i vaig buscar noves maneres d’engrescar-los en el procés d’aprenentatge. Vaig ser conscient dels reptes ètics i pràctics que es presentaven en l’aula i vaig treballar activament per abordar-los de manera efectiva.

En resum, tant aquesta assignatura, com la confecció de la revista digital i també les pràctiques m’han proporcionat una experiència valuosa per aprofundir en la meva identitat docent i continuar creixent com a professional de l’educació. M’han ajudat a comprendre millor el paper del docent de FOL i a adquirir les habilitats i coneixements necessaris per afrontar els reptes del futur en aquest camp. Així, arribo al final d’aquest trajecte amb una major seguretat en les meves capacitats i amb un fort compromís amb la formació i orientació laboral dels meus futurs alumnes.

Aquest capítol arriba al seu final. Durant el desenvolupament de l’assignatura i la revista digital, he hagut d’afrontar la fase de les pràctiques de desenvolupament autònom. Allà he pogut avaluar el meu nivell de competència comunicativa, identificar els meus punts forts i febles i reconèixer les àrees en les quals encara he de continuar formant-me i millorant.

He reflectit tot això i l’he traslladat al vídeo de presentació de la revista digital amb la resta de membres del grup. Per aquesta presentació, vaig preparar un guió amb les idees principals que volia transmetre i que no volia deixar passar. Considero que per exposar una competència comunicativa òptima, és imprescindible preparar-se prèviament i assegurar-se de dominar el contingut que es compartirà. Aquest aprenentatge m’ha permès adonar-me que només quan tens això assegurat pots improvisar i adaptar-te als esdeveniments a mesura que avances.

Adjunto a continuació la prova gràfica del vídeo de presentació. Estic molt satisfet amb el procés i el resultat final, i agraeixo els grans companys de viatge amb els quals he navegat i amb els quals he après tant. Aquesta experiència m’ha proporcionat no només coneixements tècnics sinó també habilitats comunicatives i la confiança per fer-ne ús de manera efectiva.

Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i orientació laboral, puc dir que he après moltes coses significatives. Primerament, he interioritzat que la voluntat d’un futur millor passa per les accions i decisions del present. Com a futur docent, comprendre que he de ser un estudiant primerament és crucial. Això implica que el que vull arribar a ser ha de començar a existir des de la persona que sóc ara, com a professional i educand. Aquesta màxima actua com un canal que connecta el temps verbal del passat, present i futur.

Considero la docència com una professió de servei a l’altre. Ens formem per garantir als educands l’accés i el gaudi d’una sèrie de drets. M’inspire en figures com Paulo Freire i la seva “pedagogia de l’oprimit” per entendre que la docència està al servei dels exclosos, dels vulnerats, dels col·lectius minoritzats, però també dels educands, dels aprenents. Aquest enfocament, de base deontològica alliberadora, busca salvaguardar drets fonamentals com l’alfabetització, l’educació i l’aprenentatge, contribuint a l’exercici de la plena ciutadania.

Un docent ha d’estar disposat i disponible. Ha de ser proactiu, podent esperar o buscar a aquell alumne que necessita més temps o suport. La humanitat que transmet la seva presència durant i fora del temps lectiu és fonamental. Com diu Rassman, l’educador i el professor eduquen i ensenyen més pel que són que pel que diuen.

La reflexió per la justícia social és essencial. A través de la pràctica reflexiva, el docent ha de contemplar les implicacions morals i ètiques de les seves accions i decisions, tenint en compte les conseqüències per als alumnes. Aquesta reflexió ha d’estar lligada a la recerca de l’equitat i la justícia social, basada en la comprensió del context on s’imparteix la tasca docent.

L’ètica és la dimensió central de l’excel·lència docent. Des del compromís amb la igualtat i la praxi de l’equitat, la docència ha d’estar al servei dels més vulnerables, garantint els seus drets fonamentals. L’aposta per la relació amb l’educand com a subjecte de drets és clau, contribuint al seu ple reconeixement com a ciutadans. La teoria de la bastida, segons Bruner i Vygotsky, ens recorda que els docents tenim la responsabilitat d’afavorir el ple desenvolupament dels educands, ajudant-los a ser ciutadans formats i crítics.

En resum, l’aprenentatge d’aquest procés m’ha conduït a comprendre que la docència és una professió d’ajuda, d’aprenentatge constant i d’ètica profunda. És un compromís amb la justícia social, amb la reflexió constant i amb la voluntat de formar ciutadans crítics, conscients dels seus drets i capacitats per contribuir al món.

Per finalitzar i compartir un document d’instrucció en la funció alliberadora de la pedagogia, us comparteixo un video explicatiu sobre un dels inspiradors d’aquest procés i apartat: Paulo freire i la seva pedagogia per l’oprimit.

https://www.youtube.com/watch?v=hHQWsTPakm8&pp=ygUmcGF1bG8gZnJlaXJlIHBlZGFnb2dpYSBvcHJpbWl0IGNhdGFsw6A%3D

La revista continua evolucionant i, de forma paral·lela, l’adquisició de més i millors coneixements en formació i orientació laboral també avança. És un procés que es retroalimenta amb el temps i a mesura que avancem amb el màster, i és essencial reflectir-ho en la revista digital. De fet, la necessitat de fonamentar la revista en un àmbit i sector específics, adreçats a un grup d’alumnes concrets, ens permet concretar, aterrar i contextualitzar un temari que, sovint, podria caure en la generalització més indefinida.

En el meu cas, tinc l’encàrrec d’elaborar els apartats de seguretat social, nòmina com a full de cobrament i aportacions, drets i deures laborals, així com els conseqüents abusos laborals que encara estan ben presents avui dia. A més, també tractaré les competències tècniques i transversals que travessen el sector culinari i d’hostaleria.

Fer-ho em permet entendre millor el temari i la importància de projectar-lo cap a un públic específic. Al mateix temps, em dóna una visió clara de la importància d’arribar a ser un futur professor que coneix i domina un temari rellevant pel futur laboral dels estudiants. Potser seria interessant explorar també la relació entre les competències tècniques i transversals i la seva aplicació pràctica en l’àmbit laboral, donant exemples concrets o estudis de cas.

Continuem amb la formació i aprenentatge digital. D’una banda, estic immers en el procés de les pràctiques formatives i laborals. Durant la fase d’observació, he pogut observar i reflexionar sobre la presència i l’ús dels ordinadors portàtils a l’aula de formació i orientació laboral, així com en la resta de cursos i assignatures. Des del principi, m’ha cridat l’atenció la predominança de l’ús inadequat d’aquests dispositius i la suposada tolerància d’alguns professors. Aquest fenomen em genera tanta curiositat i estupefacció que decideixo orientar el meu treball final de màster en aquesta temàtica, la qual considero problemàtica.

Paral·lelament, la nostra revista digital continua evolucionant. Hem decidit dedicar una mirad i una visió sobre les TIC i incorporar-les en tants apartats com sigui possible i necessari. En aquest sentit, se m’encarrega d’elaborar l’apartat de les competències tècniques i transversals, i decideixo dedicar temps, espai i investigació a les competències emergents en el sector de la cuina i l’hostaleria. Aquestes competències van des de l’ús de les xarxes socials per a la promoció dels projectes empresarials, fins a l’ús d’aplicacions per a ressenyes i valoracions, passant per l’atenció personalitzad

a en qüestions d’al·lèrgens o posicions de consum ètic, sostenibles i d’atenció a la clientela.

A continuació, adjunto les evidències que corroboren el tractament i ús d’aquest espai a la revista digital, així com el repte 3 on es dedica un apartat concret a la incorporació de les TIC i les TAC en un Depatarmanet de FOL.

Fa uns mesos que estem immersos tant en el màster com en l’assignatura i, per extensió, en la revista digital, concretament un parell de mesos. Estem complint amb la proposta de programació i els terminis establerts pel professorat. Malgrat això, la comunicació, i per tant la competència associada, segueix semblant un terme complex i fascinantament infinit.

En les primeres etapes, hem compartit, parlat i debatut sobre les potencialitats de cada membre del grup i, lligant-ho amb els rols, competències o aprenentatges de l’assignatura, hem reflexionat sobre en quina posició creiem que seríem més útils i, per tant, ens sentiríem més còmodes. Això ens ha portat a conèixer-nos a nosaltres mateixes i a fer un exercici de transparència i sinceritat vers al grup per tal de buscar la millor manera d’encaixar les nostres característiques.

Hem compartit la nostra disponibilitat i hem considerat els matisos i les variables que podrien alterar o propiciar canvis, tot a través de consens. Hem planificat les tasques mitjançant el calendari proposat per l’assignatura i explorant-les una per una. Hem elaborat un document d’acords de grup amb la intenció que serveixi com a marc de funcionament i ens permeti moure’ns amb flexibilitat però amb consens.

Hem distribuït les tasques, funcions i responsabilitats associades a cada rol per a cada membre del grup. Hem concretat les eines de treball i els mitjans de comunicació que utilitzarem per coordinar-nos. Finalment, hem elaborat conjuntament un parell de fulls basant-nos en les reflexions i els objectius que ens hem plantejat per a la revista digital.

Tot això ho hem fet a través dels canals i les eines de comunicació establerts, principalment utilitzant el Drive per treballar de forma síncrona i asíncrona, i en menor mesura utilitzant el grup de WhatsApp. Aquest últim ha estat el nostre principal espai de comunicació, convertint-se en un lloc on podem parlar, debatre i arribar a acords amb ritmes individuals però amb compromís grupal.

Al llarg del màster i l’assignatura, he tingut, junt amb dos companys més, una oportunitat excepcional: la creació d’una revista digital com a projecte central de l’assignatura “Ensenyar i aprendre FOL”. Durant tot el procés de creació, la comunicació constant amb els membres del grup va ser essencial per transformar un conjunt d’idees individuals en un índex coherent i justificat que serviria com a base per a la revista digital.

En la primera etapa, cadascú de nosaltres va aportar les seves idees en un document desordenat. Va ser un moment clau per posar a prova la nostra capacitat de proposar sense imposar, creant un ambient col·laboratiu. Vaig presentar les meves idees com a contribucions, permetent i suggerint que el grup les analitzés i debatés lliurement, amb un afany inicial de transparència i assertivitat de grup. Vaig destacar la importància de fixar l’objectiu en la utilitat que a la revista havia de tenir vers als alumnes. No perdre mai aquest nord i horitzó dels destinataris i protagonistes finals i reals. Vaig posar èmfasi a fer que les meves aportacions fossin útils per a tot el grup, destacant la seva rellevància per al projecte en conjunt.

L’escolta activa va ser crucial per a fer que tothom se sentís partícip i valorat. Vaig fer un esforç per escoltar les aportacions dels altres membres del grup i integrar-lePresentació Davids al debat. Aquesta aposta, traslladada a l’esfera digital i en línia, ha estat una aposta innovadora i un repte molt significatiu. La distribució de tasques va requerir una comunicació clara i assertiva per proposar un pla de treball equitatiu i eficient. Va ser important transmetre els meus suggeriments amb confiança, mentre estava obert a la retroalimentació dels altres membres.

Gestionar i encaixar les crítiques constructives va ser fonamental per al desenvolupament del projecte. Vaig aprendre a acollir les opinions i suggeriments dels altres com a oportunitats per millorar i ajustar les meves contribucions.

Considero i em complau gratament, saber que la comunicació constant entre els membres del grup va ser fonamental per transformar un esborrany d’idees individuals en un índex estructurat i coherent. Com a evidència d’aquest procés adjunto el guió que em vaig preparar pel vídeo presentació de la revista. Aquesta activitat també va ser una prova més en el procés de construcció col·laborativa i en va servir amb escreix per coordinar-nos i posar-nos a prova en una fase molt primerenca però fonamental.

Per últim i concloure, comparteixo un capítol d’un dels meus programes preferits i que m’acompanya en aquest etapa de formació professional cap a l’excel·lència de l’ètica. El programa en qúestió es diu “Amb filosofia” i en aquest capítol reflexionen sobre el treball.

https://www.ccma.cat/3cat/el-treball/video/5675384/

Em vaig comprometre a ser sincer amb mi mateix i amb els altres. En el meu camí formatiu, vaig iniciar-me a la formació professional, realitzant un grau superior d’esports. Allà vaig tenir el meu primer contacte amb la FOL com a alumne. Posteriorment, vaig cursar el Grau d’Educació Social, on vaig tornar a trobar una assignatura semblant i vinculada a la FOL. En ambdues ocasions, l’experiència com a alumne va ser difícil a causa del poc interès que despertava i de la manera en què era plantejada pels professors.

Aprendre els conceptes de FOL i alhora adquirir eines, metodologies, indicacions i tot un seguit de recursos per compartir-los, ensenyar-los o oferir-los era un repte que em generava certa incredulitat i recança. No obstant això, vaig descobrir que tenia a la meva disposició una gran varietat de recursos i la gran avantatge d’adaptar el temari i la programació segons les meves necessitats.

Vaig començar a formar-me en qüestions d’ètica i després em vaig submergir en el llibre de FOL que em va facilitar el meu mentor, amb l’objectiu de preparar el temari i elaborar una situació d’aprenentatge basada en el tema de la Jornada Laboral, a més de complementar-ho amb altres continguts didàctics proporcionats pel màster o cercats per mi mateix.

Finalment, malgrat tenir experiència com a educador social, vaig adonar-me que em faltaven molts coneixements específics de FOL. Vaig haver d’explorar diverses fonts, com webs, blogs i canals de YouTube, per complementar els recursos proporcionats per l’assignatura. Aquest procés em va fer entendre que, malgrat les dificultats, el compromís i la curiositat constant són clau per dominar els continguts i convertir-se en un bon professor de FOL.

Avui dia, soc conscient que tan important és dominar la teoria i el contingut com donar-los vida amb imaginació, creativitat i, sobretot, una perspectiva personal en el moment d’impartir-los com a docent.

Estudiar el màster de professorat a través de la UOC ja és un repte i una oportunitat per desenvolupar i millorar la mateixa competència digital, tant com a ciutadà en constant formació com a futur mestre. En aquest sentit, considero que la immersió al campus, entendre la proposta distributiva de l’aula en línia i navegar pel laberint de continguts, fòrums i àgores, és part integrant i una causa inherent del procés d’aprenentatge digital.

Dit això, en la fase 1 del repte 1, iniciem el desenvolupament de la revista digital, el qual implica el desplegament de les competències digitals individuals i grupals. A llarg termini, aquest treball culminarà en una revista en línia específicament enfocada en formació i orientació laboral. En aquest objectiu, ens comprometem amb l’objectiu del repte “Plantejar processos d’ensenyament i aprenentatge que integrin la formació en comunicació audiovisual i multimèdia per promoure la competència digital de l’alumnat”, i engeguem A Fo(L) Lent.

Pel que fa al programari triat, de comú acord entre els membres del grup, hem optat pel Canva. És una eina fascinant amb la qual ja estava mitjanament familiaritzat, però en aquest procés he après molt més del que sabia anteriorment. Començar per triar la plantilla de disseny i establir l’estètica i la distribució inicial va ser senzill. Soc conscient que els alumnes actuals estan molt acostumats a utilitzar aquesta eina, i gràcies a aquest repte, podré explotar-la amb més garanties i aprofitament en un futur pròxim.