Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i orientació laboral, puc dir que he après moltes coses significatives. Primerament, he interioritzat que la voluntat d’un futur millor passa per les accions i decisions del present. Com a futur docent, comprendre que he de ser un estudiant primerament és crucial. Això implica que el que vull arribar a ser ha de començar a existir des de la persona que sóc ara, com a professional i educand. Aquesta màxima actua com un canal que connecta el temps verbal del passat, present i futur.

Considero la docència com una professió de servei a l’altre. Ens formem per garantir als educands l’accés i el gaudi d’una sèrie de drets. M’inspire en figures com Paulo Freire i la seva “pedagogia de l’oprimit” per entendre que la docència està al servei dels exclosos, dels vulnerats, dels col·lectius minoritzats, però també dels educands, dels aprenents. Aquest enfocament, de base deontològica alliberadora, busca salvaguardar drets fonamentals com l’alfabetització, l’educació i l’aprenentatge, contribuint a l’exercici de la plena ciutadania.

Un docent ha d’estar disposat i disponible. Ha de ser proactiu, podent esperar o buscar a aquell alumne que necessita més temps o suport. La humanitat que transmet la seva presència durant i fora del temps lectiu és fonamental. Com diu Rassman, l’educador i el professor eduquen i ensenyen més pel que són que pel que diuen.

La reflexió per la justícia social és essencial. A través de la pràctica reflexiva, el docent ha de contemplar les implicacions morals i ètiques de les seves accions i decisions, tenint en compte les conseqüències per als alumnes. Aquesta reflexió ha d’estar lligada a la recerca de l’equitat i la justícia social, basada en la comprensió del context on s’imparteix la tasca docent.

L’ètica és la dimensió central de l’excel·lència docent. Des del compromís amb la igualtat i la praxi de l’equitat, la docència ha d’estar al servei dels més vulnerables, garantint els seus drets fonamentals. L’aposta per la relació amb l’educand com a subjecte de drets és clau, contribuint al seu ple reconeixement com a ciutadans. La teoria de la bastida, segons Bruner i Vygotsky, ens recorda que els docents tenim la responsabilitat d’afavorir el ple desenvolupament dels educands, ajudant-los a ser ciutadans formats i crítics.

En resum, l’aprenentatge d’aquest procés m’ha conduït a comprendre que la docència és una professió d’ajuda, d’aprenentatge constant i d’ètica profunda. És un compromís amb la justícia social, amb la reflexió constant i amb la voluntat de formar ciutadans crítics, conscients dels seus drets i capacitats per contribuir al món.

Per finalitzar i compartir un document d’instrucció en la funció alliberadora de la pedagogia, us comparteixo un video explicatiu sobre un dels inspiradors d’aquest procés i apartat: Paulo freire i la seva pedagogia per l’oprimit.

https://www.youtube.com/watch?v=hHQWsTPakm8&pp=ygUmcGF1bG8gZnJlaXJlIHBlZGFnb2dpYSBvcHJpbWl0IGNhdGFsw6A%3D

DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

L’objectiu en la fase desenvolupament de la nostra revista ha sigut sempre enfocar-nos a la realitat i dimensió ètica de la professió (la nostra i la de qui va adreçada la revista). Per tant, l’objectiu ha estat, en tot moment, apropar-la cap a la practicitat i cap a la utilitat. Per això, i per donar-vos evidència de cap a on la volem portar, us explicaré una mica els apartats de la revista. Hem volgut parlar de programes d’ocupació i del servei Referent d’Ocupació Juvenil a l’Alt Empordà. Tampoc ens volem oblidar d’adjuntar com cercar feina, ni de l’Estatut dels Treballadors i el conveni col·lectiu d’aplicació (són indispensables per conèixer els seus drets). Com tampoc podíem deixar de posar els sindicats majoritaris ni els contractes que els hi poden fer. S’ha considerat oportú també oferir un apartat d’acomiadaments, de treball en equip i d’habilitats socials per resoldre conflictes. I si es queden sense feina, com calcular l’atur. Finalment, parlarem de seguretat i salut al treball (malalties professionals, accidents i malalties psicosocials).

Si després de totes aquestes evidències no queda clara l’ètica, podeu llegir la línia editorial per acabar de resoldre els dubtes.

Línia editorial:

Hi ha una dita que s’ha estès darrerament, diu: la política, o la fas o te la fan. Doncs bé, la política té a veure també amb l’actual situació de precarietat laboral, la realitat del mercat del treball, els drets de les persones treballadores i la seguretat laboral. 

Així doncs, des de la revista afirmem, malgrat que a vegades l’assignatura de FOL té fama de ser avorrida, que ens cal arribar al mercat del treball amb coneixements, i la revista pren l’ànim de garantir una orientació laboral amb una mirada pedagògica. Per això la revista de FOL nosaltres la fem! No deixarem en mans d’altres el que podem garantir, posem al centre l’atenció a les persones joves, presentant un format amable, de fàcil accés. I ens adrecem en especial a aquelles que es volen dedicar a la cura de les persones dependents, ja que, som conscients que són àmbits de treball sacrificats i amb aquest format, reduïm el temps necessari per accedir al coneixement.

Així doncs, tant l’assignatura de FOL com aquesta revista encara prenen més rellevància entre els alumnes del Cicle Formatiu al qual ens dirigim a causa de la precarització que impera a aquest sector. Aquest sector està caracteritzat pels baixos salaris, la temporalitat i parcialitat en la contractació, dèficits de protecció social, pèrdues d’ocupació sense protecció per desocupació, falta d’equips de protecció i prevenció (com per exemple, durant la COVID), exposició a forts riscos psicosocials lligats a temps de treball i descansos, organització de les plantilles, estabilitat laboral, etc.

Per tant, resulta necessari una mirada molt pedagògica a l’assignatura de FOL, ja que, és molt important que l’estudiant obtingui les seves pròpies armes per tal d’identificar qualsevol mena d’abús o explotació en la seva futura ocupació d’abús al món laboral i que disposi de les eines per fer valer els seus drets laborals. Per tant, si FOL és un mòdul d’interès general i d’especial importància per a tots els sectors, aquest encara pot ser de major interès per a alguns sectors com el dels nostres alumnes.

També volem, de manera col·lateral, arribar a les famílies i que aquesta revista ajudi a entendre molt millor el que l’alumnat fa a l’aula i, perquè no, ajudar-los també a ells amb informació que desconeguin i que és d’interès general.

Per finalitzar, des de l’editorial, volem que sigui una eina didàctica, entenedora i sobretot útil. Comentar, també, que estem convençuts que, molt probablement, molts dels alumnes tornaran a consultar aquesta revista anys després de la finalització del seu cicle. Així que posarem tot el nostre esforç en aconseguir tot el que hem comentat.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

En aquesta fase de desenvolupament la competència comunicativa ha sigut necessària per a tota la redacció de la revista. S’ha hagut d’utilitzar un llenguatge fàcil i entenedor. Intentant que les imatges incorporades siguin comunicatives i que el text sigui entenedor i senzill (en la quantitat correcta sempre pensant que l’objectiu és que l’alumnat els hi resulti útil i aprenguin). La competència comunicativa també ha sigut necessària per a la discussió del grup. També hem volgut aportar, a la revista, una competència comunicativa visual, penjant vídeos en ella i fent els apartats densos (Estatut dels Treballadors i Conveni) atractius.

COMPETÈNCIA DIGITAL

Per mi el repte gros ha sigut aquest. Feia anys que no estudiava i no tenia la necessitat de fer servir cap nova eina de les que han sortit al mercat en els darrers anys. Hem utilitzat el Canva. Tot i que ja havia fet cosetes petites aquest ha sigut el projecte de més envergadura fins ara. Però l’aprenentatge ha sigut ràpid. Amb el mètode prova i error s’ha assolit. Que hi ha una cosa que està malament, ja que s’elimina i es torna a començar. Tot i que és una eina fàcil de fer servir. No cal fer un màster per usar-la. El que no m’ha agradat com a eina és que en la versió de franc (ho desconec si existeix en la versió de pagament), no hi ha cap forma automàtica de fer un índex ni de numerar les pàgines. És estrany que una eina tan potent no ho tingui.

Finalment, voldria comentar-vos que aquesta fase m’ha ajudat a aprofundir en una eina que desconeixia. També a aprendre una eina que l’alumnat sap fer servir com si fes segles que existís.

Us adjunto la revista perquè pugueu veure com ha quedat.

https://www.canva.com/design/DAF__GgJ0ec/gV6NZi0iLbNWjGccKEKLXQ/edit?utm_content=DAF__GgJ0ec&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

RELACIÓ A L’APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

En aquesta fase s’ha incorporat el contingut que hem trobat més interessants de FOL. Gairebé inclou tot allò que es treballa al llibre, però d’una manera més divertida. Alhora l’aprofundiment a aquesta informació tampoc és tan explícita com al llibre, però s’ha trobat, amb l’experiència de les pràctiques, que aquest alumnat no l’interessa gaire ni l’assignatura en si ni que les coses que són molt denses. Pel que fa al meu aprenentatge, desenvolupar la revista ha sigut d’utilitat. Tot i que, amb total sinceritat, on he après més del contingut de FOL és a les pràctiques. Diria, que allà, a pràctiques (FOL i EiE), m’ha permès aprendre el contingut i que la revista m’ha servit per profunditzar el meu coneixement.

La revista continua evolucionant i, de forma paral·lela, l’adquisició de més i millors coneixements en formació i orientació laboral també avança. És un procés que es retroalimenta amb el temps i a mesura que avancem amb el màster, i és essencial reflectir-ho en la revista digital. De fet, la necessitat de fonamentar la revista en un àmbit i sector específics, adreçats a un grup d’alumnes concrets, ens permet concretar, aterrar i contextualitzar un temari que, sovint, podria caure en la generalització més indefinida.

En el meu cas, tinc l’encàrrec d’elaborar els apartats de seguretat social, nòmina com a full de cobrament i aportacions, drets i deures laborals, així com els conseqüents abusos laborals que encara estan ben presents avui dia. A més, també tractaré les competències tècniques i transversals que travessen el sector culinari i d’hostaleria.

Fer-ho em permet entendre millor el temari i la importància de projectar-lo cap a un públic específic. Al mateix temps, em dóna una visió clara de la importància d’arribar a ser un futur professor que coneix i domina un temari rellevant pel futur laboral dels estudiants. Potser seria interessant explorar també la relació entre les competències tècniques i transversals i la seva aplicació pràctica en l’àmbit laboral, donant exemples concrets o estudis de cas.

Continuem amb la formació i aprenentatge digital. D’una banda, estic immers en el procés de les pràctiques formatives i laborals. Durant la fase d’observació, he pogut observar i reflexionar sobre la presència i l’ús dels ordinadors portàtils a l’aula de formació i orientació laboral, així com en la resta de cursos i assignatures. Des del principi, m’ha cridat l’atenció la predominança de l’ús inadequat d’aquests dispositius i la suposada tolerància d’alguns professors. Aquest fenomen em genera tanta curiositat i estupefacció que decideixo orientar el meu treball final de màster en aquesta temàtica, la qual considero problemàtica.

Paral·lelament, la nostra revista digital continua evolucionant. Hem decidit dedicar una mirad i una visió sobre les TIC i incorporar-les en tants apartats com sigui possible i necessari. En aquest sentit, se m’encarrega d’elaborar l’apartat de les competències tècniques i transversals, i decideixo dedicar temps, espai i investigació a les competències emergents en el sector de la cuina i l’hostaleria. Aquestes competències van des de l’ús de les xarxes socials per a la promoció dels projectes empresarials, fins a l’ús d’aplicacions per a ressenyes i valoracions, passant per l’atenció personalitzad

a en qüestions d’al·lèrgens o posicions de consum ètic, sostenibles i d’atenció a la clientela.

A continuació, adjunto les evidències que corroboren el tractament i ús d’aquest espai a la revista digital, així com el repte 3 on es dedica un apartat concret a la incorporació de les TIC i les TAC en un Depatarmanet de FOL.

PRESENTACIÓ

Aquesta assignatura és molt completa en tots els nivells. Ens fa treballar sense adonar-nos-en, com aquell qui diu, tots els aspectes necessaris que ha de tenir un docent de l’especialitat de FOL. Si mirem els apartats d’aquesta fase, i de les futures, ho diu tot.

DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Iniciar el repte de fer el màster va ser com qui li compren una joguina nova. Venia d’un moment en què havia de canviar de professió i era el moment de començar el repte per a preparar-me cap a una nova vida laboral.  De coneixements teòrics de la matèria de FOL en tinc, perquè he realitzat FOL en un Cicle Formatiu i que la meva feina anterior era relacionada amb bona part del contingut que es dona a l’assignatura (era assessor laboral). En canvi, el meu repte principal era, i és, conèixer la gestió de l’aula i la gestió ètica dels conflictes. Aquí entren un munt d’incògnites. Com es gestiona un conflicte? Què fem quan un alumne està trist? Què fer quan et volen reclamar una nota? Quina tècnica fan servir els docents quan hi ha distorsions a l’aula?, i mil preguntes més que no acabaria mai.

Si em centro en la fase de disseny de la revista, al principi érem dos integrants del grup, i vam decidir centrar la revista en el cicle formatiu de grau mitjà d’Atenció a les Persones amb Dependència. Posteriorment, es va incorporar una nova integrant i ella es va haver d’adaptar al que ja havíem treballat. Tot i això, vam decidir que l’última integrant treballes la part final de la primera tasca per tal que agafés l’essència de la nostra revista. M’agradaria comentar-vos que tot el grup opinem que la fase de disseny ha sigut bona i que creiem que l’ètica que seguim, la d’intentar que sigui una eina útil per l’alumnat, és la correcta.

Ara em posaré en el context de pràctiques. També des d’un aspecte ètic. Hi ha eines que han utilitzat els dos professors amb els quals estic fent pràctiques, que m’han encantat. La gestió de l’aula mitjançant l’apropament a l’alumnat, la flexibilitat d’entrega de les tasques per part d’un d’ells, la comunicació, etc., però aquí també se’m genera un dilema ètic. Realment quan hi ha conflictes a l’aula, o quan falta algun alumne, o quan estan fent altres tasques, o quan parlen…, han de respondre, sempre, “aneu fent que després es veurà reflectit a les notes”. O que “la nota màxima serà un 5 si s’entrega tard” o “només us fixeu en la nota”. En definitiva, tot són amenaces cap a les notes dels alumnes.

Des del meu punt de vista, i del que es va treballar en el Repte 2 de l’assignatura de pràctiques externes, i més concretament del que s’ha llegit del recurs “Compromís ètic en l’acció educativa” Eix 4 amb els codis deontològics consultats (Filosofia, el Moviment de Renovació Pedagògica i el del col·legi de Pedagogs), amenaçar contínuament a l’alumnat  amb les seves notes no entren a dintre del respecte ètic i moral.

Llavors, voldria acabar amb una reflexió, realment els docents tenim dimensió ètica?

Bibliografia

• Codi deontològic de la professió docent, elaborat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya l’any 2021.
• Compromís ètic del professorat, elaborat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya l’any 2011.
• Codi deontològic del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, publicat l’any 2013 com a revisió i ratificació de la versió elaborada l’any 2006.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

La competència comunicativa és bàsica en tot professor. Com a persones que som, n’hi ha algunes que s’expressen millor que d’altres. Aquesta revista ens està ajudant a millorar la competència comunicativa i aprendre de les companyes que integrem l’assignatura mitjançant el fòrum. Si mirem la tasca 2, la del cinefòrum, crec que va ser del tot encertada per, no únicament per obrir-nos les ments i fer-nos veure que és una eina molt útil per l’aprenentatge, sinó que també va ajudar a millorar la nostra comunicació mitjançant els debats.

També, vull comentar, que una altra eina que ens ajuda aquesta assignatura a millorar la nostra competència comunicativa és el fet d’haver començat amb les presentacions mitjançant vídeos i posteriorment amb la presentació de la revista amb totes les integrants del grup. També el projecte de departament de FOL.

Dir, a més a més, que en totes les assignatures del màster ens fan treballar d’una forma o de l’altra l’apartat que estic comentat. A metodologies didàctiques i Societat i Família, treballem en grup i, per tant, cada dos per tres fem reunions virtuals ja des d’un bon inici de curs. Per descomptat l’assignatura de pràctiques, en el meu cas des de novembre, a posar-nos davant d’alumnes. Llavors, i des de la meva interpretació, indirectament, el màster ens ensenya tot el que necessitem per a ser docents, i sense donar-nos compte.

Finalment, per acabar aquest apartat, opino que mai serà suficient la competència comunicativa en la docència. El motiu, perquè a dintre de l’aula som moltes persones totes elles diferents i amb pensaments i coneixements diversos. Això fa que sigui gairebé impossible que tots els que compartim aquell espai entenguem l’explicació a la primera i que diguem que la nostra competència comunicativa sigui bona i que no hagi de millorar.

Us adjunto un petit detall de la presentació

COMPETÈNCIA DIGITAL

Vull començar explicant-vos que no m’agrada la tecnologia. Em sap greu començar així però és el que hi ha. Tot i això, tampoc soc partidari de l’ensenyament tradicional (el de passar-se dues hores explicant fins que l’alumnat s’acaba dormint). Dir, que encara no m’agradi, m’espavilo i m’adapto contínuament als canvis que ens ofereix la vida. Doncs, és fàcil entendre el que ara comentaré. Aquesta assignatura em traurà del meu lloc de confort i em farà iniciar nous aprenentatges, i recordatoris, de coses que em seran útils com a docents.

Per començar en la fase de disseny de la revista,  com he comentat anteriorment, vam fer un vídeo explicant els apartats que ofereix la nostra eina digital. Això, ja va ser un repte per als integrants del grup. Vam escollir, primerament, una aplicació que no permetia gravar el vídeo (dddddddd). En qüestió de minuts vam canviar d’aplicació (dddddd) i vam gravar-ho.

Per no anar gaire més enllà, també puc esmentar aquesta eina (wordpress). Al principi del màster vaig haver de fer un altre portafoli, en aquell cas per a l’assignatura metodologies didàctiques, però vaig escollir l’eina sites. Ara, amb aquesta tasca fa que hagi d’aprendre, novament, per fer l’actual portafoli.

PORTAFOLI DE F.O.L. (google.com)

Aquest portafoli, juntament amb el de l’assignatura metodologia, és una evidència de la competència digital del màster.

RELACIÓ A L’APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

La revista serà una gran eina didàctica per l’alumnat, però també per iniciar-se com a docent amb el contingut de FOL. Com he comentat en el primer apartat, estic familiaritzat per dos vessants. Primer per haver fet FOL i segon per l’activitat laboral que feia anteriorment. En la fase de disseny de la revista s’ha treballat tots els apartats que la componen i que, per tant, està relacionat amb el temari de l’assignatura. Entre la Laia i jo, en una primera fase, vam acordar el contingut que treballaríem. Això ens va ajudar a aprendre quins blocs té FOL. També ens va ajudar a treballar, personalment, aquells blocs que no domino com pot ser prevenció de riscos laborals, la cerca de feina, la relació laboral, entre d’altres. Posteriorment, en la fase de desenvolupament, que serà la següent entrada a l’àgora dels folios, es treballarà apartat per apartat, el contingut dels diferents blocs temàtics. Per tant, com no pot ser d’una altra manera, el que s’espera d’aquesta assignatura és això. Endinsar-nos als continguts de FOL.

Des del plantejament de la revista i sobretot en el moment de desenvolupar el contingut de la revista hem procurat tenir sempre en compte a qui va dirigida, alumnes de Cicle mitjà de Guia del Medi Natural i el Temps Lliure. Amb aquesta finalitat, hem procurat allunyar-nos de tecnicismes a l’hora de redactar els articles de la revista i hem procurat utilitzar un llenguatge entenedor. A més, valorant la importància de la component visual en la comprensió dels continguts, hem enriquit els articles amb elements gràfics com infografies i imatges. Aquesta estratègia no solament ajuda a trencar la monotonia del text, sinó que també permetent als estudiants visualitzar millor els conceptes explicats i facilitant, així, un aprenentatge més interactiu i immersiu.

Com a evidències adjunto una captura d’una de les infografies presentades a la revista.